Volant… “en sec”

[mode=”sarcasme” status=ON]

Ahir vaig volar segur. Quant de plaer! Podies mirar a banda i banda, perquè ningú portava cap mena de líquid que pogués provocar una explosió que incinerés l’avió. Com a mínim, ningú el va poder pujar, tot i que després les safates de vol els venien al mateix avió.

A Càdis em van regalar un lot de productes de la terra que va ser alertat per la màquina de l’aeroport de Sevilla com a “altament perillós”, és clar, era oli d’oliva verge!! Quina sort que vaig tenir que simplement llençant-lo a les escombraries o regalant-lo a algú altre ja n’hi havia prou. No em van processar ni despullar ni torturar, i això que portava instrumentació d’assassí en massa. Em va saber greu pel noi a qui li vaig regalar, potser ja no està viu, potser els seus familiars o propers ja no hi són.

Després de l’aventura amb l’oli, vaig tornar a passar per la màquina, anava una mica preocupat, doncs amb els nervis i les presses em preocupava que el meu líquid úric fos excessiu, però no va ser per això, sinó per la mel, el pot de sardines i un altre pot que no sé de què era. Després de la discussió inicial sobre si la mel era líquida o no, va venir el cas més acusat: el pot de sardines en escabetx! Quina sort en tinc de que no em van apuntalar d’esquenes i escopir a la cara, quina sort que em van donar una sortida raonable: “Si tira el líquido de las sardinas, entonces podrá pasar”. Li vaig replicar que no el volia tirar, i que encara que en tirés sempre quedaria una mica, doncs no tenía intenció d’escórre-les amb un mitjó. I quant de líquid calia tirar? no ho veia ell que eren sardines? el pot era transparent i es podia obrir, es podia inspeccionar… però no!, fins que la màquina no deixés de pitar, no podria passar.

Capítol a part el mereix l’aigua. No pots passar AMB UNA AMPOLLA DE més de 100ml d’aigua, així que si tens una de 250ml, però que està gairebé del tot buida -només en queden 25- NO pots passar, doncs lo important no deu ser la quantitat d’aigua sinó el recipient. Suposo que deu ser per a que no puguis fer un còctel Molotov, que és el que tothom fa cada vegada que vola.

Emprenyat per les mesures li vaig dir: “Mire, tanta nueva ley y hasta ahora nadie me ha mirado el DNI, he salido y entrado del aeropuerto dos veces con la tarjeta de embarque en la mano y podría haberme cambiado con cualquiera”. Ell va respondre que això no era de la seva incumbència, i que d’això se n’ocupaven els de la porta d’embarcament. Li vaig respondre que ell ja sap que moltes vegades no miren el DNI, i si el miren, no miren la cara, no comproven res, doncs a més, l’embarcament sempre es produeix tard i el que és important és entrar aviat a l’avió. L’home de la pistola, el nostre protector, es va fer el suec.

La part més irònica arriba quan traspasses el control de seguretat i al Dutty Free compres qualsevol líquid i el puges a l’avió. Bé, a Sevilla no es pot fer, perquè no hi ha Dutty free’s, però a Barcelona… com ho fan? 1.- ho puges a l’avió violant les lleis, però afavorint el negoci dels aeroports; o 2.- ho llences i has fet la compra més estúpida de la teva vida. Per si ho dubtàveu, a dins de l’avió es venen tots els líquids de sempre, així que la hipòtesi de que tot això és per el negoci es manté, i més veient el que ha passat a Mallorca amb les ensaïmades.

A mig viatge, una de la meva fila (a l’altra banda del passadís) va vomitar! tot de líquids pel terra! imagineu-vos que havia menjat sardines o cereals, amb el fòsfor que tenen! només que algú amb una sola de la sabata rugosa hagués passat per allà, segur que cremava tot l’avió.

Qui ha inventat aquesta llei? Què serà el següent? Quants pots de conserves s’emporten a casa els policies de l’aeroport? Per què deixen vendre líquids després? Quants avions han caigut per culpa d’incidents amb els líquids? Quan falta per a que els trens d’alta velocitat facin els llargs recorreguts estatals i el canvi de transport manifesti la nostra repudia a la prohibició dels líquids, el haver-te de treure el cinturó, el separar els ordinadors portàtils, l’us dels mòbils, els tancament de checkin 45′ abans, els preus desorbitats, les pèrdues de maletes, les anulacions de vols per a després posar a tots els passatges a un únic vol, els retards, la violació de la nostra intimitat facilitant les dades dels passatgers a altres països, … sempre la paga l’usuari, i la seguretat, per davant.

Per si no n’hi havia prou, al vol d’anada Iberia no operava i vaig anar amb Click Air, que no facilitava seients i cadascú asseia on volia, quanta seguretat! Però no passa res, si cau l’avió, afortunadament sempre et podran reconèixer per la dentadura.
He cercat una mica per Internet a veure quin és el problema dels líquids, i finalment he caigut en que volen evitar això:

[mode=”sarcasme” status=OFF]