Futbol: una picadeta de la formació, els “cracks”, la “Ley Beckham”, Ronaldinho i “La Selección”

Els pocs qui llegiu habitualment el que escric -potser tu n’ets un-, se n’haureu adonat de que acostumen a ser texts que relacionen diversos temes alhora sense aprofundir en cap i deixant que cadascú comenti per allà on vulgui. L’elecció del títol sempre és complicada i en el cas d’avui ha estat patètica.

Un cop l’any visito la Masia del Barça, bé, a partir d’aquest any hi vaig dos cops el mateix dia!. Allà ens expliquen en 3h tot el que fan en la formació no-esportiva dels nens, però un no pot deixar de pensar en com serà la formació esportiva. Em va sorprendre que ara TOTS els residents tenen representant, penseu que alguns tenen 10 anys i n’hi ha un de 9. El representant és qui promou al nen en diferents mercats, tracta de vendre’l a un altre club -que és l’activitat que li surt més favorable-, o l’utilitza com a moneda de canvi en d’altres operacions de futbolistes a qui representa. Econòmicament, una masia d’aquest tipus surt molt rentable, doncs val més fitxar a un Iniesta quan ja és un crack que tot el pressupost de la Masia en anys.

Si els clubs han d’apostar per la formació -la base- o pels fitxatges és una discussió tan comuna com si un club ha de ser comprador o venedor. En principi, el club petit ha de promoure el que té al costat de casa, ha de formar als nens del poble o ciutat, fins que aquest són tan bons que llavors està obligat a vendre’ls perquè no els pot donar el que demanen. El cas més sonat va ser l’Almendralejo, que amb els xiquets del poble va arribar a primera divisió. Poc després els va vendre tots. Els clubs grans estan a l’altra banda, comprant, i darrerament comprant a les promeses.

Clubs com el PSV Eindhoven han aconseguit estar al més amunt gràcies a fitxar “a qui estava a punt d’explotar” com a exemples coneguts aqui: Romário (1988-1993), Ronaldo (1994-1996), Ruud van Nistelrooy (1998-2001), Arjen Robben (2002-2004), Mark van Bommel (1999-2005), Philip Cocu (1995-1998), (2004-2007), d’altres com Ruud Gullit, Ronald Koeman i Mateja Kežman (tot i que aquests tres ja havien destacat a Feyenoord, Ajax d’Amsterdam i Partizan respectivament).

A l’estat espanyol no es té tan bon ull com al PSV i per això en general es fitxa al qui ja ha explotat, bé de vegades ha explotat massa i alguns clubs han fitxat més per a presumir de noms que de nombre de jugadors en edat de córrer 100 metres… seguits… tot d’una tacada… encara que sigui sense apretar molt. David Beckham va arribar quan -deixant de banda la part no-esportiva- ja era mundialment conegut . En uns primers anys va fer una miqueta de pena per allà al mig, però quan va tornar a l’extrem dret va tornar a demostrar que valia el que valia.

Al 2004, quan va arribar “Bécan” (A3) va aparèixer la “Ley Beckham” -tot i que sembla que no ho van fer pensant en ell-, que redueix durant 6 anys l’ IRPF dels estrangers que venen a treballar a Espanya, suposadament per a afavorir a les empreses que portavent talent al país, tot i que sobretot va ser usat pels equips de futbol. Més info a IUEsport, CincoDias.com.

A l’agost es publicava Los abogados italianos buscan las cosquillas a la ‘ley Beckham’ doncs aquests, amb l’ètica que caracteriza la seva professió, estan intentant implantar el mateix o lluitar per a que Brusel·les impedeixi aquesta pràctica a Espanya “Si yo no puedo… tu tampoco”, valent-se en que “Espanya els dona millor tracte que als contribuents espanyols.

Avui El País publica Futbolistas millonarios con impuestos proletarios que posa el tema damunt de la taula, i fa esmena que a Ronaldinho se li acaben els 6 anys i que l’any vinent sortiria molt car al club. Caldria fer molts numeros per a saber si al club ja li va bé que baixi el rendiment. En la meva opinió, tenint a l’Iniesta s’acaba la discussió.

Acabant la picadeta falta el darrer ingredient: La Selección, que és un tema candent doncs ahir mateix jugaven Euskal Herria i Catalunya. Molts les promocionen perquè no es senten identificats amb La Selección, i d’altres, a més ho fan perquè La Selección es tan patètica que fa anys que no els importa per a res. Com volen guanyar alguna cosa amb lleis com la Ley Beckham? no en tenien prou amb la Llei Bosman? Només cal veure les davanteres millors clubs de l’estat, exceptuant Bojan Krkic (tan espanyol com l’Antonio Resines) i algú més, són formades per jugadors espanyols? Doncs ja n’hi ha prou de tanta Selección i Selección i Selección i Espanya 12 – Malta 1 (de fa 24 anys), si des del primer moment s’aposta pels de fora, doncs a Espanya hi ha “La liga de las Estrellas”… els estels del més enllà.