Votar des d’Internet: reflexions

Aquests dies, a arrel de les votacions del 25-N i de varis problemes per votar des de l’estranger (veure la resposta del consolat Espanyol a Londres o la seva lentitud) es comenta força sovint el vot electrònic.

He sentit diversos tertulians a ràdios, comentaris a Internet, etc. dient que «el vot electrònic no es fa perquè no es vol, bé que comprem a Internet!».

Primer de tot cal distingir el vot electrònic del vot per Internet. Hi ha llocs que han fet vot electrònic: enlloc de tenir les paperetes tenen sistemes informàtics, però cal anar al lloc i fer el mateix que es fa -però sense el paper.

L’altre cosa és vot per Internet: votar sense sortir de casa. Que és una mia diferent, alguns vots electrònics generen paperetes que es posen i es llegeixen digitalment (així doncs, no se sap qui posa la papereta, i després es poden comptar a mà si així es desitja).

A Estònia fa anys que fan vot per Internet. També a altres països.

No he fet cap recerca en especial (buscar per vot per Internet i es troba força documentació). Normalment es dona molta importància que sigui programari lliure per poder revisar el codi i assegurar que no hi ha problemes (com ara que vots a cert partit es perdin, etc.).

El vot electrònic és possible, està fet, està estudiat, hi ha sistemes criptogràfics que ajuden que tot funcioni bé.

Però recordem algunes (no totes, només algunes) característiques d’un sistema de votacions:

  • Que cada persona pugui votar només una vegada
  • Que el vot sigui secret
  • Que ningú pugui votar per una altra persona
  • Que sigui fàcil de verificar per tothom
  • Que no es pugui canviar

En el precís moment que entro a una Web, m’identifico (clar, perquè sinó podria votar dues vegades) i selecciono el meu partit qui m’assegura que el vot és secret? L’empresa que ha fet el programa? Hauria de realment fiar-me’n?

O, com es pot fer un recompte de vots per verificar? De la base de dades? I com se sap que no han estat canviats quan s’han registrat?

En cas que les preguntes anteriors es puguin respondre positivament amb els sistemes actuals (que pot ser, no ho he mirat): les persones no informàtiques ho poden entendre?

És a dir, la meva àvia entén que el vot és secret: posa el vot dins una caixa amb més vots(*). I hi ha gent dels partits mirant que no hi hagi trampes. Com asseguraria tothom que el sistema informàtic funciona bé? (voluntàriament o involuntàriament). Com s’assegura que el sistema informàtic no ha estat canviat des que s’ha estudiat fins que s’ha implementat?

Tenim sistemes complexes, com ara els bancaris. Però ull, que si un dia m’apareix una transacció que no he fet o bé el sou no apareix com ha d’aparèixer doncs jo ho comprovaré: aniré a la feina a demanar on és l’altre meitat del sou. O trucaré al banc per mirar d’on ve la transacció. Però si un vot desapareix… no se sap fàcilment!

Resumint: que el sistema actual té avantatges, i no veig la votació per Internet tant bona o fàcil de fer com alguns tertulians diuen.

*: sempre m’ha preocupat un cas: una caixa amb vots on tothom voti el mateix (o ningú voti a algú). En aquest cas el vot no és secret: se sap a qui ha votat tothom, o se sap qui no ha votat ningú.

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>