Estònia: curiositat lingüístiques

Tot i que no en sé, m’agrada escoltar llengües que no sigui la meva (o diferent dialectes de la meva). Trobo molt curiòs com una llengua totalment diferent, amb arrels diferents, pugui expressar (normalment) idees semblants. Indicar que són negat amb el tema llengües (crec que no tant amb els llenguatges de programació, que també serveixen per expressar idees, donar ordres i interactuar; els de Perl també fan poemes 😀 )

A més a més, tinc molt mala memòria per les paraules. La sintaxis se m’oblida, per les excepcions 🙂 però hi ha almenys un parell pagés* de coses que m’han cridat l’atenció de la llengua estoniana.

Primer de tot, dues frases en Estonià que les escriuré tal com sonen:

• Ei maca
• Que s’ha notat?
• Abatut
• Tomba

Ei maca: ho vaig sentir un dia dins un cotxe (una noia li deia a una altra noia). Exactament, s’escriu “ei maga” (allargant una mica la “a” final, oberta, i a més a més la “g” és totalment una “c”). Vol dir: no dormis!

Que s’ha notat: Ho escriuen “kas sa nutad”. Vol dir “Que estàs plorant?”. Ho vaig sentir al cine, la pel·lícula era en anglès subtitulat en estonià i rus però la publicitat prèvia era en estonià.

Abatut: (me la recordat en Fran, ho escriuen “Avatud”). Vol dir “obert”, i està a algunes farmàcies: “Avatud 24 h”. Sembla la paraula catalana “abatut” (participi d'”Abatre”) i que la farmàcia està “abatuda”.
Tomba: Ho escriuren “Tömba” (però amb ~ sobre la o). Sol estar a les portes. Vol dir “tirar”. Divertit que sona quasi com “tomba la porta”. Empènyer és “Lukka”

Malauradament no he detectat (o no recordo) més expressions paraules que siguin idèntiques. Sí de semblants, però ja no tenen la mateixa gràcia.

Més curiositat lingüístiques: deslliguen nit i foscor. Almenys a casa meva, diem “ja s’ha fet de nit” quan és fosc (encara que siguin les 7 del vespre). Aquí no es fa de nit: és fosc. La nit ve més tard. Evidentment, a l’estiu ho tindrien malament: no hi hauria mai nit (ja que quasi no es fa fosc). I ara ja es fa fosc cap a les 4 de la tarda i encara no anem al llit.
Una última curiositat lingüística: els graus i positius o negatius. A Catalunya jo quasi mai indico si és “+10ºC” o “-10ºC” ja que dono per suposat que són positius. És més, només indico si són negatius a partir de “+2ºC” i cap avall. Aquí sempre indiquen si són positius o negatius: hi pot haver de -20ºC (o menys!) a +20ºC (o més). Com a costum, sempre ho diuen.

Ho deixo aquí per avui, crec que això són detalls que m’han cridat l’atenció.

* sobre el parell pagès: no sé perquè, de petit quan deia “un parell” volia dir “3, 4 o 5” o fins i tot “un grapat”. No tenia el concepte que “un parell” eren dos, ni més ni menys. De fet, sempre trobava a la gent molt tacanya: demanava un parell de nespres i me’n venien dos, no els que jo esperava (més de dos!). Un dia parlant amb un amic eivissenc m’ho va fer veure, el “parell principalenc” són dos, el “parell pagès eivissenc” són uns quants tal com jo ho entenia. Altres llocs també indiquen el parell en forma “d’un grapat”. Molt divertit això!

Carles Pina
Article escrit en algun punt del mar Bàltic, entre Tallinn i Helsinki. 25 de Novembre de 2006, des del Ferry Rosella.