Per què tenir un blog?

Nota 23-02-2006: Actualització amb “Just for Fun”

Bona pregunta! Sobretot perquè practicament no ha començat. Molta gent (normalment a blogs) contesten la pregunta “Per què tenir un blog” (s’hi podrien afegir molts motius, cada persona té els seus). Nosaltres ens vàrem animar d’una manera curiosa, que proximament explicarem… (però seguint aquest post d’un blog el què més s’hi acosta és la segona raó -però per part meva, sense alcohol!).

Més personalment, un parell de reflexions de què pot animar a tenir un blog.

Primer de tot, per tenir un blog, apart de moltíssimes altres coses, cal:

  • Tenir quelcom a dir, tenir-ne ganes: Compartir
  • Escriure-ho a persones (no a ordinadors!)
  • Organitzar les idees

Compartir
Una raó és que la gent normalment li agrada compartir. Des de sempre que ens han dit que és bo compartir, ens fa “bones persones” (sempre que compartim coses bones). Això es veu clar amb el programari lliure, es basa en compartir coneixement, compartir codi (que és coneixement), compartir experiències (també acaba sent coneixement), etc.

Fa anys que alguns de nosaltres compartim dins l’àrea de programari lliure, però no en altres àrees: pensaments, discursos, reflexions,… o pintures! A partir d’ara també ho farem en aquests àmbits, que haurien de ser similars als del programari. O més aviat, el programari hauria de ser similar a aquests àmbits, però alguns comencem la casa per la teulada.

Continue reading Per què tenir un blog?

Somiant al darrera de la taula

Hola a tots/es, m’agradaria fer la primera aportació a pintant… amb una història personal.

L’esport que més he practicat, competit i somiat és el tennis de taula. Primer amb el Club Gimnàstic com a federat des dels 12 fins als 24, i després representant a la Universitat de Lleida als campionats de Catalunya i d’Espanya universitaris mentre entrenava algunes nits al Borges.

Els que m’heu conegut a la taula, sabeu que no he estat mai un gran jugador, mai he tingut el toc de pilota d’en Jordi Gàzquez, ni la concentració d’en Xavier López, ni l’energia d’en Joan Miracle, ni la posició d’en Dani Martín, ni l’astúcia de l’Óscar Vilanova, ni molt menys la versatilitat i qualsevol altre adjectiu de l’Alfonso Beamonte. Però el que sí que he tingut és sempre a aquests companys al meu costat, en els moments en que et creus el millor i en els moments en que et veus el pitjor, en les estades de tecnificació, jornades de portes obertes -acudit pels del Gimnàstic-, partides amb l’Isaac al col·legi, viatges a Riudellots i tot tipus de situacions en les que un madura dia a dia gràcies a com afronta amb els companys l’assoliment de fites noves, il·lusionat-se quan arribava un material nou -com la que un dia vam conéixer com a “Mark uve”, i la Friendship 729-, entrenant en funció dels resultats en els estudis, i aplaudint als companys des de la banda.

Continue reading Somiant al darrera de la taula

La primera prova

La primera prova no sol funcionar.

Quan una cosa es diu “no funcionarà”, llavors funciona, per fer quedar malament a qui ho ha dit. Només en cas que realment desitjés que no funcionés, però desitjo que funcioni. Així que veurem qué passarà.

Nota: per si algú arriba aquí ves a saber com, de moment no és el meu blog. Sinó una prova de blog. No sé si faré un blog… crec que serà més aviat privat.