Fosdem 2006

Tot i que tinc un llistat llarg de coses per explicar, faré 5 cèntims del Fosdem, ja que va ser el cap de setmana passat i a més a més en Xavi m’ho demana. Si no ho faig ara, no ho faré mai… altres coses són més atemporals.

Aquesta entrada explicar una mica les conferències que vaig anar, tot i que s’en feien unes 5 o 7 a la vegada de diversos temes. Al final de tot hi ha unes conclusions, es pot anar directe allà… ha quedat una mica massa llarg.

Si voleu veure fotos, la gent les està enviant al Flickr, o a alguns altres llocs (veure enllaços del final d’aquesta pàgina). Va bé per captar la magnitud de l’esdeveniment.

El Fosdem és el “Free and Open Source Software Developers’ European Meeting”. El tema “Free” o “Opensource” sempre és controvertit. A l’entrada hi havia una enquesta (amb moltes preguntes) i una era si et senties més identificat amb la part “Free” (com a lliure) o “Opensource” (codi obert sense inclinació social/ètica/…). Malauradament no la vaig omplir, ho he vist al arribar a Barcelona… però a veure quins resultats hi haurà!

L’ambient del Fosdem va ser genial. Hi havia segur més de 15 catalans, alguns amb grups mig (des)organitzats però ja ens vem anar trobant. També cares conegudes del dia que vaig estar a la Debconf l’estiu passat, sobretot a la part de Debian, com no!

Divendres

(Em salto tot el dia de turista per Brussel·les)Referent al Fosdem, la primera activitat va ser la festa pre-Fosdem. Va ser al bar “Le roy d’Espagne” a la “Grand Place”. El sistema de pagament era com l’any passat (això vol dir que els hi va anar bé): a l’entrar donaves el què pensaves que consumiries, si consumies més podies afegir diners. La beguda estrella, era, evidentment, la cervesa! La recaudació va ser d’uns 4000 Euros (l’any passat crec que uns 2800 Euros). També hi havia una mica de menjar, no tot van ser cerveses…

Com a curiositat, el Nestea era amb gas (igual que l’Icetea). De fet sembla que França, Bèlgica i altres països els hi agrada més el gas que aquí (per mi perfecte, sóc consumidor d’aigua amb gas).

Segur que la festa va continuar tard a la nit, però em vaig retirar aviat… calia descansar per l’endemà.

Dissabte

A les 10:00 començava la benvinguda, que es va atrassar fins a les 10:30 (caram! pensava que la impuntualitat només passava sota els Pirineus). Xerrada d’en Richard M. Stallman, prou conegut (sobren paraules!). A continuació xerrada del mateix Stallman sobre la GPL3. Sembla mentida que hi hagi gent que no li interessi la pròxima versió de la llicència que fa servir molt programari lliure. No tipus “ui, marxo que fan allò altre i no entenc massa de llicències…” sinó menospreciant el tema i comentant “això no va amb mi”. Aquesta gent no va amb la GPL3, però la GPL3 segurament acabarà anant amb aquesta gent… igual que allò que un passi de la política no vol dir que la política passi de tu.A la tarda, sessió de Veu sobre IP. Ekiga, Asterisk, Speex.

Em va sorprendre la quantitat de gent a la xerrada d’Asterisk, la sala (molt gran!) va quedar completament plena, amb gent assentada al terra (jo, entre altres). Va ser una xerrada més aviat de què es podia fer amb Asterisk, què era, etc. ja que desprès hi havia un tutorial d’Asterisk. Va ser divertida, amb diverses gravacions de veus d’operadora -fins i tot una en castellà- amb locucions divertides.
Sobre Speex, i en dos paraules: és un còdec de compresió de veu molt bo i sobretot flexible. Si es configura bé, aprofita l’ample de banda que es tingui de forma molt eficient.
Ekiga doncs és el Gnomemeeting 2.0, amb suport per SIP. Ben aviat versió final, promet força… tot i que les proves que vaig fer fa un mes no van ser del tot satisfactòries, fins i tot no sabia si estava registrat al servidor SIP o bé no… a veure la versió final (com alternativa he estat utilitzant linphone).

Després, xerrada de Lars Wirzenius sobre un sistema automatitzat per trobar errades en els scripts d’instal·lació o desinstal·lació de paquest per Debian. La sala, més petita, plena un altre cop!

El sistema del Lars és crear un petit entorn (chroot, amb caché per preparar-ho cada cop, etc.) on s’instal·len i desinstal·len els paquets. Molt interessant… i va recordar l’importància de les proves automatitzades d’errors. A una pràctica de compiladors de l’any passat ens va anar molt bé. Provar 20 casos de forma automatitzada (un simple script amb Bash) són uns 30 segons i es detecten efectes col·laterals de tots els canvis fets en el compilador. Fer-ho a mà és quasi impossible… el sorprenent són els efectes laterals que un s’adona amb les proves automatitzades però no s’hagués adonat. Així que a fer proves automatitzades, costen poc i donen bons resultats, a més a més també donen confiança. Hi ha eines per fer-ho, algun dia les haig de provar millor (per no fer-ho tant a mà com l’any passat).

Desprès de la xerrada de Debian… turisme per Brussel·les nocturn, fotos, sopar, dormir… i l’endemà de nou cap al Fosdem!

Diumenge

Diumenge al matí vaig anar a com fer durar més la bateria dels portàtils, suspendre a disc i ACPI. Vaig adonar-me’n que l’anglès Australià no l’entenc massa bé (potser va ser casualitat dels dos conferenciants Australians, parlaven molt ràpid). Suspendre a disc amb Linux encara no va del tot bé (alguns problemes amb drivers de xarxa o USB i les X-Window, sobretot). Es poden evitar… però ja no és tant el mateix.A continuació, subversion… per un dels creadors de subversion, que ara treballa a Google. Va estar bé la presentació, fent comparacions amb CVS. Al torn de preguntes se li va engegar el salvapantalles, i era un Windows XP! Segons ell, li agrada el Power Point. No coments…

Després detecció d’errades en la gestió de memòria (i altres errades) en programes amb C, C++ o Fortran (paraula per buscar-ho: valgrind). Igual que els testos unitaris, cal aplicar-ho… i això normalment no ho faig. Bé, un cop ho vaig provar però no em va trobar cap error, segur que em vaig deixar alguna opció important. Ho hauré de provar un altre cop.
Per exemple, van executar-ho amb l’Openoffice… van trobar uns 100 errors, dels quals un terç afectaven directament a l’usuari. Força important doncs fer-ho… i això que ho van fer amb el mètode “de detectar pocs errors” (per donar pocs falsos positius).

Al migdia vaig aprofitar el dinar i saltar-me una conferència per fer turisme de nou per Brussel·les. Això potser serà en una altra entrada (bàsicament, museu de la Xocolata i Museu de Brussel·les).

La tarda es va fer molt curta, malauradament. Vaig arribar tard a la conferència del Clamav, el temps just per veure com distribueixen les actualitzacions (rsync amb un sistema de notificació de canvis per minimitzar els temps sense haver de preguntar repetidament). Després, aplicacions amb XUL i per acabar conferència de clausula: “El repte de Linux a l’escriptori”. Molt fresca i ben feta, per un membre d’Ubuntu.

Conclusions

Massa curt, pel meu gust. Però és un temps adequat per poder-hi assistir sense problemes, al ser un cap de setmana. L’any vinent… més!L’ambient senzillament genial. Anant de l’alberg cap al Fosdem gent que et demana si hi vas, per anar-hi tots. Dins el congrés l’ambient també molt bo, com no pot ser d’altra manera en aquests llocs.

Crec que en Xavi ho va dir un cop fa molt temps. L’ambient és bo perquè la gent hi anem a compartir coneixements (no secrets!), aprendre, ensenyar, veure el què hi ha de nou ja fet i que ho podem instal·lar al arribar a casa o allà mateix. En altres congressos, de programari no lliure, l’ambient és diferent. No es pot explicar com s’han fet les coses, sinó només el què fan. No es pot aprendre d’elles, només comprar. No es pot explicar què es farà, sinó només què es té fet i ja es pot comprar i tot amanit amb tocs de marqueting perquè la gent ho compri.

També és curiòs veure l’Stallman de tant aprop i poder-hi parlar (i altres persones com aquestes). L’any 1969 va aparèixer el primer Unix, amb persones que encara estan vives. Un historiador no pot anar a parlar amb Napoleó, un informàtic sí que pot anar a parlar amb els creadors inicials de Unix, GNU, Linux, etc. Aprofitem doncs aquestes capacitats que tenim amb l’informàtica.