Hi ha qui utilitza el Programari Lliure (d’ara en endavant, PL) perquè està d’acord amb la seva filosofia. Aquesta gent fa servir el PL independentment de qüestions tècniques, econòmiques, seguretat, etc. i ho fa, en gran mesura, per qüestions ètiques.
Per altra banda, hi ha qui defensa el PL perquè “és millor” (tècnicament, solen afegir. També a vegades hi posen “econòmicament” i altres adjectius, en excepció de senyalar la importància de la llibertat en sí)
Qui utilitza aquests últims arguments té molt fàcil explicar a la gent/vendre: es fan unes proves de rendiment i a veure qui va més ràpid. Es fan estudis i veure quin és més estable. També, s’agafa el número d’errades de seguretat dels últims X mesos, es pondera amb la gravetat i s’arriba a la conclusió que el PL és millor.
Però ull, qui utilitza els arguments anteriors no és un usuari/defensor de PL. És un usuari/defensor “d’un programari que tècnicament és millor, més econòmic i estable” i que en aquests moments (i esperem que la tendència sigui igual al futur) és el PL. Per tant, implícitament afirmen que si un dia hi ha un programari privatiu millor tècnicament, més econòmic i més estable el faran servir. Aquesta gent són com mercenaris, i s’els hi poden acabar els arguments molt ràpid.
Qualsevol dia alguna empresa gran regalarà les llicències, i potser també faran un bon programa. Llavors hi haurà una tropa de gent que defensava el PL dient uns arguments que estaran totalment desmontats: ja no els podran aplicar, i seguint amb aquests arguments defensaran el Programari Privatiu.
Així que quan veiem a alguna empresa, persona, etc. defensar aparentment el PL cal investigar una mica més: defensen el PL o defensen el PL perquè ara resulta que és millor econòmicament, tècnicament?
Normalment el PL és millor en els aspectes comentats. Per què? és casualitat? els altres ho fan malament expressament? més aviat no, tal com ens podem imaginar. El programari que és lliure i madur es pot afirmar, normalment:
- És estable. Perquè algú li preocupava l’estabilitat (una persona, una empresa) i va poder millorar-lo i estabilitzar-lo
- És segur. De nou, algun ent que li interessava la seguretat va poder fer auditories del codi font, i millorar-lo
- És personalitzable. Com que tenim el codi font… tot el què podem pensar, podem fer-ho
- És escalable. Algú amb moooolts diners i recursos volia Linux pel seu super-computador i va poder adaptar-lo. No passa amb sistemes privatius
- … (massa llarg, no és l’objectiu aquí)
Tot l’anterior és conseqüència que el programa sigui lliure. Si agafem programes lliures, tindrem (tard o d’hora) les característiques abans enumerades. Si expliquem només les característiques passades, oblidem el més important del programari lliure: que és lliure. Sinó es diria “programari estable, segur, personalitzable”.De fet, la pregunta clau que es pot fer, és “si el PL fos pitjor que el PP, el faries servir? O faries servir el PP”? Hi ha gent que faria servir el PP. Són usuaris de “programari millor”, no de “programari lliure” tal com ja he comentat anteriorment.
Nota: em pot semblar bé que algú que vengui Linux dient que és estable. Però no em pot semblar bé algú s’infli la boca amb “programari lliure” sense comentar en cap moment els aspectes de llibertat. És una fal·làcia.
Molt ben dit Carles
Plenament d’acord, ho faré servir en més d’una ocasió.
Gràcies
Volia afegir que no m’agrada gaire aquest logo:
http://tirania.org/blog/archive/2006/Aug-15.html
pels motius que has comentat, doncs fa referència a la portabilitat de Mono i no a que sigui lliure, però, per altra banda, i potser podria ser un afegitó al teu article, no és el mateix guanyar el mercat de les empreses que el dels usuaris, que el dels organismes públics. En la meva opinió, quant a les empreses -que és el target d’aquella conferència- cal mostrar-li inicialment les aventatges tècniques, i, després, lligar-ho amb que tot això és així perquè és programari lliure.
Quant a organismes públics, recordem que l’Ibarra va apostar pel programari lliure fonalment per la pasta que es podia estalviar, després va entendre les aventatges tècniques i la millora social que produiria, i en darrer lloc va adonar-se de la filosofia de tot el que envoltava aquest programari.
Potser tancaria dient que cal parlar als altres de: absència de virus, sistema d’arxius segur, descàrrega centralitzada i confiable d’aplicacions… … … i un cop vegin que allò és adequat per a ells, llavors parlar-lis de la llibertat. O sigui, no obviar cap part, però presentar-les en aquest ordre. Al Linuxshow parlo de la llibertat, a l’inici, i, sobretot al final, però no es pot oblidar la potència de Linux:
http://www.kriptopolis.org/node/1449
estabilitat, seguretat, …
sinò els oients es pensen que parlem d’una cosa de 4 hippies, doncs la “llibertat” és una paraula massa prostituïda, i més en anglès.
Disculpeu si el comentari no és gaire clar, és una mica tard.
Hola Xavi,
T’entenc perfectament. Jo vaig entrar al món Linux per qüestions tècniques, no entenia les qüestions filosofòiques/ètiques, fins anys més tard que ho vaig entendre i em vaig adonar que eren molt importants.
Però omplir-se la boca de “Programari Lliure” i no comentar _mai_ els temes de la llibertat no em sembla bé. No s’em acut cap comparació, potser seria com qui ven xiclets i explica que el motiu principal és netejar les dents i no que siguin bons (i tindran bon gust). Però això sí, enganxaran pel bon gust (NO és massa bona comparació, ho sento, no em sé explicar milllor 🙂 )
Per mi qui ven només ven la part tècnica i econòmica és un venedor de “Programari bo tècnicament i econòmic”. Hi ha gent que li demanes “i si hi hagués un programari privatiu _una mica millor_ i gratis què usaries” i diuen el privatiu. Hi ha empreses que diuen que la filosofia és una fal·làcia i ells ho venen perquè “va millor i punt”. Això per mi indica que eventualment el poden no vendre, ja que no creuen amb el PL sinó amb el programari tècnicamnet millor…
El límit de lo tolerable és difús, i per això ho he exagerat una mica al text 🙂 jo mateix he fet servir algun cop arguments que al text critico (l’autocrítica està ben vista, no?) Però llavors intento dir “Linux” i no “Programari Lliure”, ja que venc “Linux que és lliure” i no “Linux perquè és lliure”
Com tu mateix dius:
“i agafem programes lliures, tindrem (tard o d’hora) les característiques abans enumerades.”
Aquest potser es el problema. La majoria de programari lliure orientat a l’usuari, encara no es prou “madur” per al public general. En canvi, en el programari propietari, al haver-hi una inversió amb l’objectiu de fer negoci, s’esforcen més per a acabar de “pulir” (no sempre, eh?) el software.
Marc: és, en part, cert el què dius. Hi ha molt programari lliure madur: Apache, el Kernel, gcc, vim en són exemples indiscutibles. Jo crec que OpenOffice també és madur, KDE és madur, no? Gimp, gaim (li falta videoconferència), firefox són madurs. També n’hi ha de no tan madur.
Tinc la sensació que la gent quan se li penja el Word/Windows no s’enfaden i ho veuren “normal”. Si els hi passa el mateix amb Linux/OpenOffice (no hi ha programa perfecte) doncs sembla que sigui la fi del món…
Però vaja, és només una sensació…
Després d’usar el GNU/Linux molts anys, em poses davant un Windows i «no el trobo madur».
Si ho dic, cap usuari de Windows s’ho acaba de creure i pensa que sóc jo i els meus costums.
Sempre m’ha encuriosit que gairebé ningú fa la reflexió a l’inrevés i pensa «en comptes de no ser madur potser és que jo m’hi trobo rar». No, repeteixen un «no està madur» que ja cansa. Serà el 2010 i encara l’escoltarem. Potser el Windows té qualque cosa subliminal que anul·la la zona del pensament per a pensar pensar això, no se 😉
Carles, respecte al que has dit de: “Tinc la sensació que la gent quan se li penja el Word/Windows no s’enfaden i ho veuren “normal”. Si els hi passa el mateix amb Linux/OpenOffice (no hi ha programa perfecte) doncs sembla que sigui la fi del món…”, em sembla que era al llibre de “En principio fue la linea de comandos” del Neal Stephenson, on es deia que “A Microsoft se li perdona tot”, relacionant-ho amb la submissió dels pobres usuaris.
Crec que es trobava al capítol “Falibilidad, enmienda, redención, confianza y otros arcanos conceptos técnicos”, però ara no ho trobo, el més semblant és això:
“Como he explicado, vender sistemas operativos por dinero es una posición bastante insostenible, y el único modo en que Apple y Microsoft lo consiguen es llevando los avances tecnológicos adelante lo más agresivamente que pueden, y haciendo que la gente crea en, y pague por, una imagen particular: en el caso de Apple, la de un librepensador creativo y, en el caso de Microsoft, la del respetable tecnoburgués. Igual que la Disney, están haciendo dinero vendiendo una interfaz, un espejo mágico. Tiene que estar pulido y perfecto o toda la ilusión se arruinará y el plan de negocios se desvanecerá como un espejismo.”
Aquest llibre el recomano totalment (recordo especialment el capítol: “La cultura de la interfaz”, tot i que està certament desfassat en diverses de les seves afirmacions degut als avanços que s’han produït en els darrers anys:
http://biblioweb.sindominio.net/telematica/command_es/
També es pot comprar a la Editora “Traficantes de Sueños”.
Doncs jo trobo, que l’usuari final actualment està prou mimat en PL.
Simplement que ens han posat al cap la idea que la tecnologia no li pertoca entendre-la: no cal que t’hi esforcis, tu ets un usuari final deixa que els experts i els venedors t’ajudin en això de la informàtica (posem per cas). I aquí està l’error. Ens tornem mandrosos/ses.
Quan t’han amagat certs coneixements tantes vegades. Ja et creus que mai podràs comprendre res relacionat amb aquests temes. Massa perillós en l’època actual que els bits són com l’abecedari.
Eli, això que comentes és precisament el que es diu a “La cultura de la Interfaz”, del mateix autor que El Criptonomicón.
http://biblioweb.sindominio.net/telematica/command_es/node11.html
Numbness From Medications http://www.investigadordeportivo.com/ – cialis 20 mg En algunos casos se ha mostrado su efectividad incluso desde pasado los primeros 15 minutos de su ingesta. precio cialis
email email Erectile dysfunction, viagra online, 1872, [URL=http://www.viagraonlinemeds.com/]viagra online[/URL], ;8, http://www.viagraonlinemeds.com/ Viagra, jyqw.
Worm Medicine http://www.freality.org/ – adipex
ordering adipex
phentermine adipex without prescription
http://www.freality.org/ – cheap adipex online
I didn’t notice any side effects but I did miss a couple of doses in the couple of months that I was on Adipex.