La setmana passada estrenaven Clerks II, i cap allà vaig anar. Inspirat per l’Anna, vist que el doblatge és d’herència franquista, i que repercuteix molt negativament en l’aprenentat de l’anglès, vaig optar per la Versió Original Subtitulada.
El Maemo Mapper em va portar als cines Icaria, i la primera sorpresa va ser veure què rara que és la gent… es suposava que tota la gent de la sala havia vist Clerks, quant de friki suelto hi ha al món.
El cas és que a la primera meitat de la pel·lícula prenen protagonisme en tot moment les intimidacions d’en Randal amb el seu llenguatge que provoca a tothom qui li envolta. Són flashos de frases encadenades que destrueixen tota possible rèplica i on el vocabulari no és ni molt menys el de cada dia. Potser és que no hi estic acostumat, potser no ho estaven els altres, però costava un temps llegir-entendre les bromes, i es notava que cada espectador precisava d’un temps diferent per a entendre els “acudits”.
De vegades volia riure i reia d’alguna rèplica, però notava que el meu riure no es sumava al de la resta, doncs uns eren abans, altres després. Llavors vaig recordar el que em comentava la Susana. Ella, quan va al futbol, passa més temps mirant al públic que als jugadors. Tot aquella gent junta, amb les seves gesticulacions, crits, i un conjunt d’expressions manifestes, es sincronitzen i s’alcen d’eufòria al mateix temps en el moment que entra la pilota. És una senyal universal, és percebuda per tots al mateix temps, i l’impacte és majúscul per la realimentació que es produeix. La Susana de fet podria treballar fent de segurata allà al camp, temps abans havia pensat en quant pateixen aquells que estan a la gespa, d’esquenes al joc i mirant com crida la multitud… com gaudiria ella.
La Susana relaciona el gol, amb la dansa, on és molt difícil que tots reaccionin alhora, hi ha una suma d’estimuls visuals i auditius, i hi ha moments àlgids, però rarament (excepte a l’entrada de l’estrella, en el seu solo, o quan es tanquen les llums, s’aconsegueix aquesta suma d’exaltacions, i no és, ni molt menys, tant sincronitzada.
Doncs tancant aquesta entrada, això passava a Clerks II subtitulat, que perdia ganxo perque el públic no et recolzava. Així que recomano que per molt avesats que esteu al la lectura al cinema, aneu a la versió doblada, doncs el diàleg és trepidant.
Per altra banda, la segona part de la pel·lícula és molt més visual, i llavors és com el gol que entra o com les llums que es tanquen, fa temps que no podia riure a riallada, amb tota la llibertat, en un entorn de gent que s’en feia creus de com la pel·lícula podia complicar-se d’aquella manera.
Vull tornar al subtitulat, però preferentment a pel·lícules amb més càrrega visual. Potser a Clerks III, deu? anys més tard, no patirem aquest problema. Llarga vida als Clerks, fins la propera dècada.
guay! la recomanes oi?
Com a mínim aquesta és de riure.
Jo vaig anar a veure Salvador. També la recomano. Però porteu “clinex”/mocador i aneu preparats per l’escena final. Que
és dura, duríssima (i llarga). Ja esteu avisats.
Val la pena que s’hagi fet una pel·lícula com aquesta.
I pel doblatge no cal preocupar-se 80% en català, 20% en castellà.
Acabo de recordar que em va passar alguna cosa semblant de riure a destemps i no entendre mitja pel·lícula, amb una del Woodi Allen. Misterioso asesinato en Manhattan. Quan la vaig veure en castellà, vaig riure miolt mé si em vaig adonar que no havia entès res.
És deplorable el baix nivell d’anglès d’alguns/nes.
Ho tindré en compte el proper cop.
Hola Eli, sí, volia posar al Woody Allen com un exemple de pel·lícula a no-veure en cas de no estar molt acostumat a llegir, per altra banda, Star Wreck és un exemple de pel·lícula que sí es pot llegir, llàstima que encara no hi hagi la versió subtitulada en català, parlaré amb els que ho porten a veure si es posen les piles.
Sí que recomano Clerks II, però només als que hagin vist la primera i els hagi agradat, doncs no la puc recomanar a tothom, perquè no tothom pot veure-la. Tot i que no és imprescindible haver vist la primera, els personatges -especialment en Randal- perdrien la credibilitat si no l’has vist en els seus 20 anys (Clerks). A més, es fan contínues referències a la primera part, de manera que qui no l’hagi vist, surtiria del cine amb la necessitat imperiosa d’anar-hi, així que millor veure la 1a i després la que fan ara al cinema.
Vaig riure molt molt molt, però el sentit de l’humor és quelcom molt personal, i en aquest cas és ofensiu per al públic que no aprecia les pel·lícules de Sèrie B.