pintant…

Explicaré una situació que vaig veure fa força mesos (a Barcelona). És per pensar-hi i aprendre la lliçó.

Era l’autobús 64, i estàvem a la zona de Mandri (zona alta de Barcelona, hi ha més vestits de pell que altres zones, i alguna gent parla un dialecte una mica diferent). Hi havia un noi d’uns 13 anys que estava assentat a la zona reservada per “lisiats, tercera edat i dones en estat de bona esperança”.

L’autobús estava ple i va pujar una nova senyora. El noi de 13 anys no es va moure, i la senyora enlloc de demanar-li a ell va començar a “despotricar” del noi amb una altra senyora (no es coneixien): “quina mala educació”, “el meu net s’aixeca quan hi ha gent gran!”, “li demanaré a quina escola va, si va a l’escola xxxx ho explicaré al tutor!” (no recordo el nom de l’escola). També parlant malament de l’educació en general, del nen un altre cop, etc. L’altre senyora li seguia la veta, més o menys.

La senyora ho parlava suficientment alt perquè varia gent ho poguéssim sentir, estic segur que el nen també ho sentia.

Quan vàrem arribar a la parada que el nen havia de baixar es va posar dret, totalment coix, i va dir que estava coix. Una altra senyora va comunicar a les dues senyores “mal pensades” que ella havia deixat seure el nen quan aquest havia pujat, ja que estava coix. La cara de les dues senyores era tot un poema! De fet no sé com, la que parlava, encara seguia despotricant (no recordo de què, segurament es passa el dia despotricant i mal pensant).

Ja ho havia fet abans, però des d’aquell dia crec molt més amb ser “innocent per defecte”. És clar que hi haurà persones que seuran als llocs reservats* sense motiu, però també hi haurà qui seu als llocs reservats amb motiu. I no podem pre-jutjar a la gent només perquè estan a un lloc. Parlo de l’autobús com a cas concret, però ho faig extensiu a moltes més coses!

Curiosament això va en contra de la dita popular de “mal pensa i endevinaràs!“. Que també és cert, però posats a equivocar-me a vegades crec que prefereixo ser un pel ingenu que un pel mal pensat (sempre que no en surti jo massa perjudicat )

* llocs reservats (o eren amb prioritat i no m’en recordo?): em fa molta gràcia que hi hagi 2 seients (normalment) reservats per gent amb “problemes de mobilitat”. És clar que aquells dos són de més fàcil accés, però el que dona certa vergonya és que calgui posar un cartell dient que “aquest lloc” és per “aquest tipus de gent”. Si hi ha 3 persones grans, una haurà d’estar de peu? O si tothom té bones condicions físiques, hauré d’estar de peu perquè és reservat?

On vull anar és que, si fóssim tots més civilitzats, no hauria de caler aquest cartell: seient de lliure ús, que evidentment, si algú el necessita se li oferirà. En tot cas estaria bé parlar de “seient amb prioritat” per si algú no se n’ha adonat (pot passar, si no s’utilitza l’autobús a diari) que són seients de més fàcil accés.
Avís:
Parlo de nen amb 13 anys. El meu germà amb 13 anys crec que ja no era un nen, era un jove, adolescent o pre-adolescent (ara no recordo exactament la paraula)
PD: ara que ho repassava, també es podria “aprendre” la presunció d’inocència. No cal que ho expliqui, en el text hi ha un exemple de “presunció d’inocència”

Aquesta entrada fou publicada el dimecres, 27/12/2006 (21:30) i està arxivada dins Carles. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.