No marxis lluny, Alberto

No crec en Déu, almenys no crec en que puguis esperar-nos allà dalt fins que arribi la nostra hora. Crec que quan físicament no hi som, revivim en els records dels altres. Diuen que cal plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. Tres maneres de continuar. Tu has fet les tres coses, i a més has ajudat, il·lusionat i rigut amb qui t’envolta, t’hi has sentit orgullós, i ens fas sentir afortunats. No t’oblidem, Alberto.


Vaig demanar a en Jordi si podia col·laborar en alguna cosa vinculada al Departament d’Informàtica, i ell em va dir: “Espera’t a l’any vinent, quan facis biomecànica, que l’Alberto necessita programadors.” Sense esperar l’any, vaig presentar-me al laboratori, i allà estaves tu, amb les teves càmeres, els teus ordinadors, el soldador, i els teus cables. Pel teu bigoti i les eines se’t va atorgar carinyosament el sobrenom de Super Mario Bros, un personatge que amb pocs mitjans però molta empenta podia tirar endavant un laboratori, i fer-lo créixer en instrumental, projectes i sobretot persones.

T’oblidaves del meu nom. Quatre anys al teu costat i t’oblidaves del meu nom. Feies servir “becari” o d’altres denominacions. De mi dius que soc qui “té els millors mobles al cap, tot i que una mica desordenats”, i també dius que m’agraden tant els ordinadors perquè són els únics que em fan cas. Però això no em pot fer enfadar, oblidaves el meu nom com oblidaves les contrasenyes, i així li vas posar a totes “lolo”, fins-i-tot es deien “lolo”, “lolo1”, “lolo2”, … molts noms d’arxiu, llàstima que jo no em dic Lolo, t’hagués estat més fàcil.
No es podia enfadar cap dels que eren aprop teu, sobretot per la manera com valores la seva feina, la capacitat de fer sentir al costat teu a qui està per sota, el teu bon humor, i l’esperit de lluita, que encara perduren. Tot això fa que cada cosa que demanes la tirem endavant amb il·lusió. Així, en el meu cas, tant el descobriment d’Internet, com el Digit, el Salta, el programari lliure, el Chronojump, i qualsevol dels altres projectes que he pogut iniciar prop teu, éren aportunitats per a aprendre com a estudiós i com a persona.

Superat el primer “susto” i havent tornat de Pamplona, et vas indignar perquè algú havia posat una contrasenya al teu ordinador i creies no ser tu, doncs no era “lolo”. Finalment es va descobrir que sí que era una contrasenya teva, per primer cop havies posat un nom diferent, i aquest era “laura”, el nom de la teva filla, que juntament amb les fotos seves i de la Neus que poblen el laboratori, mostraven que havies decidit aprofitar el màxim de temps per a viure amb els que més estimes. Així la Laura ja és tota una senyoreta espavilada que té el millor dels dos.

Tot i la relaxació acadèmica aparent, vas tancar i llegir la tesi, que és sens dubte la millor lectura que he vist mai, doncs tant el tribunal com la resta de presents estaven i restaran impregnats del teu esperit. A més vas engegar d’altres projectes, i lluites encara per la càtedra.

Per la meva tesi vas poder fer molt, gràcies a tu -tot i els meus mobles desordenats- finalment he pogut tancar el disseny, Ara ja no hi ets per a dirigir-la ni acompanyar-la, però no et vull de director, ja en trobaré algú altre, el que vull i volem és l’Alberto, i si el càncer ens l’ha pres, ens haurem de retrobar demà, tot recordant els bons moments -tots els moments- per a que segueixis entre nosaltres.

He passat de becari a col·lega, i t’he tingut al costat cada cop que un alumne em demanava, cada cop que l’ajudava i el motivava, i també cada cop que engegava als aprofitats de la universitat, sigui quin sigui el seu rang. Com el teu bon humor, el teu inconformisme i esperit de lluita també és contagiós, com vols que et deixin entrar al cel si ho revolucionaries tot! Et donarien una tasca concreta i tu regaries les plantes, cuinaries “revueltos de ajetes y trigueros”, explicaries acudits, arreglaries les coses i les posaries on estiguessin millor, tot fent en tot moment pinya amb els que tenen un somni. Series un inadaptat en la pau celestial. No marxis tan lluny, queda’t entre nosaltres, queda’t on podem continuar aprenent de tu.

13 comments to No marxis lluny, Alberto

  • Palou

    He llegit en aquests mots, molts dels sentiments que l’Alberto provocava.
    N’estic tant segura que quedarà entre nosaltres, és el que em consola.

  • Bueno, sólo puedo decir que personas como Alberto son raras e infelizmente cuando marchan tan pronto como él nos dejan muchos recuerdos y un sentimiento de pérdida que tardará mucho en olvidar.
    Espero que ahora Alberto encuentre un sitio mejor que este (él que vivimos) para vivir, sin dolor y con mucha paz.
    Desejo a todos que conocieron a este nobre maestro mucha fuerza para superar este duro momento.
    Abrazo cariñoso,

    Marco Bortoleto

  • Mercè

    si ja em sentia orgullosa d’haver tingut un company i amic com l’Alberto, encara me’n he sentit molt més després de llegir el teu text, alhora de compartir-lo i agraïr la teva sensibilitat per descriure tant senzilla i encertadament el pas a pas d’aquests darrers anys. Gràcies Xavi, i a partir d’ara, també Lolo.

  • NEUS ROCA

    Xavi, la Neus m’ha donat avui mateix aquesta adreça. Volia esperar uns dies per llegir-ho però acabo de fer-ho. M’has fet caure unes llàgrimes però de reconfortament. Què bé has descrit l’Alberto. Em sento molt orgullosa d’ell, de tot el que va fer però també de tots els qui l’heu estimat. Només puc dir-te que GRÀCIES.

  • Marc Tribulietx

    En el record dels qui vem coincidir amb l’Alberto (tot i que en el meu cas no amb tanta proximitat); SEGUR queda el fet que és d’aquelles persones qui tothom anomenarà BONA PERSONA. I no cal afegir-hi gaire més, quan hi penso em ve al cap un somriure, EL SEU.

    A la Neus (i família), sigueu forts en el camí, i una abraçada.

  • Jordi Calvo

    Les paraules del Xavi m’han semblat encantadores i, en els aspectes de l’Alberto que jo vaig arribar a conèixer, molt encertades.

    Sempre recordaré l’Alberto com un dels millors professors que vaig tenir a la carrera. I no ho dic pensant en si tenia infinits coneixements sobre la matèria que impartia o sobre estratègies pedagògiques i didàctiques. Ho dic pensant en què sempre vaig tenir la sensació de què en el centre de la seva tasca docent estava la preocupació constant pel seu alumnat, pel que realment podíem aprendre, per transmetre il·lusió i motivació, per…

    Ell mai deixarà d’estar entre nosaltres.

  • Cristòfol Salas

    Vull agrair-te, Xavi que hagis pogut descriure els valors que caracteritzaven a l’Alberto, els quals m’hi afegeixo plenament.

    Estic convençut que el seu esperit perdurarà pel molt que ens ha enriquit a tots els que hem fruït de la seva proximitat.

  • Joseba Etxebeste

    Yo conocí a Alberto, dos semanas antes de que él empezara a dar clases de biomecánica en el INEF. Estaba en aquel colegio de fomento, creo; y lo entrevistamos para un trabajo de tampoco recuerdo que asignatura. Solo retengo que aquella misma tarde nos llevo a su casa para enseñarnos no sé que libros. Veinte años hace ya de esto; y no había laboratorios, y ni siquiera ordenadores. Todo lo hacíamos “a pelo”.

    Yo no conocí al Alberto tecnológico, pero sí al talonador de urgencia, al que no dudaba en poner su bigote en juego dentro de una mele, al que tiraba las touches torcidas porque no las sabía tirar rectas, al que dejaba su corazón en el campo para que pudiéramos jugar. Conocí a ese Alberto peleón… y a Neus. Un abrazo a todos.

  • josep Mª Dalmau Torres

    Yo también conocí al Alberto peleón con bigote, pero dentro de un tatami siempre dispuesto ha ir de cena con con los judocas, y siendo que en aquel entonces yo hacía primero, ya me trataba como un compañero. Gracias a tí y nuestro querido Jeroni puede continuar estudiando INEF en BCN y estar donde hoy estoy, trabajando con lo que me gusta, es por ésto, por todo lo que se ha escrito de tí, por tu buen ser y estar, que nunca estarás lejos de entre nosotros.

  • Jordi Sagristà-Tuli Plana

    Nosaltres, malgrat que ja fa 12 anys que vam marxar del nostre estimat INEF, on vam passar uns dels millors anys de la nostra vida. Vam compatir estones amb l’Alberto, per nosaltres, va ser un professor encantador, dedicant-nos més d’una tarda per explicar uns problemes de biomecànica que ni encara entenc.
    Però sí que recordem la teva bonhomia, el teu “savoir faire”, les esteves xerrades del molt important que era l’amistat i estar bé amb els teus pròxims. Recordo una tarda al bar de l’Once que ens vas comentar que et sabia molt greu que marxèssim, a nosaltres també ens en sabia, però haviem fet una opció. Però igualment ens vam veure, ens vam escriure… Volem agrair-te les bones estones passades junts, i pensar que el més important de les persones que em compartit quelcom és el que queda…. Gràcies pels teus consells de professor, company de feina, i amic… Gràcies pels bons moments, i pensem més en tu del què et penses… Un petó ben gros per la Neus i la Laureta… i felicitar aquest becari… que és ben digne de continuar el teu treball, amb aquest escrit és veu tembé impregnat de tú. Gràcies Xavi tot i que no ens coneixem.

  • Kike Aguelo

    Es 23 de enero de 2011 y te sigo teniendo presente. Esto va por ti.

    http://www.youtube.com/watch?v=GiB8hr10Ubo

    Un abrazo allá donde estés

  • Dani

    Pasan los años y los buenos recuerdos se vuelven todavía más valiosos. Gracias Alberto por muchas cosas, me acuerdo mucho de ti!

  • Matt Michael D’Agati acts as the founder of Renewables Worldwide, an alternative energy Firm in MA.

    A handful of a very long time ago, venturing into an adventurous journey, Matt D’Agati delved into the realm of solar, or in a time period began effectively selling megawatts of power, predominately inside the corporate sector, collaborating with developers of solar farms and local businesses in the “planning” of her or his work.

    Consistent networking tips with the firm, guided Matthew to subscribe a surrounding startup 2 long time past, and in no time, he became their CSO, responsible for all operations and sales programming, in addition to being marketed social group ownership.

    By tactical partnerships and sheer run moral principle, Matt D’Agati boosted that startup from a marginal very first-year pay to over a 500% help improve in porcine income by yr two. Building on that basis, Renewables Worldwide’s (RW), a seasoned-owned company, was structured with the journey of offering you sustainable strength tips for an intelligent and more sustainable future.

    More exclusively, understanding there is a niche in the promote and a better way to accomplish success, RW is one of a select number of businesses in the states to highlight on buyer acquiring, concentrating in both retail and commercial solar run village off-take. The sense of sight is to prepare a revenues substructure on a community-based, regional, countrywide level, offering various sustainable fuel devices with the of RW.

    This dedication in ones sustainable sector endures to energize and motivate Matt in on going his solicit to work with agencies that reveal the equivalent of selling green potential methods for a further eco friendly destiny. Matt brings each in organization from Hesser College.

    Why Matt D’Agati’s impacts sustainable energies globally.

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>