pintant…

En Carles m’ha muntat un Xen a la seva màquina. Perdoneu si ara descobreixo la sopa d’all, però quan ho vaig veure em vaig quedar realment impressionat.

Si ho he entès bé es tracta de que una sola màquina és comporta com si fossin vàries. Així, tot i que només hi ha un teclat, cpu, … en realitat jo tinc l’experiència que estic al meu equip amb la meva distribució de Linux, kernel, paquets, arxius, … i ell està en el seu, però els dos estan inclosos en la mateixa màquina.
(més…)

Els pocs qui llegiu habitualment el que escric -potser tu n’ets un-, se n’haureu adonat de que acostumen a ser texts que relacionen diversos temes alhora sense aprofundir en cap i deixant que cadascú comenti per allà on vulgui. L’elecció del títol sempre és complicada i en el cas d’avui ha estat patètica.

(més…)

Des del moment en que he tornat a jugar (passats els meus 7 anys d’absència) i amb la mentalitat oberta que enganxem amb el Linux, i que tractem d’aplicar a tot arreu, m’he adonat de que vull que els meus companys d’equip em guanyin i vull explicar-lis com han de fer-ho.

(més…)

No és que estigui molt entrenada. De fet ho estic poc. Però a l’estiu és època de treure la pols a la bicicleta. La lligo a qualsevol cantonada de la ciutat i la combino amb el metro, el tren o la platja. Acabes suant de valent, però és ben gratificant.

El cap de setmana no és excusa quedar-se a casa ni avorrir-se. Consultes un parell de webs on recomanen rutes a peu o en bicicleta:
http://www.geocities.com/r_pinyol

http://www.rutabike.com/custom/route/route.php3?country=1&region=1

http://www.diba.es/parcsn/parcs/itineraris.asp?parc=0&m=160

I zas! ja la tens, és igual l’hora perquè es fa fosc ben tard. Vam arribar a Sant Celoni a les 13:00 hores, i un cop mullats a una font pública, comencem a rodar.

(més…)

El Barça -com sabeu- ha guanyat la lliga per 2n cop consecutiu. No l’ha guanyat al darrer minut gràcies a un penal fallat per Djukic -tal i com es guanyaven les lligues de l’equip que dirigia Cruyff- l’ha guanyat amb autoritat i comoditat, doncs és un equip molt consistent. I… què és el que fa que aquest Barça sigui tant bo? i… és tant bo? doncs el que escric ara és un intent de despullar el joc de l’equip per tal d’entendre les seves victòries.

(més…)

Ahir vaig anar al Campionat d’Espanya d’Atletisme a Pista Coberta a Donosti amb l’Alberto i en Robert. Ells hi anaven per a filmar i posteriorment analitzar biomecànicament a una saltadora de perxa i a una saltadora d’altura concretes. També ja que hi érem vam filmar les curses de 60 metres. Jo en canvi hi anava per a -amb l’ajuda de l’Alberto- tenir un primer contacte amb els experts que seran part del panell que configura la mostra de la meva tesi.

Van ser 24 hores molt divertides, a destacar el passeig d’un objecte control de 2*2*2 per tota la pista amb la gent mirant i anant tot coix, en que sembla que no va fallar res -ja és rar en aquests casos- i en que es van aclarir diversos dubtes que tenia sobre la tesi. L’ambient dels campionats d’atletisme era molt engrescador i més quan era dia de Carnaval i bona part del públic anava disfrassat. A nivell acadèmic, més interessant encara que poder fitxar experts per a la tesi, va ser el poder conversar amb ells, especialment amb els que tenien moltes coses a dir i van aprofitar per a revindicar-les.

L’eina que més m’agrada de la biomecànica esportiva -disciplina de la que en soc professor a la FPCEE Blanquerna, URL- és la mesura d’events amb vídeo. Si volem usar la càmara de vídeo per a cronometrar un moviment esportiu o per a comparar mesures temporals amb mesures espacials i calcular així velocitats lineals, angulars, acceleracions… necessitem d’una bona precisió, que en les dimensions espacials es tradueix en la resolució i en tractar de que l’enquadrament sigui bo (que no es vegi massa petit l’esportista), i en la dimensió temporal, en canvi, es tradueix en una elevada freqüència, o sigui, en que es vegin com més imatges diferents per segon, millor.

Les càmeres de vídeo tradicionals filmen a 25 fotogrames per segon, el que sembla que vol dir que en un segon es mostren 25 imatges diferents (freqüència de 25 Hertzs) i en que entre una imatge i la següent passen 0,04 segons. Malauradament, els moviments esportius són massa ràpids com per a que puguin ser analitzats amb una freqüència com la que he exposat.

(més…)

Hola a tots/es, m’agradaria fer la primera aportació a pintant… amb una història personal.

L’esport que més he practicat, competit i somiat és el tennis de taula. Primer amb el Club Gimnàstic com a federat des dels 12 fins als 24, i després representant a la Universitat de Lleida als campionats de Catalunya i d’Espanya universitaris mentre entrenava algunes nits al Borges.

Els que m’heu conegut a la taula, sabeu que no he estat mai un gran jugador, mai he tingut el toc de pilota d’en Jordi Gàzquez, ni la concentració d’en Xavier López, ni l’energia d’en Joan Miracle, ni la posició d’en Dani Martín, ni l’astúcia de l’Óscar Vilanova, ni molt menys la versatilitat i qualsevol altre adjectiu de l’Alfonso Beamonte. Però el que sí que he tingut és sempre a aquests companys al meu costat, en els moments en que et creus el millor i en els moments en que et veus el pitjor, en les estades de tecnificació, jornades de portes obertes -acudit pels del Gimnàstic-, partides amb l’Isaac al col·legi, viatges a Riudellots i tot tipus de situacions en les que un madura dia a dia gràcies a com afronta amb els companys l’assoliment de fites noves, il·lusionat-se quan arribava un material nou -com la que un dia vam conéixer com a “Mark uve”, i la Friendship 729-, entrenant en funció dels resultats en els estudis, i aplaudint als companys des de la banda.

(més…)