El dia 30 de Maig vaig dinar fora, i tal com acostumo a fer vaig fullejar un diari. En aquell restaurant hi havia La Vanguardia, així que tocava La Vanguardia. La Vanguardia és un diari amb una reputació suficient. Almenys més que el ¡Qué! o altres gratuïts que semblen, a vegades, poc fiables.
Era el primer dia del IGC, i dins “Vivir en Barcelona” explicava el què havia dit en Gilberto Gil, Ministre de Cultura de Brasil (al final hi ha referència a les seves cançons).
Sabia que si estava dinant i em llegia l’article podia tenir algun problema, però el vaig llegir. Sóc una mica susceptible amb articles de temes pròxims a mi, és difícil que surti tot bé. Vaig donar un vot de confiança al periodista 🙂 (l’últim cop que vaig fer el vot de confiança va sortir que Richard M. Stallman havia programat Linux)
Anava tot bé, i ja era la meitat de l’article! El periodista, només recordo que es diu “Raúl”, així que no és el clàssic de temes tecnològics de La Vanguardia (Àlex Barnet, normalment, que a vegades sembla que tingui una opinió esbiaixada cap a Microsoft…)
Fins que va arribar la fatídica frase. Quan parlava de Programari Lliure va parlar de “software libre de licencia”. Cal distingir el “software libre de licencia” del “software con licencia libre”. De fet, és diferent!
Fa anys que són coneguts els “No es lo mismo”. Per exemple: “No es lo mismo… yo me río en el baño que yo me baño en el río.”. O bé “No es lo mismo decir se avecina una tormenta que se atormenta una vecina.”
Ara podem afegir el “No es lo mismo un software libre de licencia que un software con licencia libre”.
Programari amb llicència lliure està dins un marc legal, uns drets i unes obligacions i assegura el futur del programari.
Un programari “sense llicència” pot portar problemes a qui el vulgui fer servir, hi ha un buit legal. De fet que jo sàpiga cap empresa seria ni fa ni usa “programari sense llicència”, com a molt es troba en alguna Web sense especificar llicència.
Evidentment, sense haver estat allà, en Gilberto Gil parlava de “programari lliure”, “sofware libre”, “software con licencia libre”.
Em sorpenen segurament tres coses:
- Que el primer curs de periodisme no facin una assignatura de “No es lo mismo…”
- Que el periodista que escriu això no demani opinió a algú entés. Aquest tipus d’errades, per algú que sap del tema, hauria de tardar el temps de llegir l’article i poc més, no calen dies d’investigació i estudi
- No hi ha cap periodista que conegui el tema del programari lliure? L’article era sobretot de programari lliure…
També tinc una altra sensació, que és por. De les coses que segur que he llegit i sense voler les he interioritzat d’altres temes que no en sé. De fet hi ha més temes que desconec que no temes que conec… Sembla un fet clar que els diaris no són la millor font d’informació, almenys tecnològica. Tampoc són idonis per llegir-los durant el dinar.
Per cert, enllaços de “No es lo mismo…” que he trobat per inspirar-me: un i un altre.
Enllaços música Gilberto Gil
Hi ha dos CD’s de música lliure, a la Web de Cultura Lliure. Les dues cançons d’en Gilberto Gil són Oslodum i Máquina de ritmo (Jazz).
Si voleu, us podeu baixar els CD’s. Sonen molt bé, en general a mi m’agrada més el de Jazz. El primer CD i el segon.
jo també m’esgarrifo quan llegeixo notícies “tecnològiques” al diari, i sempre em pregunto: “si del que jo entenc veig que els diaris en diuen bajanades sense sentit… no serà lògic que del que no entenc també en diguin? Quants cops me l’hauràn fotut doblegada sense ni adonar-me’n?” I aleshores és quan decideixo que el diari, de fet, és el modern TBO i que la informació “de debò” és més fàcil trobar-la a internet.
greips: els mateixos pensaments tinc jo!
Això sí, normalment m’agrada llegir el diari. Hi ha notícies que per Internet segurament no les buscaria i al diari me les trobo i les llegeixo. Sense arribar al nivell d’un Telenotícies, que no pots “passar notícia” o “aprofundir notícia” ni pots “tallar notícia per llegir després” o “buscar a internet el diari i enviar-ho a un amic” (trobo que els Telenotícies tenen prous problemes “d’usabilitat” 🙂 )
De totes maneres, veient que no sóc l’únic amb aquestes sensacions cap als diaris, ja veurem com els hi va els diaris d’aquí uns anys si continuen igual. La gent cada cop coneix més Internet, els diaris hauran de millorar o baixar vendes…
L’error de l’article, amb una mica de bona voluntat 😉 el podríem qualificar de “finet”. No és comparable a certes barrabassades que sols s’expliquen perque algú li ha suggerit al periodista quina opinió ha de tenir, o perque té un desconeixement total de la matèria.
És un error prou subtil per que se li escapi a algú que no està especialitzat en programari lliure. Si en lloc de ser un article fos un llibre aquest error l’hauria de caçar el revisor tècnic. Però no tinc clar si en les redaccions dels diaris encara es prenen aquestes molésties o van més “de cara a barraca”.
Suposo que en altres disciplines és fàcil trobar algú que revisi l’article però l’entorn del programari lliure és una mica més “desestructurat”(si més no, ho sembla des de fora). Facilitar als periodistes catalans la revisió dels articles abans de que “sigui massa tard”, amb una organització on adreçar-se, podria ser una bona manera de promocionar el programari lliure a nivell de Catalunya. Hi ha algun projecte així en altres països?
Això us passa perquè no llegiu les notícies esportives 🙂 especialment les dels diaris esportius, allò sí que és incompetència.
Carles, jo també vaig llegir “l’article” que deia que l’Stallman havia programat o inventat Linux, hagués fet una ressenya al bloc, però encara no existia. També tinc aquest que diu lo de “libre de licencia” que no és tan escandalós però no deixa de ser indignant i mereixedor del teu comentari.
Aviat se’ls acabarà el negoci, i llavors ho atribuiran a que Internet és una competència massa grossa on gent desinformada i sense carrera escriu als blocs. Així faran servir el model Blockbuster: dona-li al culpa a un “ens” difícil d’acotar i així podràs amagar les teves deficiències (Cierre de Blockbuster, o Caso Blockbuster: cómo culpar a la piratería por tu incapacidad empresarial).
Més que quan no saben d’alguna cosa, el que preocupa de la premsa escrita és la desinformació intencionada que provoquen en molts casos. Imprimir els diaris és molt car com per no estar subvencionat per qui exigeix controlar la informació. Estava cercant el cas del columnista del Times que es va inventar les notícies durant tres anys, però com no el trobo, us referencio això que va amb el tòpic:
* Judith Miller, periodista de desinformación masiva
* Sobre noticias falsas y otros males sociales
* La credibilidad de los medios, bajo la mirada de cuatro periodistas
* Los servicios informativos de Antena 3 calumnian a los internautas.
A en Jordi: jo veig força greu dir “programari sense llicència” (programari lliure de llicència) que “programari amb llicència lliure”. Potser tinc la pell fina, avui 🙂
En tot cas també vaig pensar això de “per què no passa el text a algú que sàpiga del tema en concret?”. Cert que pot semblar una cosa desestructurada, el PL. No crec que ho sigui tant. Només posant a Google “linux catalunya” (sense cometes) la quarta pàgina veig que és Catux. Creus que hem rebut mai un mail d’un periodista demanat un col·laborador per revisar un text?
A una llista que estic, per exemple, un escriptor d’un llibre va demanar 2 o 3 col·laboradors per revisar un capítol d’un llibre (era tècnic)…
La Càtedra de Programari Lliure podria revisar-ho (si li demanen segur que sí), el col·legi d’informàtics o semblant davant d’aquesta consulta podria adreçar a l’associació CatPL (que ho podrien revisar), la UOC té un màster de PL (per tant, podria picar allà també), etc.
No sé si hauriem de fer una associació amb voluntaris per revisar aquests texts i donar-ho a conèixer al col·legi de periodistes o bé ells s’haurien d’adreçar a nosaltres… no fer res no sembla el més correcte… tot i que fer la feina d’altres tampoc ho sembla, entenc que els periodistes tinguin algunes col·laboracions de metges, etc. (de fet alguns crec que tenen fama de pesats XD) i facilitar que els bojos informàtics ho facin estaria bé…
Xavi: El què dius dels diaris esportius… confirma la teoria que ja havia pensat i en Jordi ha escrit: “ens la foten doblegada” ha dit, aprox. Segur que amb altres temes també…
Podries escriure un correu directament adreçat a aquest noi. Un correu molt educat dient-li que t’ha ofès profundament el seu article i que per una altra ocasió s’hi miri més què hi posa i demani ajuda a algú que hi entengui.
Si es diu ben dit, amb un to positiu, crec que podria ser força bo per ell (sinó és un cretí ho entendrà perfectament, no podem saber de tot) i podria millorar aquest aspecte.
Penso que aquestes coses funcionen, precisament perquè ningú les fa.
Per cert, la música és maca eh? el Gilberto, no el coneixia jo. Gràcies per l’enllaç.
Eli: lo d’enviar un mail ho vaig pensar el dia que vaig llegir l’article (ara no recordo el cognom del periodista). El problema és que no hi ha mail a la Vanguardia sobre els periodistes, i una cerca al google no m’el va trobar…
Un altre cop potser ho enviaré al correu de la Vanguardia, defensor de lector, etc.