Alguns haureu vist que la Web de Pintant ha caigut unes hores durant el dia d’avui. Tal com podeu comprovar ja està funcionant un altre cop, cap problema greu.
Pintant es troba connectat a una ADSL, i el què ha passat és que el router ADSL s’ha penjat. No és que s’hagi desincronitzat per culpa de Telefonica, sinó penjat. Ara feia més de mig any que no passava, esperem que no es repeteixi sovint. I menys si no hi ha ningú a casa! (rarament no hi ha ningú)
Com que no em trobava a la casa on hi ha físicament Pintant, he fet servir el control remot “intel·ligent”: trucar a casa i donar instruccions que reiniciessin el router (apagar i engegar). Al moment ha funcionat de nou.
Això em recorda algun llibre (potser d’en Nicholas Negroponte) que reflexionava sobre interfícies per comunicar-se amb l’ordinador. Veu? 2D? 3D? Línia d’ordres? Crec que acabava dient que una manera molt bona era justament donar ordres a una persona (clar que hi ha problemes per definir que la persona tingui prou sentit comú per això funcionar). En aquest cas, l’ordre al meu pare ha funcionat.
Evidentment el sistema té problemes. Depén massa de les persones. Una solució és intentar emular com les persones reben ordres i com les interpreten. Per exemple, amb els mòbils actuals, a vegades és més fàcil trucar/enviar un SMS a un amic i dir-li “si us plau, ves a la Web de vueling.com i mira a quin terminal de París operen, estic al tren i no sé quin és el terminal” que no anar amb els sistemes Web dels mòbils, deficients, a vegades per pàgines mal fetes, etc. El mateix es pot aplicar a altres casos, operacions com mirar un horari o telèfon d’una botiga -és a dir, anar a Google, escriure el nom, anar a la Web de la botiga i veure el telèfon i horari-. Tenir un amic que estigui davant de l’ordinador facilita la feina més que tenir WAP i sistemes semblants. De moment, clar! i amb el què jo he provat!
Fa molts anys recordo un fet que em va sorprendre. Vaig anar a una llibreria de Manresa i vaig demanar “un llibre de càlcul mental”. La noia em va enviar “al pis de dalt, en tens forces de lògica matemàtica”. És aquell moment que penses… perquè associa “càlcul mental” amb “lògica matemàtica?”. Li vaig repetir “no no, lògica matemàtica no, càlcul mental…” i em va tornar a enviar al pis de dalt a lògica matemàtica. Una mica més i m’envia a “llibres de dominació mental”…
Llavors vaig anar a una Web que per aquells moments era molt desconeguda i nova: Amazon.com 🙂 i vaig escriure “mental math”. Misteriosament l’ordinador em va entendre millor que la noia de la llibreria, i em va ensenyar els llibres de càlcul mental i no els de lògica matemàtica. És bo això?
(per cert, un amic crec que va fer la mateixa operació amb la noia de la llibreria amb un resultat similar)
Cal comentar que si volem donar ordres de baix nivell, una persona molesta. Només cal intentar dictar a una persona una línia d’ordres… entre la confusió que la persona afegirà i les ambigüitats implícites del llenguatge (dos punts és .. o : ? etc.)
De fet, una ordre de molt alt nivell és “que l’empresa vagi bé”. El director general (amb el seu equip, etc.) concretarà una mica més “obrirem 50 botigues noves durant aquest any a territoris amb poca gent”. L’ordre s’anirà transformant fins arribar a l’ordre “posa el marc de la porta” o “imprimeix el tiquet” que arribarà a “Fitxer – Imprimir” o semblant a una interfície… així que les interfícies d’ordinadors a vegades poden ser quasi l’últim esglaó, abans d’arribar a enviar bits per un cable de hardware.
Perdoneu el rotlle. Se m’ha disparat el xip escriptor de temes difusos sense objectiu final…
PD: normalment no molesto massa els amics perquè em mirin coses a les Webs, l’últim cop fa un any i pico, crec. També he estat a l’altre costat: en Xavi, company de blog, em va trucar un cop perquè li mirés alguna cosa a un mapa o semblant quan ell estava a… Guipuzcoa?
Leave a Reply