Serveis de transports

La setmana passada vaig anar a Madrid en tren i a Suïssa en avió, mentre que l’altra vaig estar per Galicia. En aquests dies he agafat múltiples mitjans de transport: tren, avió, taxi, autobús, vaixell i cames. En aquest escrit explico les aventures de cada un.

Tren

El tren ràpid -que era tipus un AVE però que es diu d’una altra manera- va descarrilar a Lleida. Va ser dos dies després del fatal accident de València. Aquí per sort, no va patir ningú. L’explicació inicial va ser que s’havia punxat una roda, després van dir que s’havia sortit, i també que s’havia trencat. Sigui com sigui ho catalogàven com a descarrilament. Vam haver d’esperar dues hores i mitja a que vingués un AVE de Lleida, i llavors vam fer una travessia de persones i equipatges d’un tren a l’altre.

Quan vam pujar al nou tren la música rumbera estava força alta i era més que dolenta. Després de comentar-li a una de les noies, em va dir que més gent s’havia queixat, però que no sabien com parar-la o baixar-la, que el tren no era seu. Així que vam haver d’aguantar fins a Madrid aquell “sorollam”. De la mateixa manera tampoc vam poder menjar res -excepte uns cacaus- en tot el camí doncs “la comida quedó en el otro tren”.

Quan vaig arribar a Madrid vaig agafar un…

Taxi

El taxi m’havia de portar a Miraflores de la Sierra. Era gairebé una hora de camí. Mentrestant pel telèfon s’anava decidint si finalment es feia el meu show, doncs estava previst inicialment a les 10 i es va iniciar a les 12 passades. En un moment de velocitat generosa del conductor li vaig dir: “Eso es una rotonda, ¿no?”, en aquell moment va frenar i frenar i vam gairebé travessar tota la rotonda pel mig fins que es va quedar allà quasi calat.

Al matí següent (després de dormir una hora i quart) tenia un altre Taxi que va arribar gairebé una hora tard. Sort que ho havia previst. El taxi em va deixar a l’

Avió

Misteriosament va sortir i arribar a l’hora. Res tenia a veure amb els de la setmana anterior que em van portar de Bcn a Madrid, de Madrid a Vigo i em van tornar de A Coruña a Bcn. Els tres havien fet tard, i en els tres la “garantia de Spanair” m’havia cobert un 25% de descompte no acumulable i no transferible (i altres condicions) en viatges nacionals en el proper mes. O sigui que havia d’agafar tres avions en un mes per a ser cobert mínimament per la garantia.

Però aquest avió operat per Air Nostrum (filial d’Iberia i que es caracteritza per fer viatges anomenats “Regional”, i així ho explica a l’avió) va arribar a l’hora, per sort, perquè no tenia gens de marge. Aquest tren va sortir de la T4, que ja és en sí tota una experiència, per a que us feu una idea, un cop passat el control, trigues 30′ en arribar a la zona d’espera per l’embarcament, en aquests 30′ agafes un tren subterrani (que no es diu metro), moltes escales mecàniques, cintes transportadores… i vas veient en tot moment: “li queden xx minuts per arribar a…”, crec que falten missatges motivadors del tipus: “Ànims, que aviat trobarà una altra cinta transportadora”.

Un cop a Ginebra, Geneve (que no és cap regió espanyola per molt que Air Nostrum sigui la companyia “regional”). Vaig anar cap a Lausanne en…

Tren

cap problema aquest cop, un cop a l’estació, i després de que em garantissin que arribaria al mateix temps en taxi que en autobús, vaig pujar a l’

Autobús

Com sempre que es viatja a centre-europa, vaig viatjar sense pagar. 45′ més tard i dinant entre mig, vaig presentar el meu poster.

Llavors, com no quedaven hotels lliures a Lausanne, en vaig trobar un a Vevey, cosa que em va obligar a agafar diversos trens. Un d’ells, sortia a les 2.30 quan al catàleg deia que el darrer (que no va venir) era a les 0.37 i jo que havia fet una veritable cursa a peu per agafar-lo…

Cursa

Vaig sortir de la festa del Congrés, després d’un espectacle de dansa magnífic -que n’aprenguin els del congrés, només preocupats d’analitzar esports reglats, que aprenguin que les manifestacions artístiques corporals són molt més interessants-, i després de la festa-sopar-ball següent, i el mateix dia en que havia tingut la inspiració que espero tanqui la tesi, vaig agafar un autobús que em deixava no-gaire-prop de l’estació.

Baixant a la parada més propera, vaig haver de córrer al 100% durant una bona estona. Descalç i amb les inadequades sabates a la mà, sent observat per tots el borratxos que passaven, arribo 5′ abans de la hora crítica i me n’adono de que el tren no existeix. Dormo més d’una hora al banc de l’estació -com a afeccionat, sense diari ni Don Simón- i pujo al tren.

Al dia següent, clausura, tren, tren i em trobo a Ginebra amb 4h lliures. Vaig al centre i agafo un…

Vaixell

que dona la volta al llac Le Man en una hora. Bé, dona la volta a una petita petita part del llac, doncs es gegant. Aquest va ser sens dubte el segon millor transport, va ser millor que el ferry que ens va mostrar el Delta de l’Ebre a en Miguel, la Laura, l’Arantxa i els seus amics, però no tant bo com la

Cursa sota una font de 147 metres

Des del vaixell es veia una font que era llançada 147 metres amunt per a que després caigués als costats del sortidor. El llançament era vertical amb alçada inicial == alçada final, però amb un factor vent que feia que la gent que (ja havent baixat del vaixell) corríem per sota ens mulléssim molt o moltíssim en funció de l’orientació d’aquest. Era com una dutxa però amb 200 litres d’aigua per segon si no recordo malament (tot i que no li cauen tots a un) i des de 147 metres.

Un cop assecat, pujo al

Autobús

on m’equivoco de sentit i arribo 45′ més tard a l’aeroport, però l’

Avió

surt 2h més tard, el just per a que ens perdem tota la final del mundial. Un cop arribo a Barcelona, autobús fins a Plaça Espanya i un cop allà, el darrer…

Taxi

que un cop aparaulat amb tres persones que aniríem junts, el conductor no em va deixar perquè “no podia obrir el maleter i per tant no podia posar-hi les maletes”.

Al final -per ràbia que faci- tindrà raó Bill Gates (ja us estranyàveu de que no parles d’ordinadors, je je). Quan va manifestar que si els cotxes haguessin avançat com els ordinadors podrien donar la volta al món en segons i va ser replicat pel president de la General Motors tot dient que si fossin comandats per la companyia que el Bill lidera, aquests es pararien enmig del trajecte per raons desconegudes, no podrien ser reparats, la gent hauria de sortir i tornar a entrar sense motiu… Al final en Bill tindrà raó, doncs els transports no han avançat com els ordinadors i fallen igual que el Windows. Quan tindrem “Thrusted travelling”?

Bé, aquesta nit cap a Tel Aviv, evidentment en avió, però encara no sé la ruta. Allà segurament els transports seran encara més problemàtics i més tenint en compte la situació actual en que puja un en motxilla al bus i surten tots -si tot va bé, caminant per les escales-

Quan tingui fotos del descarrilament i de la font ja les pujaré.