El radiotelescopi d’Irbene -Letònia

(ve en part de l’entrada anterior sobre Estònia/Letònia)

El radiotelescopi va ser construït cap a l’any 1970 (ull, aprox!), per l’Unió Soviètica. El seu objectiu inicial era espiar les comunicacions a la guerra freda, de fet, l’Unió Soviètica tenia 2 o 3 telescopis més repartits en el seu territori, i comunicats entre sí amb antenes direccionals per passar-se l’informació. Aprop del radiotelescopi que parlaré hi ha també una antena direccional, més petita, que era la que s’havia fet servir per les comunicacions entre les diferents bases.

Per arribar al radiotelescopi cal utilitzar una carretera poc transitada, en prou bon estat. Depen d’on es vingui cal fer uns 40 Km. de pista, fet que aquells països és més habitual que aquí (i se circula a uns 60-90 Km/h sense problemes).

A l’arribar una Sra. (la guia) ens va demanar si parlàvem Lituà, vàrem dir que no. Anglès els dos que érem allà, l’altre persona també rus i estonià. Ens va dir la senyora que esperéssim que tenia un “grup” de lituans… el grup era de 3 persones (jo per grup normalment m’imagino més de tres).

Després de l’espera ens va tocar passar a nosaltres. En una paraula: impressionant. La guia ho feia molt bé, si més no quedava molt ambientat. Parlava anglès (força malament) i comunicant-se amb rus quan no ho sabia fer en anglès.

La història del radiotelescopi és que els russos van estar allà fins que es va desfer l’Unió Soviètica. Llavors, i com que no es podien endur el radiotelescopi sencer (que actualment és el setè o vuitè més gran en diàmetre del món) es van endur les parts electròniques, i van trencar cables amb destrals o altres eines. Actualment per dins encara hi ha trossos que estan en mal estat, plaques al terra per forats que s’hi van fer, etc.

Els Letons van estar dos anys estudiant com anava el radiotelescopi per tornar-lo a posar en marxa. No m’estranya, imaginant com va quedar tot de destruït. Es pot veure el “panell de control anterior” (amb lletres russes, evidentment) i el nou “panell de control”: un PC (una mica estartalat). No sé quin sistema operatiu, estava apagat ja que aquell dia no treballaven.

Vàrem estar a dins del radiotelescopi, on hi havia hagut els russos. Als soldats que treballaven allà no els hi era permès moure’s del seu departament/pis, per veure què hi havia a les altres estàncies. De fet, abans de marxar es van passejar per totes les estàncies per veure què hi havia. La senyora no ho va dir, però gairebé segur que era per evitar que agents espies poguessin conèixer massa informació del radiotelescopi… si no tenien una idea del global era més inútil espiar.

El radiotelescopi per dins té parts mecàniques (mecanismes hidràulics), per moure’l. També té parts que podien estar construïdes de submarins o altres armaments, per la forma que tenia i el què vaig entendre de la guia.

Llegit no és el mateix que ser-hi, ni molt menys. Però per mi va ser una de les coses que més em van agradar de Letònia, això que és “arriscat” anar allà: és possible que aquell dia treballin i llavors sembla que no es pot visitar per dins, si més no, alguns trossos no es poden visitar.

Ah! a uns pocs kilòmetres del radiotelescopi hi ha una ciutat fantasma: és on vivien les famílies dels soldats. Van haver de marxar a corre-cuita, i dins els edificis sembla que encara queda tot tal com estava el moment de deixar-ho. De fet, el passar per primer cop semblava talment que hi havia hagut una guerra (ho vàrem comentar i tot). Després la guia ens va dir que era una ciutat fantasma, així que no havia estat només una impresió sinó que era una realitat.

Més informació del radiotelescopi.

PD: veig que alguna foto, al canviar la mida, no ha respectat la proporció… no tinc temps ara, ho arreglaré…