Nou concepte d’escriptori

Us escric des de la Campus Party on avui s’ha destapat la febre del AIGLX, que per als que no ho sabeu és una alternativa al XGL. Bé, fora bromes, podem entendre aquests dos acrònims com a “sistemes per a que l’escriptori (informàtic) pugui manipular les finestres amb efectes 3D atractius”. Disculpeu si no s’enten alguna de les meves explicacions doncs són gairé les quatre de la matinada.
El XGL portava un temps en boca de tothom tot i que poca gent l’usava doncs tenien por de que no fos prou estable i requeria d’una targeta gràfica acceleradora de les de veritat, mentre que el AIGLX funciona en targetes gràfiques 3D de molt baixes prestacions i consumeix pocs recursos.

Així, ahir em vaig posar el AIGLX (l’altre no podria) i he seguit fent feina però l’escriptori m’ha anat inspirant de manera que han anat sortint diverses propostes i aquí a la Campus està creant furor. Hauríeu de veure la cara que se’ls posa als de Windows quan veuen el que surt de les nostres pantalles.

Passo ara a comentar algunes de les coses que pot fer el AIGLX i el joc que ens ha donat:

• Cada finestra pot gaudir d’un grau diferent de transparència: ideal per a veure una pel·lícula que ha has vist mentre edites un fitxer de text, o per a veure diverses pel·lícules al mateix temps.
• En qualsevol moment es pot fer un carrusel entre les aplicacions que hi ha a l’escriptori virtual actual, i aquest carrusel mostra els vídeos en moviment. El carrusel acaba triant l’aplicació que agafarà el primer pla.
• Es pot presentar les finestres minimitzades i organitzades a la pantalla, i triar també la que ocuparà el primer pla.
• Es pot rotar en qualsevol direcció i sentit el cub que uneix els escriptoris virtuals. Si hi ha més de 4 escriptoris, llavors veurem un cilindre. Podem estar situats dintre o fora del cilindre, en el cas d’estar fora, és ideal per a mostrar un logotip del que estàs presentant, jo ho he fet amb el Chronojump i l’efecte és impressionant, molt lluny del 3D Desktop.
• Es pot aixecar una finestra per una cantonada per a que es vegi el que hi ha a sota. L’efecte no té gaire utilitat però és del tot eye-candy. Bé, li hem trobat la utilitat de posar un vídeo a una cantonada en segon pla i poder veure’l en un moment donat aixecant la finestra actual per la cantonada, ideal per a tornar a veure la formació del mestre Pai Mei a Kill Bill 2 sense haver de prestar atenció a la resta del film.
• Les finestres es mouen amb ondulacions. Eye-candy.
• Les finestres tenen “Edge-ressistance” que permet que no es solapin entre elles quan no ho desitges (bé, ja ho us ho explicaré quan us vegi, no em vull estendre en les explicacions).
• El canvi d’escriptori és molt ràpid, molt. Així que amb el Gimp hem fet uns dibuixets i els he posat a cada escriptori de manera que canviant de pressa s’aconsegueix un efecte de cinema i volumètric.

Es poden fer tot tipus d’efectes que ara em deixo i d’altres apareixeran, però el que més m’ha sobtat, i el motiu per a escriure tot això ha estat el carrusel que es pot generar entre escriptoris virtuals. Amb CTRL+ALT+CursorAbaix es mostra en petit l’escriptori actual i a la seva dreta i esquerra els contigus; amb els cursors de D i E es passa molt ràpid entre escriptori, el que m’ha fet provar quelcom del que n’estic molt orgullós, és el següent:

“Mai més minimitzar una aplicació, tenir-les totes obertes de manera que cadascuna ocupi un escriptori virtual”

Així amb el CTRL+ALT+CursorAbaix es passa rapidíssim entre aplicacions i es veuen de forma molt clara totes alhora. De fet ens podríem oblidar del concepte de minimitzar, doncs les aplicacions estarien sempre obertes. Si es vol es podrien tenir dues o més finestres del navegador o el Gimp en un mateix escriptori, i podríem jugar amb la seva visualització, però cada finestra estaria totalment oberta. Només faltaria que al carrusel ens indiqués amb un text o icona quina aplicació és la que està oberta per a fer la recerca encara més ràpida. En un futur algú podria programar un mòdul per a que cada aplicació s’obrís per defecte en un escriptori nou i que els creés dinàmicament si no existeixen.
Se’m fa difícil explicar això i no he vist cap vídeo que ho mostri (sí, ja sé que puc crear el meu, a veure si demà me’n surto) però us asseguro que el canvi és capital.
És curiós que la empresa de software que en teoria més diners inverteix en recerca, treurà el Vista l’any vinent amb tot un munt de funcionalitats que ja tindrem en el programari lliure amb molts mesos d’anterioritat. Una batalleta més que perden.

Alguns enllaços:

• AIGLX a la Viquipèdia en Anglès.
• AIGLX a la web de Fedora
• El tutorial de instal·lació de AIGLX a ubuntu Dapper (s’instal·la en menys de 10′)
• Vídeos de AIGLX
• Vídeos de XGL

No puc deixar de comentar que l’altra cosa que està triomfant a la Campus és la torre amb una llum que és controlada per un script que es troba en una web. Bé, ara són dos llums de colors diferents i la gent des de la Campus les obra, tanca, o les hi fa fer flash. Això és un dels divertiments que es veuen a robòtica que és la secció que fa més goig, i on a més gairebé tots treballen amb hardware lliure: Skypic (pare de la chronopic) i normalment amb programari lliure.