Memòria caché o memòria cau? cookies o galetes? maquinari o hardware? mouse, ratolí o rateta?
Fa uns 7 o 8 anys aprox. en Jordi Vendrell (al cel sia, des del 2001) junt amb en Vicent Partal feien el programa l’Internauta, encara en emissió, i ells utilitzaven les paraules “ferralla” i “pensalla” (per maquinari i programari).
Jo llavors me’n reia d’ells. Sí sí, jo pensava que calia fer servir “hardware” i “software” i no traduir aquestes paraules al català. Em sonaven fatal.
Després la gent va començar a fer servir maquinari i programari. Jo també me’n reia d’ells, seguint pensant amb el meu hardware i software. Fa mooolts anys, d’això.
Al cap d’uns anys, maquinari i programari ja no em sonava malament. No ho utiltizava, però ho tenia acceptat com a paraula que podia escoltar sense tenir efectes com ara pensar “què diu aquest!”.
Després vaig començar a fer-ho servir, però només de forma accidental. “Ups, l’he feta servir!” i després feia servir software i hardware… fins que, cada cop més, feia servir maquinari i programari fins a ser-ne ara usuari i defensor!
Però el més estrany és que encara a vegades inicialment sóc reticent a acceptar noves paraules catalanes, com pot ser memòria cau (ja quasi l’he acceptat) o altres traduccions que es veuen a programes de KDE, Gnome o Softcatalà. Per exemple, el bit “empalagós” de KDE (que ja té anys).
Veient la meva història, intento acceptar aquestes paraules i utilitzar-les. És només d’aquesta manera que podem incorporar paraules genuïnes al català, tenir un llenguatge més ric, innovar i no “copiar”. Costa un esforç, però val la pena, no?
A qui li sona malament ara “Programari Lliure”? Suposo gairebé a quasi ningú. Doncs cal seguir el camí amb altres paraules de l’entorn.
Evidentment, moltes paraules queden en desús (com “pensalla” i “ferralla”). Selecció natural, en podem dir, igual que les espècies o igual que programes dins el programari lliure: no tots perduren, però alguns sempre sí.
De fet, això fa que tinguem una llengua viva, adaptada als nous termes, i som la gent que fem que hi hagi noves paraules i s’usin. Així que a potenciar les paraules catalanes, trobades amb gràcia, representatives i útils.
Em va fer gràcia perquè en castellà, que jo sàpiga, no se sol utilitzar (o fins i tot és incorrecte) el terme “Programario”. Fa mesos vaig veure a La Vanguardia un article sobre “El Programario Libre”. Traducció literal del programari català al castellà, em va semblar! De fet ja va bé que de tant en tant el castellà agafi alguna paraula del català, ja que és un fet poc habitual (per la predominànça del castellà sobre el català en molts entorns).
Molt ben vist, jo crec que gràcies al programari lliure, com que sempre ho tens tot disponible en català sense cap esforç (no com passa amb altres sistemes), farem servir molt més aquestes paraules, i se socialitzaran eficaçment tots els tecno-neologismes catalans
i ho veurem encara més quan s’usi PL majoritàriament a les escoles (http://www.gnu.org/philosophy/schools.ca.html) si els cretins dels mandataris que tenim deixen de fer el paperina i aprenen d’altres llocs on ens estan passant la mà per la cara (http://www.softcatala.org/articles/article23.htm).
per cert, no crec que en jordi vendrell cregués gaire en això d’anar al cel, a més segur que hauria preferit algun lloc més inetressant
:lol
Hola m,
Molt ben vist el tema de relacionar les noves paraules catalanes amb el PL. És cert, des de que faig servir PL ho veig més normal. I és que entra pels ulls, mai millor dit.
Gràcies per la molt bona idea, ara l’entrada queda més completa.
Fins aviat,
És molt important que tinguem neologismes en català. Primer cal que algú els faci tècnicament consistents, les coses ben fetes duren més. Després cal que els usem.
Tot plegat farà que incorporem la tecnologia a la nostra cultura. Les llengues posen noms a coses que consideren seves. Si només són passatgeres o les consideram forasteres en solem fer un manlleu del nom foraster i res pus.
Hi ha qui volent tot això, incorporar la llengua a la cutura, tampoc no usem qualque neologisme proposat pel Termcat. Passa quan trobem que el mot no reflecteix bé la cosa tecnològica de torn. Quan passa no és una ajuda a incorporar-la a la nostra cultura.
En aquest sentit, pensalla era prou encertat per programari, passa que programari està prou bé i s’ha imposat. Ferralla no defineix bé la cosa, però és vàlid com adjectiu col·loquial proper a galindaina 🙂
Hola, sóc editor de la web de notícies sobre tecnologia en català http://www.informaticaencatala.com i cada dia ens trobem amb aquests dubtes sobre traduïr o no els tecnicismes de l’anglès.
Desitgem contribuïr a la difussió de la tecnologia en la nostra llengua, però tampoc volem que els continguts de la nostra pàgina sonin forçats o directament focllòrics.
Suposo que als puristes de la llengua algunes de les sol·lucions que adoptem als nostres redactats els faran grinyolar les dents, però bé… Qualsevol suggerència serà benvinguda!
Aprofitem per a demanar-vos el vostre suport per a que ens feu arribar notícies, articles, propostes de temes i qualsevol contingut sobre informàtica en català que penseu que pot tenir lloc a http://www.informaticaencatala.com.
Gràcies!
Roger Garcia
palurdos petardos como mola pues vaya un totntaina
petardos
payasio
hola
xuan
quemiras?
ficare un triple
ficaré un mate
the pro
I’m the best
he vuelto!!!!!!!
el mesies ha tornat (Xuan)
I’m better than you
銘傳大學致力於推廣「校園國際化」，透過國際性教育活動，以開展學生國際性的視野，迄今有來自世界各地的學生分佈
自世界各地的學生分佈
قريب جدا واللغة الدنماركية
mocccccccc
problemetes ++++++++++++++++++++++++++++ solucions
hasta aprop teu el llengua catala
Estic d’acord amb l’article tot i que el que importa és que ens entenguem i hi ha traduccions poc afortunades com la de memòria cau que quan ho sents per primera vegada no saps de què et parlen
vaya rollo no se el neorolismo de arxivo ostia en esta pagina no voy ha entrar jamas
UwU,esta pagina esta muy bien para unos deveres que estoy haciendo =)
gracias por los hecerme los deberes vica el fall guys tres cm de tula buena tula amigpo