Revival de la Festa Major de Gràcia

Alguns esdeveniments cal que siguin només durant  uns pocs dies l’any, ja que  poden afectar greument la salut i l’estat de consciència dels participants.

La festa major de Gràcia n’és un clar exemple. Podem dir que són, si més no, distretes. 

1. sortim a la llum tota la fauna, i la flora, de la Vila.
2. és el millor moment de l’any per relacionar-nos. Entre la flora i la fauna, dic.
3. la gent es deixa endur per instints més primaris. Sota vigilància estricta, aquest any, més que asfixiant de: a) personal uniformat , b) personal enllaunat dins les gosseres c) personal disfressat de joves (en secret).  Atenció que aquests sí que són Fauna i de la txunga. Han deslluït la festa de valent.
Fet aquest apunt, volia escriure altres coses.

La Festa és una feinada de por. Organitzar tot el “tinglado”, tenir-ho tot apunt i sobretot fer-lo rutllar durant 7 dies  – afegint-hi el temps d’esbarjo de tots- requereix un compromís greu. Absolutament recompensat per a qui li agrada estar ocupat físicament  i psíquica durant aquest temps en una corrent aclaparadora i no remunerada.

Sí que hi ha recompenses econòmiques, evidentment. Molts col·lectius i colles del barri poden seguir funcionant durant l’any gràcies, en part, als recursos que proporcionen les festes. Les botigues, els bars i el mercat també en treuen un bon tall de pastís. I d’altra Fauna la dels “espabilaos” fan negoci del privat, privat i amb intencions avaricioses.

M’ha costat un temps recuperar-me i m’ho he passat d’allò més bé. He perdut la noció del dia en què vivia, com en les millors vacances. He tingut la sort i estic molt orgullosa de treballar amb uns companys que han suat i coordinat cada un dels passos programats perquè tot sortís de primera. Lo milloret de Gràcia estava en marxa. I ha respost com un puny. L’any vinent agafeu-vos que tornarem amb més força i experiència.

Per cert que he parlat amb uns amics forasters i m’han dit que aquest cap de setmana han acabat la festa major del seu poble i que si bé les de Gràcia van ser molt divertides, per ells va ser un plaer poder acabar alguna nit amb una cerveseta a la mà veient sortir el sol i amb la música forta. (Allà al seu poble he?)

Que un cop l’any no fa mal. Suposo que els senyors del “prou soroll” ja ho saben això i són d’altres els motius que els mouen. Encara que cal donar-los les gràcies per unes retallades en els horaris que ratllen l’estupidesa. Jo estic per fer-me una pancarta i penjar-la al balcó també. Prou manies o molts taps per les orelles.