El Retorn de l’Aquari

Sembla que hi ha moments en que la vida torna a passar per davant. Determinades situacions et fan que et plantegis recuperar raconets que creies oblidats, en el meu cas, puc certificar-ho amb el tennis de taula, i ara amb el Retorn de l’Aquari.

Vaig passar una bona pila d’anys acompanyat d’un aquari d’aigua dolça de 84 litres. Va donar moltes alegries, així com va ajudar a afrontar les primeres decepcions. “Finalment” va quedar desterrat a un soterrani mentre cursava la meitat de la carrera.

Per diversos motius que no són descrits aquí, em torno a interessar pel món del peix-de-contemplació, i el primer que cal fer és decidir-se per:

• Aigua freda: aquells peixos grossos immortals que tenen uns ulls tan sortits que sembla que si xoquen amb la paret de la peixera (rodona normalment) la trencaran en mil trossos. Encara que si fos així, segur que continuarien vivint al terra del menjador durant mesos. El pitjor d’aquests peixos és sens dubte la varietat, es fa avorrit el pensar en que només n’hi ha de dues o tres classes, igual com alguns locals de Cuba, on només podies demanar: Cuba-libre, o Coca Cola o Havana Club, està bé per uns dies, però aviat vols un Gin-tonic o cervesa o suc de llimona amb sucre.
• Aigua dolça: peixos tropicals normalment de petita mida (excepte els escalars i els gouramis) que s’han de tractar amb més compte. Aquests són molt variats i es configuren en un aquari que té unes prestacions superiors (aquari paral·lelepípede amb filtre, escalfador, termòmetre) i on apareixen uns rols diferenciats entre els seus inquilins: peixos que netegen els vidres, peixos que netegen el terra, plantes que col·laboren en l’intercanvi gasós, … i on apareix la possibilitat de la cria, doncs els Guppis, els platis i els xifus són propensos a criar a la primavera.
• Aigua marina: la mar… a casa teva. Coralls (tous i durs), cavallets de mar, gambes, estrelletes, els peixos dels color més vius que hageu pogut veure, … En aquest cas parlem d’un aquari molt més complet i car, i d’un ecosistema entre tot el que hi habita de manera que exceptuant els peixos que en la seva majoria mengen i fan les seves necessitats, gairebé tot el que hi ha contribueix en l’habitat.

Algunes de les raons per les que des del dissabte tinc “un marí” a casa són:

• Si tornava a tenir aquari, havia de viure coses noves, i si “venia de l’aigua dolça”, havia de comprar-ne un de molt més gran que l’anterior, o els peixos havien d’haver canviat i haver aparegut de nous que em permetessin seguir aprenent i gaudint tot mirant-los. Després de visitar alguns establiments, em vaig adonar que el món de l’aigua dolça no havia canviat gaire.
• Aquest estiu vaig estar al mar roig, i l’oportunitat de reviure aquell món era temptadora.
• Sembla que tot i que “pica fort”, la cartera ho ha pogut aguantar de moment.
• Fa un any i mig una conversa amb una bona amiga que ha viscut el dolç i el marí, em va fer veure que hi havia un Univers que desconeixia en el món del peix i la urna.
• En darrer lloc, i aquesta és la que entra més en línia del que acostumem a escriure a Pintant, el aquari marí és molt més hacker que el d’aigua dolça.

Aquari hacker
Entenent un hacker com “algú que fa ús dels seus coneixements per a alguna cosa que l’apassiona, que li agrada compartir els descobriments amb els demés, i que és curiós”, que podria ser una definició extreta de la idea general que defèn La Ética del Hacker de Pekka Himanen, trobem moltes coses que em motiven a associar aquest adjectiu a l’aquari marí:

Un aquari marí…

• s’administra. Es parla de la relació entre qui el cuida i l’aquari com una administració, i s’expliquen històries on es ressalta que “quan tenia X anys vaig passar a administrar un aquari de 500 litres…” com qui ha de canviar el Kernel de l’UNIX del seu pare. També he trobat una ressenya d’un lloc on es comenta que no es pot beure mentre s’administra l’aquari, aquesta és una temàtica molt abordada a la xarxa en referència a l’administració d’equipaments informàtics.
• s’actualitza (upgrade). Es compra una nova llum, un nou filtre, una nova bomba d’aigua… tal i com passa el temps i creixen les expectatives del que s’hi vol tenir, especialment quan l’administrador es comença a mirar els coralls que veu a les planes de Internet o a l’establiment de venda.
• es cuidat per algú amb una gran cura per a documentar-se, i així es recomana que un llegeixi tot el que pugui al voltant d’un peix abans de comprar-lo. En contraposició amb l’aigua dolça, on els compradors acostumen a ser nens acompanyats dels pares, o altre gent amb arguments poc fonamentats en la seva tria, als establiments de marí, veus gent jove que s’està gastant molts diners en aquell aquari, una suma que és parella amb la que li costa un portàtil a algú que vol tenir un Linux per a aprendre a crear planes web que fan crides a MySQL. Com a exemple mireu el que es recomana en la compra del cavallet de mar.
• és subministrat per professionals que saben del què parlen, doncs l’afany de documentar-se del comprador ha d’anar correspost, i això ho vaig notar de seguida quan se’m va preguntar: “El vols per a peixos o per a invertebrats?”. És sens dubte una pregunta que et demana estar preparat, i que em va mantenir estudiant tot el cap de setmana per a poder afrontar la decisió a la setmana vinent amb coneixement de causa.
• no es veu tan sotmès a l’estafa de l’agua dolça on et venen peixos malalts i quan es moren et diuen que “potser tens una mala qualitat de l’aigua”. En el món marí hi ha pocs establiments (crec que a Barcelona n’hi ha menys de 3, bé, només conec un), i la gent s’hi gasta una suma prou important de quartos com per a venir estafant-los. Aquest dijous em toca el primer anàlisi d’aigua, que per suposat el fan gratuïtament, doncs encara que ells venen un producte, han de saber oferir serveis que facin que es guanyin la confiança, que suposin un valor afegit… us sona?
• disposa de quantiosa informació de qualitat a la xarxa, com a exemple mireu aquestes pàgines de la Wikipedia: Marine Aquarium, Reef Aquarium; el nom de la revista digital: Advanced Aquarist; Els temes que tracta aquesta revista; Aportacions de la comunitat: els foros de Reefcentral, pàgines personals per a compartir coneixements, pàgines de fes-t’ho tu mateix, pàgines dedicades a algunes espècies concretes com aquesta del cavallet de mar i la seva cria), els aquaris del mes de moltes revistes, no us perdeu aquest …
• suposa un ambient d’aprenentatge on el mètode científic i la seva humilitat són el paradigma de referència, i com a exemple cito aquestes paraules: “Whilst gathering your information, you must THINK. Is it logical, does it agree with what other books say, or with the views of “experts”? You must also get as many recommendations as you can, and then try to decide what is right FOR YOUR PARTICULAR SITUATION. Even some of the most notable “experts” on the net, some even with PhD’s, can’t agree on “what is right” all the time. They do tend to agree on the basics, though, so if you get some “way off” advice, you should be wary.” (So, you want to start a Marine tank…, Hennie Landman).

Que quins peixos tinc? doncs de moment cap, cal esperar un mes per a que l’aquari maduri prou com per a tenir el primer peix. De moment tinc roca viva que va carregada d’invertebrats, algues, plantes, coralls, que tot just comencen a sortir. L’aquari va passant per diferents fases, i cal aprendre a esperar. Es diu que aquest s’estabilitza als 6 mesos, però això no vol dir que no es pugui gaudir d’un munt d’experiències abans i després, doncs cal posar uns bitxos que es mengen uns altres bitxos, unes algues que facin una plaga per a poder posar un menja-plagues que t’agrada molt, tot controlant ambdues coses, doncs quan la plaga acabi, l’invertebrat morirà.

Com a detall, comentar que l’he comprat de 122 litres i sense tapa a dalt, per a poder posar més endavant les llums que vulgui, si és que finalment tiro cap al corall dur. Així tinc un aquari “hackejable”, “obert”, “comprat per peces”, no puc canviar la “placa base” (mida de l’aquari) però puc canviar “la RAM, el disc dur, …”, la llàstima és que en aquest cas la llibertat val més calerons. M’he adonat també de que l’aquari que tenia abans no era de 84 litres, doncs les mesures d’aquell no eren les que correspondrien. Als establiments d’aigua dolça s’utilitza la terminologia de “litres reals” o “litres no reals”; als establiments “de marí” no existeix aquesta distinció, doncs sempre es parla de “real” i no els cal usar aquesta paraula. Vull comentar també que he deixat algunes cosetes per als “upgrades”:

• Skimmer (més de 300 euros) enteneu per què encara no l’he comprat?
• Llum de corals (450 euros) queda més clar ara?
• Quelcom semblant a un SAI Sistema d’Alimentació Ininterrompuda. Un Corall pot viure més anys que una persona, seria una pena que es morís perquè se n’ha anat la llum un cap de setmana… o una nit.
• Per quan no hi sigui, cal pensar en un temporitzador de llum i un de menjar. Sense aquests, ja se sap, a donar claus a tothom.
• Peixos, invertebrats, menjar, medecines, … … …

Si el que he escrit us ha agradat, ja aniré penjant cosetes a Pintant que expliquin l’estat de l’habitat i que afegeixin informacions que cregui que us poden interessar. I si voleu venir a casa a veure’l, esteu tots convidats, per si no podeu/voleu venir, potser li posi una webcam, potser podria posar-la dins i seria una “wetcam” 🙂 potser podria anar desplaçant-se per l’impuls de la bomba d’aigua, potser ho patenti… no, això sí que no!. Potser que vagi a dormir, que demà les roques vives tindran 3 mil·límetres més de diàmetre.

Happy hacking!