El “grafitero” conscient.

Aquestes setmanes estic il·lusionada amb un fet nou. És un canvi de feina. M’agrada canviar. Nova gent, nou lloc, noves tasques que esdevenen finalment rutines. Però com que tot just acabo de canviar encara no són rutines. És fantàstic.

Un dels canvis és el tren. Des de l’estació de Passeig de Gràcia, si els rodalies funcionen amb el retard habitual, en 25 minuts arribo a Mollet del Vallès, al Vallès Oriental.
La veritat és que sóc molt de Barcelona i tot allò que queda fora de l’abast del metro no sempre m’ha interessat. M’he mogut poc per les comarques veïnes. Perquè inevitablement acabo pensant que tot el que està ubicat fora de la meva ciutat és massa lluny.

Cada dia que passa, però, m’hi sento més identificada amb Mollet. M’agrada què diu la premsa local, la gent que hi viu (no els conec pas a tots perquè són prop de 50.000 habitants), l’antiga casa de la vila i l’ambient com de polígon i d’indústria externalitzada que es respira.

Malgrat que porto poc temps, m’ofèn cada cop més un prejudici molt estès sobre aquesta ciutat. És molt quilla. Això em diu tothom i jo també m’ho deia. Quilla significa “chola”, de barri baix, de nois que tunegen els cotxes i van a macrodiscoteques o de noies que diuen paraules grolleres que no els escauen gens. Si et fixes com és la gent jove pots extreure moltes conclusions sobre un lloc determinat.

Potser sí que ho és de quillo. Però també és el cinturó roig de Barcelona. No val deixar-lo malmetre. I ho dic pel que continua.
Prop de la feina en uns blocs de pisos nous un grafitero ha fet una pintada, amb lletrotes grogues de grafiti. “No firmeis. Reinbindicar “. Si et fixes en les pintades de les parets també pots extreure conclusions sobre un lloc determinat.

El primer cop que la vaig veure, vaig intentar fer una resposta al grafitero conscient. El to de l’escrit anava de la ràbia a la pena. Però he deixat passar el temps i encara que cada dia quan surto a esmorzar me la trobo davant dels nassos, intento posar l’accent en la part positiva del tema.

La millor resposta per aquest noi és una hsitòria: L’home que va aprendre a llegir que es troba en un bloc que es diu Històries de la ciència.

Espero que algun dia el grafitero conscient la llegeixi, o bé, algú li pugui explicar. Penseu d’explicar-la si mai us trobeu algú semblant. És la història d’un d’un noi afro-americà a qui li va canviar la vida quan va aprendre a llegir. Explica com l’alfabetització era prohibida als esclaus negres per seguir-los mantenint en l’esclavatge.