Museus de la tècnica i telecomunicacions de Berlín

Segueixo amb les meves visites regulars a museus de la tècnica, ciència o telecomunicacions. De fet en tinc dos per explicar molt bàsics per nosaltres i molt bons: el de Barcelona i el de Figueres. Tot arribarà!

Bé, el què anava. Fa unes setmanes vaig estar uns dies a Berlín. Allà hi ha un museu de telecomunicacions i un museu de la tècnica.

Com sempre, hi ha algunes fotos (crec que massa, però ara ja hi són i no les trec)

Museu de la tècnica

Aquest museu és molt gran. Immens, ja que més aviat volia fer una visita ràpid per tenir constància del què hi havia (i mirar atentament només algunes coses) i hi vaig estar unes 3 hores!
El museu consta de varies seccions. Hi ha una part important de trens. Potser uns… 100? N’hi ha més encara que al museu del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Primer fan gràcia, els trens, però després… com que jo em vaig saturar de veure trens i trens!

També hi ha moltes bicicletes, com a mostra:

N’hi havia que pesaven 20 kg, o que per frenar feia falta un sistema curiòs:

També hi havia zona d’òptica (molt bona), zona tèxtil, música (molt bons alguns experiments de música). Una zona molt gran d’aviació (valia molt la pena, motors per dins, tot i que poques cabines) i una zona molt gran també amb vaixells (maquetes dins d’ampolles, i vaixells -cobertes- de veritat). Deu n’hi do per ser un museu de la tècnica!

(Tema avions està millor el museu d’aviació de Tartu, Estònia)

També, com no, zona informàtica i electrònica, i de telefonia. En general tot correcte, però res MOLT destacable (malauradament). No hi havia tampoc massa fil argumental històric, sinó una senzilla exposició.

(grabadora per espies)
Hi ha un edifici separat, uns 300 metres. El nom d’aquest nou edifici és “Spectrum”. Vaig pensar que era una exposició temporal d’ordinadors Spectrum (en, es) però no, quina decepció: eren altres experiments, més tangibles (per tocar) més aviat per nens petits. Jo que estava babejant 🙂 …

En resum: Museum molt gran, quasi massa. Haurien de tenir una versió “breu” amb el més destacable posat allà, per qui va amb presses. Sí, ja sé que no es va amb presses als museus. Però un no té tot el temps que voldria 🙂

Museu de telecomunicacions

A l’entrada em van dir que era el més antic d’Europa. Deu ser l’edifici, per dins no és cap gran cosa. El de Haapsalu (Estònia) és encara molt millor, més ben guiat (personalitzat!), més coses curioses. Menys vitrines i menys modern a Haapsalu, però més contingut.Bé, parlant del de Berlín: era dia d’entrada lliure, el museu és gran (varis pisos). No tant gran com l’anterior, amb una hora i poc es pot veure quasi tot, no està massa atapeit.

A la planta baixa, crec que temporalment, hi havia uns robots jugant amb nens:

Al soterrani hi havia una recopilació en mode “fashion” de cartes, sobres, postals, segells i artil·lugis curiosos. Tot molt ben ambientat, però miraves coses que no sabies què eren (i explicacions només amb Alemany). A vegades, museus massa ben ambientats són senyals de museus una mica buits de contingut.

També hi havia una zona d’experiments per nens (trucar amb dos pots, per dir el típic que sempre hi ha als museus de telecomunicacions)

Quan vaig veure la guia del museu ja em vaig excitar: hi havia una “galeria d’ordinadors”. Però després vaig tenir un “gatillazo”: eren ordinadors actuals, amb Windows, perquè la gent pogués navegar per Internet. Evidentment, jo m’imaginava ordinadors vells, antics, restaurats, mainframes, etc.

Hi havia una zona amb “antics”, però res a comparar amb el de Haapsalu. Fins i tot hi havia un telèfon que encara mig-faig servir 🙂 (el Nokia 7110). I altres de més vells, evidentment.

Hi havia un conglomerat de televisors, més segells, postals i cartes i les màquines que no poden faltar de telegrames, alguns cables i alguna cosa més; cap cosa molt destacable.

El museu està relativament aprop (cal caminar uns 10 minuts) de Checkpoint Charlie (un dels llocs turístics per excel·lència a Berlín). Com que no és un museu molt gran, es pot visitar aprofitant el Checkpoint Charlie.

Resumint

Dos museus correctes, però si no s’hi va no es perd cap gran cosa. Evidentment estic més que content d’haver-hi anat! Forma part de la meva creuada particular. Però com a museu de telecomunicacions he estat a millors, i com a museu de tècnica/ciència va estar molt bé però el de Barcelona també està molt bé (i altres que no he comentat, eren abans de tenir Pintant en marxa)Estic content d’haver-hi anat (sinó tindria una espina clavada per no haver-hi anat) però si algú visita Berlín i no hi va no passa res.