Tant important és fer, com que se sàpiga que ho fas.

Hi ha centenars de col·lectius, associacions, entitats, grups d’amics, de veïns, de pares i mares d’escola, etc. que els falla l’estratègia de comunicació. Bàsicament perquè no ho han pensat mai. Perquè el marquèting l’associem sense remei al consumisme. I a quelcom que perverteix el nostre sistema de valors.

Pels “petits” col·lectius que cada dia amb la més bona de les intencions posen en marxa: campanyes, actes, jornades, estudis o festes “petardes”, la promoció no té la importància que mereix. Centren la seva atenció en el contingut i pensen que la raó, ben segur de part seva, i la força de la gent que hi creu, serà suficient.

Val a dir que molts d’aquests col·lectius creen una veritable contraproposta popular a l’oferta d’oci de mercat, de cultura enllaunada o de política interessada, que actualment predomina. I possibiliten una participació sana i sincera dels que (dins del cercle) s’han assabentat que tal o qual acte esdevindria.

Se les empesquen totes per a portar el filòsof de moda, tenen tentacles que els relacionen amb gent que escriu llibres, que escriu programari o que fa documentals socials, convencen a persones que treballen a sindicats, a ONG, a la Universitat perquè participin amb ells en tal o qual activitat. I preparen uns “tinglados” generalment força interessants.

En els col·lectius en què he participat sovint hem tingut aquest problema però gairebé mai ens l’hem pres seriosament. S’han utilitzat diversos canals, en faig una descripció aquí sota dels avantatges i inconvenients. Però volia ressaltar que no ens hem preocupat massa de tenir una estratègia de comunicació que integrés les accions de promoció que anàvem fent. Que fos una estratègia plantejada llarg termini, que projectés una imatge o missatge concís i continuu. Tan important és fer com que se sàpiga que ho fas i per això cal especificar: què volem transmetre, com ho aconseguirem, en quin temps, per quins mitjans (canals de comunicació) i amb quins recursos (diners i una o dues persones encarregades de la promoció).

Canals possibles:
* llistes de correus Són ràpides i gratuïtes arribes a la gent que ha demanat de forma específica la informació. Però poden arribar a saturar i no copsar l’interès del destinatari.
*la pàgina web pròpia La promoció per aquest mitjà és molt econòmica. Requereix d’alguns coneixements previs però fàcilment assolibles. Però és també una via interna, només gent que vulgui anar a la teva pàgina, o hi estigui subscrit, entrarà per veure quins actes es fan. Requereix publicitar també la pàgina web per la immensitat de la xarxa.
*portals i forums de caire col·lectiu. Són llocs on pots anunciar i explicar els actes conjuntament amb d’altres associacions. Generalment agrupen persones d’interessos afins. Cal fer una llista ordenada segons prioritats i fer un seguiment dels resultats.
*enviar informació als mitjans comunicació. Els MC locals són més assequibles, tenen agendes i també poden (si sou constants) publicar-vos algun cop si els hi envieu alguna crònica. Requereix fer una feina ben feta, dedicar-li temps i els resultats són incerts. No serveix per anunciar actes puntuals, sinó que fa una difusió difusa sobre aspectes concrets del col·lectiu o associació. Com que no controles aquests mitjans, no saps si t’ho posaran o no, si t’ho canviaran, retallaran, si et convidaran. És de gran ajuda tenir-hi amics i familiars en posició de poder sinó prengueu paciència. També cal valorar el fet que aquest tipus de mitjans els agraden les coses espectaculars i/o violentes. Sempre es presenten en aquests casos però no per parlar bé de tu precisament.
*cartells per penjar a les parets. És una opció costosa econòmicament. Cal aprendre rudimentàries tècniques de disseny gràfic. L’inkscape i el gimp són recursos bàsics que cal dominar. Fer el disseny, imprimir-los (per impremta o fotocòpies) i penjar-los. Quasi sempre falla aquest darrer pas. És un canal que pot arribar a molta gent de diferents àmbits i interessos. Amb la normativa de civisme pot caure més d’una multa depenent del tema sobretot. S’ha de fer una bona previsió del temps que necessites de promoció.
*tríptics i díptics. Es poden distribuir per biblioteques, ateneus, altres associacions, instituts, bars o centres d’esbarjo, bústies pels veïns, etc. També cal previsió però és un canal que, com l’anterior, et permet arribar a gran nombre de gent. Això sí s’han de repartir.
*adreceu-vos a col·lectius específics.Dediqueu més temps a fer la promoció entre la gent que creieu pot estar més interessada. Crec que li diuen segmentar el mercat, però no n’estic segura.
*CANVIAR el tema. Si quelcom no funciona: canvia el format o el tema. Un replantejament a temps pot evitar més d’un disgust. No s’hi val tirar pilotes fora.

Quan diem que cal destinar recursos s’entén també un responsable. És a dir, si tenim un secretari, un president, un tresorer, o bé, tenim una assemblea on la gent s’implica segons les tasques que van sortint. Perquè no tenim un responsable de comunicació i promoció?

Si algú té més idees, experiències i opinions, si us plau, feu-les arribar.