Compartir les errades per a millorar com a equip en el tennis de taula

Des del moment en que he tornat a jugar (passats els meus 7 anys d’absència) i amb la mentalitat oberta que enganxem amb el Linux, i que tractem d’aplicar a tot arreu, m’he adonat de que vull que els meus companys d’equip em guanyin i vull explicar-lis com han de fer-ho.

I direu:
– Escolta!, i per què? no t’agrada guanyar?
i he de respondre:
– Sí, és clar, sempre he lluitat per a guanyar, però m’importa més aprendre i passar-m’ho bé, i si aquests dos es compleixen, segur que arribaran les victòries.
llavors replicareu:
– A veure si t’expliques millor…
doncs m’explico…

A molts clubs, i depenent de les categories encara es fa més palès, s’entrena sense entrenador, els jugadors repeteixen una sèrie d’exercicis que saben o pensen que els van bé i després fan algunes partides. En aquestes partides, està clar, es va a guanyar. Llavors podem pensar:

–“Si assumim que l’important és aprendre, cal treballar els propis defectes, per això cal explicar-li a l’adversari els teus punts febles, dubtes en el joc, i fer-ho per a que els aprofiti i ens guanyi”.

I tornareu a dir… i per que?

– “Doncs, si no et juguen de la manera que et fa mal, no aprendràs a superar el problema, és millor sacrificar la victòria contra un company d’equip tot treballant en situació real de partida els punts febles del joc que tractar d’amagar els defectes”. I afegeixo: “Al cap i a la fi, si tens esperit d’equip, no t’importa perdre amb els companys, el que t’importa és millorar com a equip i cal que els diferents membres facin això”.

Avui mateix entrenava amb el meu company Dani -àlies “El Zorro”-. El meu company és un jugador de més categoria -més bon jugador-, i ho ha demostrat en els dos primers jocs, on m’ha cosit igual com em va cosir al darrer campionat on ens vam enfrontar; però “El Zorro” treballa a torns i avui havia dormit 3 hores. La concentració li ha durat una hora i a la segona hora d’entrenament ja li costava pensar. M’ha començat a tirar pilotes no complicades a la meva dreta, i cony! això és un suïcidi!, jo tampoc li he de fer mai. I el servei tallat fort l’ha començat a fer més suau, i les boles profundes a l’esquerra ja no ho eren, i el més important, ell ja no jugava tant acotxat i era menys agressiu.

M’he esforçat en -respectuosament- explicar-li tant com rendir més per la seva part i com fer-me fallar més a mi. I ell escoltava i ho ha anat aplicant, però el cansament avui ha estat més fort. Cal anar amb compte amb aquestes explicacions, i fer-les breus, han de ser més del tipus “consignes”, doncs al tennis de taula, com hi ha tanta proximitat amb el rival, és molt comú trobar-te amb pesats que parlen més del que juguen i acostumen a ser uns paquets que tracten de donar-te lliçons.

No és el primer cop que ho faig, li demano a la gent que insisteixi en les meves errades, però ells no em diuen les seves. Sembla que els importi més que els guanyi que no pas millorar. Penso que és com mostrar el codi (Linux) per a poder treballar i corregir les errades, i que això és millor que tapar-ho i abandonar-ho… què pesa més: destacar per damunt de la resta de l’equip o millorar com a jugadors i com a equip?