L’any passat, penso que gràcies a aquesta entrada vaig anar a força conferències del Cosmocaixa. Els temes van ser molt interessants: números primers, fractals, P vs NP, etc. Era un cicle de conferències de problemes de problemes matemàtics no resolts.
Aquest any també hi ha dos cicles de conferència al Cosmocaixa:
- Ja és futur a CosmoCaixa: Viure mil anys, La teleportació, La invisibilitat… per fi?, Nanorobots: una anticipació d’Asimov, Serem més intel.ligents?: Potenciadors cognitius
- Matemàtiques i…: Seguretat de dades i matemàtiques: protegits per un nombre, Criminalitat, grups complexos i Matemàtiques: els nombres que regulen la complexitat, Malalties infeccioses i Matemàtiques: La utilitat dels grans números, Risc financer i Matemàtiques: els nombres de Giacomo Casanova i de les hipoteques subprime
Sento no poder posar enllaços al lloc correcte. La Web del Cosmocaixa no “ho deixa fer” (fa servir sessions, es torna boig al fer-ho, etc.). Per veure les dates i descripcions aneu a la Web del Cosmocaixa, cliqueu a la dreta “Consulta l’agenda d’activitats” i llavors poseu “Conferències” i cliqueu a algunes de les llistades, dins de cada conferència hi ha un enllaç al cicle de conferències (l’enllaç que no puc posar de forma fiable, sembla).
Ull! Aquest gener ja n’hi ha dues: el dimarts 13 (Viure mil anys, segons la Web “A càrrec d’Aubrey de Grey, investigador del Centre de Recerca en Envelliment de la Universitat de Cambridge i cap científic de la Fundació Matusalem (EUA)” i “La Teleportació”).
Algunes són en anglès, l’any passat facilitaven traducció simultània.
L’entrada és gratuïta.
Ens veiem el dimarts amb Matusalem 🙂
Ostres! tinc classe a aquella hora, llàstima, perquè la de viure 1000 anys sembla més interessant del que vaig pensar en un principi.
Esperem el teu reportatge!!
Sí, ja sé que damunt de que no hi anem amb tu, encara hem de demanar-te que ens ho expliquis, però això ho havies d’haver pensat abans de crear un bloc. 😉
Doncs la xerrada va estar molt bé!
Aubrey de Grey, tal com diu el Jordi, és “un person”. El dimarts tenia la barba jo diria que una mica més llarga que a la foto de la Wikipedia..
Va explicar des de diferents punts de vista perquè envellim, com estant intentant evitar-ho, fent comparacions amb cotxes i altres “màquines”.
El dia després va aparèixer una entrevista al diari ADN i també una nota al 20 minuts. Possiblement els altres diaris també però no en vaig tenir cap per mirar-ho. Segur que el Cosmocaixa té un departament per enviar notes de premsa.
Fins aviat,
Nosaltres, som nosaltres, Acollida, i altra cosa e9s el que siegum capae7os de fer amb els nostres fills. No e9s bo viure nome9s pels fills, com tampoc ho e9s viure d’esquenes a ells.I tant, Omar, que pots opinar, faltaria me9s. Precisament del que tu comentes, Bitxo, e9s d’on va sortir el pensament d’avui. Va ne9ixer d’una conversa que mantenia, sobre la difere8ncia que existeix entre els avis que volen donar allf2 que en el seu moment no varen poder oferir als seus fills, dels que s’entesten en donar molt als nets, per treure’s del damunt el sentit de culpabilitat que els hi ve donat per haver passat dels fills. No, Isnel, no crec que aprovar amb els fills, sigui cap garantia de res. El que si crec, e9s que hom s’ha d’esfore7ar en fer la feina de pare; de la d’avi, ja es veure0. Els fills dels nostres fills, seran responsabilitat del seu pare.