Els “coneguts” en el programa de 8tv. II part.

En l’anterior entrada volia explicar una cosa però vaig acabar “rajant” dels tertulians, que són uns espècimens a qui tinc especial tírria. D’aquí que em despistés d’allò que volia comentar.

Volia parlar de com és que em trobo sovint fent coses fora del comú. Sobretot relacionant-me amb persones fora del comú. M’agrada a gent entranya. Pot ser que la gent que jo trobo que és estranya ho és per la meva absoluta ignorància d’allò que ells entenen o fan. Però al gra. Que em torno a despistar.

El dia aquell famós que vaig anar a la tele, amb l’esperança de defensar aferrissadament i instintiva als okupes, vaig pujar a un autocar que recollia al públic que anàvem al programa.

No és que no conegués ningú, però anava observant la gent -quasi ensumant-la-, per saber amb qui m’havia de relacionar. Com a mínim per saber amb qui no m’havia d’asseure. Tan durant el trajecte com a la sala. Vull dir que no sempre l’encerto i amb el temps m’he fet una especialista en l’observació i deducció de possibles compatibles.

Vaig descobrir tres persones interessants. D’entrada em va semblar que anaven despistats. Per descomptat no feien cara d’okupes i encara menys de joves de la JNC (és que en el programa també va intervenir en Mas, i és clar, ell es portava la claca). Feien cara de bones persones i vestien com vesteix la gent normal, sense corbata i sense estridències, una mica passats de moda i tot. L’edat superior a la mitjana i un somriure sorneguer quan convenia feien que me’ls mirés interrogativa fins que, durant l’entrepà (una mica ranci) a què ens convidaren, vam acabar apropant-nos i preguntant-nos de part de qui veníem.

Ells venien a escoltar Jazz. L’Ignasi Terraza és un “famós” (es veu que no tant com el Tete Montoliu) català que toca jazz, concretament el piano. Jo de seguida els vaig comentar que era una absoluta ignorant amb els temes musicals.

I ells es van sentir una mica decepcionats però no van perdre l’esperança i m’explicaven i em posaven exemples de trios i quartets que no puc recordar. Resulta que la seva secció va durar molt poc, els cinc darrers minuts del programa. Però van fer tanta conya amb el tema i amb tant sentit comú que vaig quedar meravellada. Van ser els millors “coneguts” possibles. També perquè ben aviat es posaren de part dels “amics” i vaig riure molt. Després de tres hores d’anar comentat semblava que érem del tot compatibles com si fes un munt d’anys que ens coneixíem.

Resultà que eren del barri i després del programa vam seguir xerrant una estona més fent una cervesa. Vam quedar que ens trucaríem per anar a veure un bon concert de jazz i per il·lustrar-me al discos 100 del c/ Escorial.

Va ser fantàstic compartir amb ells aquella estona. Només per ells va ser merescut l’esforç de superar la mandra i moure’m del sofà. Moltes gràcies.

Aquí hi ha un poc de música de l’Ignasi Terraza.
Petita biografia i discografia del pianista.