Per mi, l’idioma rus i l’idioma alemany em sonen agressius. Des de sempre. A Estònia, a vegades, quan algú parlava rus pensava que hi havia algun problema i estaven enfadats… jo demanava i no, només comentaven què tal el dia 🙂
Un company Txec tenia una teoria més bona: el rus li sona “enfadat” o “agressiu” i l’Alemany li sona com “military commands” (ordres militars). Diu que li sona així, tot i que potser és influenciat pel fet que Alemanya i Txèquia havien tingut guerres. De totes maneres, tampoc li sona bé (tot i que el Txec també és curiós… arrel eslàvica i tenen frases sense vocals i tot!)
El dilluns i dimarts passat vaig sopar amb una noia Russa i una Estoniana. No es coneixien previament, però evidentment van parlar una mica de rus (a Estònia parlen Estonià però hi ha qui també parla rus).
Bé, vaig fer gala dels meus coneixements profunds de rus. Unes… 5 o 6 paraules 😀 però em va fer molta gràcia el què va comentar la noia Russa: que ho pronunciava massa “sweet” (dolç). Vaja, que quan alguna paraula russa, amb el meu accent català, ho deia de forma massa dolça, poc agresiva. Vaig estar apunt-apunt de fer-li un petonas!! Va ser la comprovació, més metodògica impossible, de les meves teories subjectives: que el rus és agressiu. I és que si no ho és… ja els hi sona malament l’accent i tot.
Per cert, i per acabar l’immersió a la cultura russa: ahir vaig anar a veure, al teatre, l’obra de teatre Stalin. Està bé 🙂
Per cert, un cop vaig demanar a una Alemana què tal li sonava el rus. Em va dir que malament 🙂 i els russos també els hi he demanat: no els hi sona pas bé, tampoc.
Sobre el tema de l’agressivitat del rus, hi ha un gag molt ben trobat en un capítol dels Simpson, el que la Lisa va al museu a veure l’exposició dels tresors d’Isis i hi va sola perquè la Marge no la pot portar, ja que a última hora ha de portar al Bart al metge perquè s’ha enganxat unes coses a la cara. Total, que la Lisa es perd i va a parar al barri rus. Es para al costat d’un parell d’homes que juguen a escacs i els demana que com es va al museu. Llavors un dels homes s’aixeca de cop i tot gesticulant comença a escridassar-la en rus, mentre els subtítols poses: “has de seguir pel carrer principal, dolça nena”. La Lisa se’n va espantada i l’home torna a seure, es mira el tauler d’escacs, i de cop i volta li fot buefetada a les peces, llençant-ho tot per terra i comença a cridar mentre s’aixeca amenaçadorament. Mentretant, als subtítols hi posa: “però quina partida més bona, juguem-ne una altra!”