pintant…

(més…)

Des que vaig arribar a Londres fins que he obert el paraigües han passat 9 dies. Ja havia plogut, però jo estava a cobert quan ho feia. I avui quasi no calia però l’he obert i quasi no s’ha mullat fins després que he donat un vol que feia un ruixat.

Ahir un americà feia unes bromes una mica britàniques amb el meu nom. Em va demanar «com es pronuncia Carles?». Evidentment es pot pronunciar igual que «Car less» (a algunes zones es pronuncia «Carlas», altres més «Carles). És a dir, que pot voler dir «sense cotxe». No hi havia pensat!

A més a més, uns britànics d’allà es van sorprendre que no hi hagués pensat. De fet van reconèixer que fins i tot s’havien enviat SMS dient «How have been the meeting with the sin coche?»

Ho vaig trobar molt divertit.

Em va sorprendre força el dia que, mentre llegia el estudiava/llegia el llibre “Fundamentals of Algorithmics” (Gilles Brassard, Paul Bratley) vaig llegir sobre els “Catalans Numbers”. Sí, hi ha uns nombres que es diuen “Catalans”.

Es diuen catalans gràcies a que Eugène Charles Catalan va descobrir que els nombres catalans estaven connectats amb la parentetització d’expressions i les torrnes de Hanoi. Els nombres catalans en sí ja ja havien estat descoberts per Leonhard Euler al segle XVIII. Sí, Leonhard Euler és el del número “e”!
(més…)

Una entrada ràpida:

http://www.tv3.cat/3alacarta/provapilot/

O senzillament:

mplayer http://stream.flumotion.com/tv3/tv3/low.ogg.m3u

Vist a: http://blog.bitassa.cat/arxiu/2007/01/08/655/

Amb un contra-apunt aquí: http://blog.bitassa.cat/arxiu/2007/01/09/656/

Per qui no ho entengui: el canal 3×24 emet audio i imatges en format lliure. I va MOLT bé.

Junt amb RAC105 i RAC1 (donen enllaç fàcil per escoltar-ho amb fluxe mp3 -no OGG ) són molt bones maneres de tenir informacions en català. Catalunya Radio i companyia sempre que ho he mirat va fatal en tots els sistemes, i cal fer coses estranyes amb GNU/Linux perquè vagi “bé”, etc.

Felicitats als que estan fent feina ben feta!

Maquinari (hardware): el què permet que el programari (software) s’executi. Vaja, sempre que no ho fem mentalment

Del Gran Diccionari de la Llengua Catalana: m INFORM Conjunt dels elements estrictament materials de les màquines informàtiques, que comprèn una unitat central i equips perifèrics.

Altra definició, molt vella i més informal: maquinari és el què podem picar, programari el motiu (estic d’acord en la primera part, no amb la segona)
(més…)

Explicaré una situació que vaig veure fa força mesos (a Barcelona). És per pensar-hi i aprendre la lliçó.

Era l’autobús 64, i estàvem a la zona de Mandri (zona alta de Barcelona, hi ha més vestits de pell que altres zones, i alguna gent parla un dialecte una mica diferent). Hi havia un noi d’uns 13 anys que estava assentat a la zona reservada per “lisiats, tercera edat i dones en estat de bona esperança”.

L’autobús estava ple i va pujar una nova senyora. El noi de 13 anys no es va moure, i la senyora enlloc de demanar-li a ell va començar a “despotricar” del noi amb una altra senyora (no es coneixien): “quina mala educació”, “el meu net s’aixeca quan hi ha gent gran!”, “li demanaré a quina escola va, si va a l’escola xxxx ho explicaré al tutor!” (no recordo el nom de l’escola). També parlant malament de l’educació en general, del nen un altre cop, etc. L’altre senyora li seguia la veta, més o menys.

(més…)

Faig un apunt curt, només per enllaçar algunes coses que crec importants i preferiexo fer-ho avui que demà. De fet tenia un altre apunt escrit però ja el posaré més endavant.

Vaig escriure-ho a Catux, venint molta informació de llista admpub de Softcatalà. Microsoft va fer una nota de premsa sobre el Windows Vista, i va enviar-ho a molts mitjans de comunicació. Van passar dues coses: que la nota de premsa és esbiaixada (ja ho tenen, les notes de premsa) i que molts mitjans de comunicació la van explicar “tal qual” (que ja ho tenen, els mitjans de comunicació).

La nota de premsa explica les grans aventatges del Windows Vista per Catalunya. Bàsicament, donarà molts llocs de treballar i molts millos d’Euros. Sembla que és un atac directe al programari lliure: el que de veritat dona llocs de feina, qualificats, a sectors locals (a Catalunya, no a Estats Units/Xina/India).

Vull enllaçar la versió d’en Benjamí Villoslada (també en castellà). Passeu-ho als coneguts!

La veritat, fa tanta ràbia Microsoft explicant aquestes coses (no mes les acabo de creure, qui sap) com els mitjans que ho reprodueixen sense mirar i sense mirar si hi hauria coses millors. Que ja hi són.

Fa uns dies vaig deixar algunes recomanacions sobre programació. En el mateix temps cronològic que vaig aprendre allò també vaig aprendre algunes coses d’optimització que deixo aquí.

Si és possible, “benchmarka”. Fer que funcioni i llavors optimitzar. No optimitzar el codi que no funciona

Segurament és fruit de la (mala) experiència d’aquest cop. Vaig mig fer una feina i havia d’anar MOLT més ràpid. Quan dic molt vull dir 10 o 100 vegades més ràpid. Em va passar dos cops: vaig fer una mitja implementació, lenta. Vaig optimitzar-la força. Un cop tenia la mitja-implementació optimitzada, resulta que l’enfoc de l’implementació no era correcte i no podia funcionar mai al 100% (o molt difícilment). En el meu cas, segurament hagués estat millor fer que funcionés i llavors optimitzar. A més a més, acabar d’afegir funcionalitat a un codi massa optimitzat pot ser dur (especialment si no es fa cas de la següent idea).Quan ho feia no veia manera de fer un benchmark per saber si podia ser suficientment ràpid, per això ho optimitzava sense ser funcional. En el meu cas no ho havia planificat massa bé, aquest tema.

(més…)

A la feina que tinc actualment tinc una part molt important de programació. Em diuen quin ha de ser el resultat final però no em diuen com fer-ho, així que haig de pensar quina és la millor manera abans de fer-ho.

Apart, una cosa que normalment intento fer és intentar aprendre dels meus errors (siguin programant o amb el què sigui). Així cada cop tinc errors diferents, no els mateixos. És més divertit així!

Durant l’última tasca de programar he aprés diverses coses que podria escriure com a lemes o grans frases, igual que fan com a resum al llibre “The Practice of Programming” (frases tipus “Re-escriu el mal codi, no el comentis” o les molt bones també The Zen of Python (enllaç recomanat)

El què em vaig trobar i enumeraré no ho he vist directament a aquests llocs, segurament per ser molt bàsic o senzillament estar escrit de diferent manera. Ho comentaré aquí per si és d’ajuda a algú.

A més notar que la part d’aquesta entrada és aplicable a molts àmbits de la vida, no només a la programació. En serio!

A continuació escric quatre frases i desenvolupo una mica la idea que voldria explicar.

(més…)