pintant…

Seguint l’última entrada, he rebut un mateix comentari de diverses persones que viatjaven a Barcelona. Em deien: aquí no poseu els horaris de les botigues.

No m’hi fixo molt. De fet tinc la sensació que hi sol haver l’horari de les botigues, no? Potser han estat un amica “gafes”…

Però fa unes setmanes (i abans de l’últim comentari, que em fa escriure aquesta entrada) vaig veure a Toledo, a una botiga de records, una rajola amb un text.

Tristament no la vaig fotografiar (i no serà per poques fotografies) però vaig llegir i recordar el text molt bé. Deia:

(més…)

Per mi, l’idioma rus i l’idioma alemany em sonen agressius. Des de sempre. A Estònia, a vegades, quan algú parlava rus pensava que hi havia algun problema i estaven enfadats… jo demanava i no, només comentaven què tal el dia

Un company Txec tenia una teoria més bona: el rus li sona “enfadat” o “agressiu” i l’Alemany li sona com “military commands” (ordres militars). Diu que li sona així, tot i que potser és influenciat pel fet que Alemanya i Txèquia havien tingut guerres. De totes maneres, tampoc li sona bé (tot i que el Txec també és curiós… arrel eslàvica i tenen frases sense vocals i tot!)
(més…)

Hi ha centenars de col·lectius, associacions, entitats, grups d’amics, de veïns, de pares i mares d’escola, etc. que els falla l’estratègia de comunicació. Bàsicament perquè no ho han pensat mai. Perquè el marquèting l’associem sense remei al consumisme. I a quelcom que perverteix el nostre sistema de valors.

Pels “petits” col·lectius que cada dia amb la més bona de les intencions posen en marxa: campanyes, actes, jornades, estudis o festes “petardes”, la promoció no té la importància que mereix. Centren la seva atenció en el contingut i pensen que la raó, ben segur de part seva, i la força de la gent que hi creu, serà suficient.

Val a dir que molts d’aquests col·lectius creen una veritable contraproposta popular a l’oferta d’oci de mercat, de cultura enllaunada o de política interessada, que actualment predomina. I possibiliten una participació sana i sincera dels que (dins del cercle) s’han assabentat que tal o qual acte esdevindria.

(més…)

He deixat de banda durant un temps -bé, em penso que han estat dos mesos- el Pintant, la navegació compulsiva per la xarxa i el tafaneig indiscriminat.
Quan més temps passava més mandra em feia posar-m’hi. He fet força coses que m’agradaria haver escrit i que ara estan passades de moda. Ep! i he fet 30 anys, què us sembla?

He llegit els darrers apunts del bloc (els tenia pendents) i m’he re-llegit la categoria eli per tornar a agafar el “gustillo” d’escriure-hi.
No passeu petites crisis del tipus: Per què escric en un bloc?

(més…)

(apunt força curt)
Fa molts anys vaig estudiar llatí (2º de BUP, 15 anys). En aquell moment ho vaig trobar odiòs. De fet opinava que s’havia d’escollir lletres o ciències com més aviat millor.

Però amb els anys ho he apreciat, he donat les gràcies d’haver estudiat llatí. I cap cop he donat les gràcies d’haver estudiat derivades a 2º de BUP enlloc de fer-les a 3º de BUP. He trobat que tinc llacunes més grans de formació amb història o literatura que amb temes més científics (i en tinc dels dos!)
(més…)

Ja ha passat un mes des dels dies de compra compulsiva d’objectes de regal. Els darrers records que tinc del Nadal són dels obsequis que aniré fent servir més o menys fins que m’oblidi que els tinc o es facin quotidians i vellets. Alguns em faran servei. I m’encanta rebre’n.

Ara estem novament en dies de compra compulsiva amb les rebaixes. Per qui no estigui esgotat ni arruïnat esperant la paga del gener com qui espera l’aigua a l’abril són una bona cosa. I és que cada any any en fem un gra massa. En el meu cas és exponencial i no se m’acut com aturar-ho.

(més…)