Arxiu de la categoria 'Pensaments'

Saber esperar

dimecres, 07/05/2008 (19:28) per carles

Hi ha qui ho vol tot “ara ara!”. Sense saber esperar. Trobo força d’aquesta gent. Impacients, exigint-ho al moment. Curiosament exigeixen al moment el què han de rebre, però no el què han de donar (això seria una altra entrada, el tema de veure la palla a ull d’altri però no la viga a ull propi).

Doncs això, que em trobo amb gent que no sap esperar. Volen tot al moment. No cal! Jo estic gaudint el què vaig planificar fa cert temps. Avui he comprat uns llibres a Amazon… arribaran d’aquí uns dies, no cal impacientar-se. No cal exigir a Amazon que ho faci més ràpid i patir perquè ha tardat tres dies i no dos dies i mig. Sí que potser cal comprar els llibres abans d’acabar els anteriors, ja que sinó potser sí que ens impacientarem (planificació).
(més…)

Propines

diumenge, 27/04/2008 (18:30) per carles

Fa temps que deixo poques propines als llocs (ni restaurants ni taxis, que són els llocs o serveis més habituals que utilitzo i on molta gent deixa propina).

Tal com diu un company de feina, ell quan va casa el client i arregla algun problema no espera pas propina! I ell no entén perquè està ben vist deixar-ne a altres llocs. És més, l’indigna que s’esperi que es pagui més que el què marca el tiquet o el taxímetre.
(més…)

Trobar solucions i camins

diumenge, 20/04/2008 (13:14) per carles

A vegades estic treballant o fent coses per afició i estic a un estat (A) que ens podem imaginar com una posició a un sistema cartesià. I vull anar a B (una altra posició). En aquest cas potser sé el camí (la solució), o potser no la sé.

Es pot donar el cas que no sàpiga cap on va el camí. Poden passar varies coses. Una és que, com que no sé la solució, investigui cap a diferents camins. D’aquests es pot donar el cas que tingui sort o vista i agafi el més curt a la primera, o bé que faci varis intents perquè no és evident, no tinc sort, etc.
(més…)

Pecats i joc privatiu

divendres, 28/12/2007 (13:30) per xavi

Visitant una església prop del Moncayo vaig estar mirant els confessionaris. Vaig pensar que potser quan es va aixecar el temple tenien més importància que ara. Potser amb la fam i les malalties es cometien més pecats. Potser ara que estem més acomodats ens confessaríem de “desitjar la dona del proïsme” (o l’home, que els manaments no els van pensar per una societat alliberada de discriminacions de gènere) i poca cosa més. Em ve al cap gent que sí que s’hauria de confessar de moltes coses, gent que per la seva professió de primera plana està obligada a mentir i a no rectificar, però insisteixo, crec que es peca menys.

Atenció que el text és llarg… fa molt que no escrivia…
(més…)

Horaris: no en posem?

dijous, 18/10/2007 (23:44) per carles

Seguint l’última entrada, he rebut un mateix comentari de diverses persones que viatjaven a Barcelona. Em deien: aquí no poseu els horaris de les botigues.

No m’hi fixo molt. De fet tinc la sensació que hi sol haver l’horari de les botigues, no? Potser han estat un amica “gafes”…

Però fa unes setmanes (i abans de l’últim comentari, que em fa escriure aquesta entrada) vaig veure a Toledo, a una botiga de records, una rajola amb un text.

Tristament no la vaig fotografiar :-( (i no serà per poques fotografies) però vaig llegir i recordar el text molt bé. Deia:

(més…)

Rus i alemany. Com sonen?

dijous, 11/10/2007 (21:52) per carles

Per mi, l’idioma rus i l’idioma alemany em sonen agressius. Des de sempre. A Estònia, a vegades, quan algú parlava rus pensava que hi havia algun problema i estaven enfadats… jo demanava i no, només comentaven què tal el dia :-)

Un company Txec tenia una teoria més bona: el rus li sona “enfadat” o “agressiu” i l’Alemany li sona com “military commands” (ordres militars). Diu que li sona així, tot i que potser és influenciat pel fet que Alemanya i Txèquia havien tingut guerres. De totes maneres, tampoc li sona bé (tot i que el Txec també és curiós… arrel eslàvica i tenen frases sense vocals i tot!)
(més…)

Tant important és fer, com que se sàpiga que ho fas.

dimarts , 12/06/2007 (09:03) per eli

Hi ha centenars de col·lectius, associacions, entitats, grups d’amics, de veïns, de pares i mares d’escola, etc. que els falla l’estratègia de comunicació. Bàsicament perquè no ho han pensat mai. Perquè el marquèting l’associem sense remei al consumisme. I a quelcom que perverteix el nostre sistema de valors.

Pels “petits” col·lectius que cada dia amb la més bona de les intencions posen en marxa: campanyes, actes, jornades, estudis o festes “petardes”, la promoció no té la importància que mereix. Centren la seva atenció en el contingut i pensen que la raó, ben segur de part seva, i la força de la gent que hi creu, serà suficient.

Val a dir que molts d’aquests col·lectius creen una veritable contraproposta popular a l’oferta d’oci de mercat, de cultura enllaunada o de política interessada, que actualment predomina. I possibiliten una participació sana i sincera dels que (dins del cercle) s’han assabentat que tal o qual acte esdevindria.

llibertat expressió
(més…)

Reprenc els escrits…

divendres, 27/04/2007 (17:03) per eli

He deixat de banda durant un temps -bé, em penso que han estat dos mesos- el Pintant, la navegació compulsiva per la xarxa i el tafaneig indiscriminat.
Quan més temps passava més mandra em feia posar-m’hi. He fet força coses que m’agradaria haver escrit i que ara estan passades de moda. Ep! i he fet 30 anys, què us sembla?

He llegit els darrers apunts del bloc (els tenia pendents) i m’he re-llegit la categoria eli per tornar a agafar el “gustillo” d’escriure-hi.
No passeu petites crisis del tipus: Per què escric en un bloc?

(més…)

Especialitzar-se massa d’hora

dissabte, 24/03/2007 (21:28) per carles

(apunt força curt)
Fa molts anys vaig estudiar llatí (2º de BUP, 15 anys). En aquell moment ho vaig trobar odiòs. De fet opinava que s’havia d’escollir lletres o ciències com més aviat millor.

Però amb els anys ho he apreciat, he donat les gràcies d’haver estudiat llatí. I cap cop he donat les gràcies d’haver estudiat derivades a 2º de BUP enlloc de fer-les a 3º de BUP. He trobat que tinc llacunes més grans de formació amb història o literatura que amb temes més científics (i en tinc dels dos!)
(més…)

Coses del consum abusiu.

dilluns, 22/01/2007 (19:55) per eli

Ja ha passat un mes des dels dies de compra compulsiva d’objectes de regal. Els darrers records que tinc del Nadal són dels obsequis que aniré fent servir més o menys fins que m’oblidi que els tinc o es facin quotidians i vellets. Alguns em faran servei. I m’encanta rebre’n.

Ara estem novament en dies de compra compulsiva amb les rebaixes. Per qui no estigui esgotat ni arruïnat esperant la paga del gener com qui espera l’aigua a l’abril són una bona cosa. I és que cada any any en fem un gra massa. En el meu cas és exponencial i no se m’acut com aturar-ho.

(més…)