“Biciclistes” urbans: t’hi apuntes ?

Fa unes setmanes que m’he fet el propòsit d’usar la bicicleta com a mitjà únic de transport. En el meu cas no és difícil. Aquest és l’únic vehicle que tinc. També és l’únic que em puc permetre.

-No fa soroll (que m’encanta)
-No contamina (que no està gens malament)
-Et fa estar alerta en el camí (que per mi és tot un repte)
-Et manté en forma (ideal per complementar la dieta del “bikini”)
-Et relaxa (cosa que m’agrada després de la feina)
-Et fa agafar consciència dels altres ciutadans (i prova la paciència amb els vianants)
-I et fa sentir part d’un col·lectiu: els “biciclistes” urbans

Per tot això penso que moure’s en bicicleta presenta grans avantatges. Ho dic ara que encara no m’he estavellat contra cap cotxe, ni m’han escridassat per atropellar la iaia. Tot i que amb aquells “cascos” de laca que porten al cap, segur que reboten. Les iaies, s’entén.

Trobo que com a grup humà el ciclista urbà té un codi de circulació molt respectuós. El comportament que l’identifica, les senyals, i els intercanvis en alguns trajectes són entendridors.

…és clar i no s’hi val generalitzar, de “biciclistes” urbans n’hi ha de molts tipus:

Impacients: sempre t’avancen i pensen que poden córrer al ritme de les motos. Alguns ens els primers 20 metres poden i tot.

Imprevisibles: no van mai pel carril bici. MAI i si hi van és per breu temps. Ells són intrèpids/des, salten les voreres, el carril esquerre i fan una volta de campana i ni t’has adonat.

Modèlics: Respecten escrúpolosament el codi de circulació i la normativa de seguretat. Sempre van amb el casc i la jaqueta reflectant, les llums, les cintes per lligar els pantalons.

Novells: Miren per tot arreu, sembla que tenen cent ulls però no dónen l’abast. Els reconeixereu perquè és fàcil trobar-los en carrils contra direcció.

Porucs: Sempre que no ho veuen clar fan cap a la vorera bici en mà. I au! ja els teniu caminant una bona estona fins que troben un carrer poc transitat.

Xerraires: Com a mínim van en parella (sinó malament) bé n’hi ha que parlen pel mòbil amb els aparells de fil.

I n’hi ha que fan tunning amb la pobra bicicleta, són els que porten la bici últim model i amb tots els accessòris possibles.

Segur que me’n deixo algun. A mi aquests són els que em criden l’atenció i tots tenim una mica de cadascun.

En conjunt tinc una bona opinió del grup. Són respectuosos amb els companys i gairebé sempre amb els vianants. Val a dir, que no sempre és així i que la conducta agressiva d’alguns pot perjudicar la imatge de la resta.

Per exemple, no m’agraden els timbres. Tampoc no m’agrada anar a una velocitat excessiva pel carril bici compartit amb voreres.

Trobo que cal adaptar el ritme a les situacions i m’agrada que la gent gaudeixi del seu camí sense posar-la nerviosa. Talment com fem nosaltres a dues rodes.

Aquí hi ha uns consells interessants.