En memòria del Brossa (per la cadira, és clar !)
És una caixa d’èines (blava). Dins hi ha una antena per captar senyals Wifi. Es diu Linksys i la tenim al terrat per compartir internet amb alguns veïns i veïnes. Hi ha un cable que baixa pel cel-obert fins la nostra màquina.
Els inicis van ser durs. Vaig aprendre els secrets del ping lentament. Tinc la formula escrita que segueixo al peu de la lletra. I tinc un programet de connexió també, que sovint em salva de l’enrabiada. Perquè cada cop que apareix la maleïda frase “From 192… Destination Host Unrechable”, em poso malalta.
Ara amb una mica de paciència i mimos procuro no enfadar-me tant. Ja sé que funciona seguint una lògica matemàtico-electrònica. Però aleshores perquè quan hi ha tempesta o núvol no vol treballar? És quan penso això dels mimos. A mi també em passa.
Li tinc molta estima, la veritat, no només perquè m’ajuda -tenint en compte la meva economia precària- a tenir connexió (això sí, no pas sempre en el moment i el dia que la necessito…) Sinó perquè amb la seva instal·lació vaig aprendre una lliçó.
Heus ací:
A la meva pregunta d’incredulitat: Però això es pot fer?
La resposta incansable d’un amic (i informàtic): Tècnicament o èticament?
Jo hores d’ara considero vàlids ambdòs supòsits. És a dir, he vist que tècnicament et pots connectar fàcilment a la xarxa de tots. Bé, a veure si m’explico, no és fàcilment, calen certs coneixements informàtics i de telecomunicacions, però és factible fer-ho tenint aquests coneixements o bé coneixent la persona que els té. A més, és econòmic. L’antena és molt assequible.
Èticament també el considero possible. Tenint en compte la necessitat irrenunciable d’usar la xarxa de tots. Ostres en el món d’avui dia: com podem pensar en avançar socialment sense accés a internet? Com podem pretendre que sabem res sense aquesta connexió ? Com podem ni somniar amb l’alfebetització tecnològica si se’ns dificulta l’accés?
Jo no vull renunciar a aquest dret i menys per unes maleïdes lleis de propietat, ni per la privatització de les comunicacions ni per què es forri el Sr. Telefonica. Ni per res. És massa important. En un escrit anterior en Carles, va parlar sobre el DRM. I jo l’aplico en aquest cas. Resulta que no vull ser una esclava i m’agradaria posar-hi remei abans que sigui massa tard.
De tant en tant m’agrada fer-me aquesta mateixa pregunta-interrogativa aplicada a diferents casos. Us la deixo perquè potser us serveix també.
Tècnicament o èticament? aquesta és la qüestió.
Una web interessant sobre aquest tema dels Sense Fils.
I aquí un projecte de Gràcia sense fils
El dia 5 de Juliol de l’any passat vem comprar el Linksys. Si recordo bé, el vem montar justament tornant de l’Euskal Encounter (just he arribat fa unes hores). Recordo que em vas trucar que ens haviem confòs de dia, jo estava aprop de Pamplona de camí a Manresa i pensaves haver quedat aquest dia. Ho vem fer l’endemà o l’altre.
Així que felicita al Linksys per portar un any a dalt del terrat. I felicitau-vos els que vau montar la caixa per tenir el Linksys a dins, aïllat. I el cable amb Power-on-Ethernet, etc. 🙂
Gràcies Carles, moltes gràcies per tot.
El millor de tot saps què és?
Que encara em queden moltes coses per agrair-te.
I ni sé encara quines són… Emocionant, oi?
Què emocionant aquest article!
Només volia puntualitzar que la frase en qüestió era:
“Tècnicament, èticament o legalment?”
doncs l’ètica i la legalitat no són sempre el mateix.
Fins aviat companys, petons des de la Campus.
Eli: m’has deixat sense paraules. Tot el què pugui escriure està a anys llum del què puc pensar/sentir, així que prefereixo no intentar-ho ara… 🙂
bona, la puntualització del xavi