Programari imprescindible

Veient aquest comentari, i citant-lo aproximadament diu que “algun programari -privatiu- és imprescindible per la feina o per ús casolà”. Voldria fer una altra lectura meva.

Primer de tot, qui només programari privatiu i es planteja a passar a lliure en troba a faltar. És possible, de fet hi ha coses que és així. Però normalment (dic normalment, i no sempre o en tots els casos!) és una barreja de costums i desconeixement del programari lliure, i de buscar substituts idèntics i no per realitzar la mateixa funcionalitat.

Però el què voldria remarcar, és que al revés hi ha els mateixos problemes. Jo diria que normalment encara més.

És a dir, quan una persona està acostumada a fer servir programari lliure i tot el ventall d’aplicacions que té (més de 1000 paquets en un sistema habitual) i es planteja (com a exercici mental sense importància) tornar a programari privatiu, pot ser molt pitjor!

Jo també tinc, igual que altres persones amb programari privatiu, aplicacions preferides i que podria dir que trobo imprescindibles (més aviat diria que no tenir-les em provocaria mal estar i incomoditats, per així ho poso més dramàtic).

Puc citar per exemple que no tenir Firefox em molestaria. Sí. No tenir el gestor de finestres del KDE (escriptoris virtuals, sempre a sobre, etc.) també em faria anar de tort. L’OpenOffice! (faig servir sobretot la fulla de càlcul). Però també per citar-ne d’altres lyx, Amarok, Bash, Mysql, Apache, Python i Qt, gcc, make, autopano, fetchmail, mutt, gimp, music123, gqview, mplayer, kpdf, imagemagick i un llarg etcètera. De fet, ara a aquest ordinador hi ha instal·lats uns 1200 paquets i molts em son imprescindibles (o són imprescindibles per altres programes que jo considero imprescindibles, és a dir, dependències).

Vull dir: tot això per mi és “imprescindible”, a vegades igual d’imprescindible que un usuari de la plataforma Windows pensa que el Microsoft Word és imprescindible, o que l’Acrobat Reader ho és. De fet, tots els programes escrits anteriorment són lliures i força es troben a Windows, però renoi quina feina cal fer per
instal·lar (només alguns) d’ells. Amb programari lliure ho tinc més fàcil: apt-g
et install amarok i ja em ve!

Resumint: en gran mesura, només la gent que no coneix el programari lliure té programes “imprescindibles”. Jo no conec, ara, cap alternativa igual de bona que Amarok. Per tant, jo podria dir que és un programa imprescindible. I molta
gent més, amb molts programes.

Per exemple, molta gent diu que l’Acrobat Reader és imprescindible*, normalment els que no coneixen Kpdf. També molta gent troba imprescindible el Photoshop, que són els que no coneixen tant profundament el Gimp igual que coneixen el Photoshop.
Evidentment canviar de programa requereix un esforç. I el Gimp segurament té coses pitjors que Photoshop i segurament en té millors. En té, però, una que és millor, és segur i és objectiva: és lliure. El canvi pot ser dur, però tenim quelcom a canvi segur!

*: El cas de l’Acrobat Reader i el Kpdf no són ben iguals de funcionalitat: Kpdf no pot omplir formularis, de moment. Però si no és MOLT necessari, per pocs cops que es fa, val la pena imprimir i escriure a mà!! Ho he fet i no passa res dolent. Evidentment hi haurà un cas remot de X cosa que cal (i entrar en una casuística de no acabar)