Reprenc els escrits…

He deixat de banda durant un temps -bé, em penso que han estat dos mesos- el Pintant, la navegació compulsiva per la xarxa i el tafaneig indiscriminat.
Quan més temps passava més mandra em feia posar-m’hi. He fet força coses que m’agradaria haver escrit i que ara estan passades de moda. Ep! i he fet 30 anys, què us sembla?

He llegit els darrers apunts del bloc (els tenia pendents) i m’he re-llegit la categoria eli per tornar a agafar el “gustillo” d’escriure-hi.
No passeu petites crisis del tipus: Per què escric en un bloc?

Que si de què serveix, que si quina mena de coses poden interessar als altres d’allò que explico, que si no hi ha un tema específic, que si ho faig per vanitat. I miro i remiro les estadístiques… je, je això si que em diverteix.

He de reconèixer que aquest espai m’ha dut alegries. He conegut gent amb qui m’he sentit propera d’una forma afísica. Curiós. I experimento un sentiment agradable en pensar que -d’alguna forma- pertanyo a una comunitat nova, com del segle XXI. Bé, totes som al segle XXI però tenir un bloc és molt modern. És possible que des d’aquesta comunitat m’assabenti de coses que d’altra forma m’arribarien molt més tard encara.

El més important és que el Pintant és una cantonada de l’immens ciberespai en la què ens troben tres persones molt diferents. També s’hi passegen, coincideixen o s’hi perden unes altres, algunes actives i experimentades. D’altres usuaris novells o temorosos d’opinar. I què seria de la humanitat sense aquestes cantonades? Els carrers serien llargs i inacabables, no els podríem travessar per canviar de direcció ni podríem seure per reposar i petar la xerrada amb gent com vosaltres.

El fet és que tota aquesta volta és per demanar-vos disculpes per la meva deixadesa. Una disculpa pels meus amics, tot i que sé que no és necessari fer-ho. Deixeu-m’ho dir, per què em serveixi de compromís públic per escriure més sovint.

A veure si dic veritat !