Cap de setmana a Lisboa

Fa uns dos mesos vaig anar a Lisboa, de turisme. Motiu: quan estava a Estònia molta gent es va sorprendre que no hagués visitat mai els veïns. És que aquests estan lluny, des de Barcelona. A Estònia, i des de Tallinn, visitar els veïns és fer uns 200 km. pet terra (Letònia, Rússia) o fer-ne uns 80 per mar (Helsinki). Un altre motiu era que tenia ganes de viatjar i, dins els viatges de cap de setmana, està prou a prop 🙂

Lisboa com a ciutat molt bé. Preus correctes, menjar normal (no sóc molt fan del peix, i en tenen molt, crec que a qui li agradi molt el peix pot opinar diferent: dirà que boníssim).

Podria penjar les fotos de turisme que tothom coneix (Google it!, Flickr it!) però faré una cosa diferent. Comentaré algunes fotos força concretes.

Al museu de la ciència hi havia un autèntic sistema de mail. Bé, no era molt informàtic, però era un sistema de mail:

Quin mal de cap! El meu postfix (programa informàtic que recull i deixa mails) gestiona més mails i és més petit!

Al mateix museu hi havia una torre de Hanoi de mig metre d’alçada. Tristament vaig fer la foto sense referència, així que sembla que sigui de joguina i petita, però en veritat estava al terra i els discs s’havien de moure amb dues mans.

També hi havia un comptador binari 🙂

Aquest comptador, girant la peça de menys valor (la de més a la dreta) feia tots els moviments necessaris per sumar 1. És a dir, si estava a 0 passava a 1 sense més, si estava a 1 passava a 0 i feia sumar 1 recursivament a la peça de la seva esquerre fins que en troba una que estigués a 0 🙂 (és més difícil d’explicar que de veure, espero que us ho pugueu imaginar amb la foto). És una manera molt didàctica d’explicar el sistema binari. La llàstima és que només serveix per binari, si volguessim fer el mateix per un sistema “trinari” necessitariem una figura com si fòssin triangles (vaja, 3 cares). Un sistema quatrinari doncs cubs, i el sistema decimal seria força poc intuïtiu, diria jo.

Ah! I havia un bar britànic amb aquest cartell fora:

No comments 🙂

I també, un, podia anar a veure a l’Oracle de Matrix (sí, la Sra. que li deia al Neo “Lo que necesitas oir, no la verdad” -o una cosa així). Per cert, no sé si l’Oracle de Matrix té alguna cosa a veure amb l’empresa Oracle (tenen un sistema gestor de bases de dades), alguna gent n’hi diu “El Caro” 🙂 (llegir al revés Oracle 🙂 )

Bé, i això és tot. Ho deixo aquí una mica corre-cuita: ara ja fa uns dos mesos que vaig anar a Lisboa i si no ho faig ara passarà massa temps i tot.