Des del dia de St. Esteve que Pintant (i altres coses) està a un servidor nou. El vell… era força vell, un Pentium 2 450 MHz, discs de 60 GB per coses de la BIOS (crec que no podia afegir-hi cap controladora PCI per slots lliures), un disc del RAID mal-funcionant des de feia mesos, no podia connectar-hi coses amb USB 2.0, els ventiladors ara anaven i ara no… total, que ja era hora d’actualitzar-ho i això vaig fer.
El nou és força més potent, amb processador de 64 bits i altres coses modernes.
La meva intenció original era copiar tot el servidor vell al nou. Ho he fet en altres casos i ha anat bé (amb un tar + nc -es podria substituir nc per ssh, o amb eines com mondorescue).
Bé doncs, això era una idea fins que vaig pensar amb els 64 bits. Sé que hi ha problemes amb programari privatiu i els 64 bits (bàsicament, programari que no està disponible). Però aquest no és el cas del servidor, on tot és lliure. Em vaig trobar amb el dilema de fer una copia i seguir utilitzant binaris de 32 bits o bé tenir una mica més de feina i fer servir les aplicacions de 64 bits.
En contra dels 64 bits només hi tenia… la mandra de fer-ho. I llavors, en principi, hagués tret menys rendiment del processador i arquitectura actual. Així que vaig pensar… millor fer-ho ben fet i passar a 64 bits.
Però tampoc volia reinstal·lar. Un ordinador (servidor) que porta montat anys conté moltes configuracions personalitzades a molts programes, crons, etc. vaja, que fer-ho tot de nou és una feinada i un sempre es deixa moltes coses. Així que vaig fer-ho diferent:
- Instal·lar una Debian al servidor nou
- Activar-li el RAID seguint el document de SourceForge
- Instal·lar els paquets que el servidor vell (des del vell vaig enviar el llistat de paquets al nou amb dpkg -l, llavors un apt-get install, etc. -vaig aprofitar per no instal·lar alguns paquets que hi havia de feia temp que no eren necessaris)
- Copiar el /etc (mal pas pel /etc/init.d)
- Copiar el /home
- Copiar el /var* (mal pas aquest, per llistats de paquets…)
- Copiar el /usr/local/bin
- Reconfigurar la xarxa
- Reconfigurar el gestor d’arranc
- alguna cosa més que no recordo…
Pràcticament amb només això i amb cura (de la configuració del gestor d’arranc i alguns detalls) el nou sistema va estar igual de configurat que el vell i funcionant amb 64 bits (ue!). Visca GNU/Linux, el programari lliure, etc.!
Em va estalviar moltes hores comparat amb el mètode tradicional de fer-ho pas a pas.
*: no feu això (és mala idea) amb el /var, i mogueu pas a pas el /var/www, /var/lib/mysql i el què creieu convenient. Per exempple, el llistat de paquets instal·lats estan a /var i del servidor vell al nou són diferents, així com alguns fitxers dependents que era millor no copiar. Tenia el “var.old” (var antic) i així vaig restaurar el què no hauria hagut de copiar.
[…] desembre 2007 vaig canviar el servidor destartatalat per un ordinador decent. Es pot llegir aquí. Llàstima que no vaig fer fotos del primer ordinador, que al final era força impresionant. Ara, […]