Cables submarins

Una descàrrega de responsabilitat: no sé gairebé gens d’aquest tema. Però m’interessa, he donat unes voltes per Internet (deixo els enllaços utilitzats a mesura que els cito) i intento sintetitzar el què he entès.

La setmana passada vaig comentar dues vegades (un amb els companys de blog) temes dels cables submarins. Entenc per cables submarins els cables que connecten continents/illes per sota el mar. Jo no en sé gairebé res, però sé que hi són, altra gent se sorprenia que hi fossin.

Introducció

També ha estat tema d’actualitat fa unes setmanes (per uns problemes amb uns cables entre el continent Africà i l’Europeu -notícia-, i junt amb un nou projecte de Google per posar un cable entre Asia i EEUU).

El problema és connectar amb un bon ample de banda (Mbps), amb poc retard (ms) i de forma fiable varis llocs que estan separats per mar. Per exemple, Barcelona-Mallorca, Europa-Àfrica, Europa-Estats Units.

Hi ha qui pot pensar per què no es fa això amb connexions satèl·lit. Hi ha el tema de costos (no ho he comprovat, sembla més car) però també per un tema de latència: (veure referència) un satèl·lit geoestacionari està a uns 36.000 km de la terra (és una aproximació, depén del punt on ens trobem, etc.). Les ones de ràdio es propaguen a la velocitat de la llum, que és 300.000 km. Per tant, anar i tornar del satèl·lit són 72.000/300.000 = 240 ms. Molt? Poc? si hem de mirar la TV o escoltar la ràdio és poc, però si volem utilitzar aplicacions a temps real (com VeuIP) és massa: es considera que fins a 150 ms. de retard per telèfon és acceptable sense problemes, més de 150 ms. l’experiència de l’usuari ja no és bona. Així que, només per anar i tornar al satèl·lit ja passem d’aquest retard. I sí, després cal sumar-hi altres retards que sempre hi ha (arribar fins al “router” del satèl·lit, fer codificació i descodificació de la veu, etc.)

Com a referència per comparar amb el satèl·lit: als cables de fibra òptica es va a una velocitat també de la llum. El radi de la terra és de 6.300 km, (referència) així que podem donar 11 voltes a la Terra amb el temps que anem a un satèl·lit geostacionari i tornem.

Passat

Tal com es pot veure a la Wikipedia, pels anys 1840 i posterior en Morse i companys seus van fer proves de submergir cables. Però el primer comercial va ser el 1850 atravessant el Canal de la Mànega (en línia recta, 34 Km). El 1852 van unir Gran Bretanya i Irlanda, 1853 entre Anglaterra i els Països Baixos.

Tot això es feia amb cable de coure i més o menys recobriments, i els problemes d’atenuacions i impedàncies que això comportava.

Present

Actualment es fa amb fibra òptica protegida. El metre de fibra òptica és molt econòmic! El què és car és el recobriment, els equipaments de cada costat (els convertidors) així com els “empalmes” (és més difícil fer-ho amb fibra que amb altres tipus de cable). La fibra aquesta necessita un repetidor per amplificar el senyal cada certs Km. (com a molt lluny cada 400 Km, sembla). Per exemple aquí hi ha un repetidor d’aquests:

Des dels anys 1980 es va anar desenvolupament la fibra òptica. El primer enllaç amb fibra òptica és el TAT-8, 1988, entre EUA, Anglaterra i França. Transportava, inicialment, 40.000 conversacions telefòniques. Tenia 3 fibres (n’utilitzava dos i una de sobrant), anava a 20 Mb/s de tràfic (ridícul) (Nota: no em lliga massa 20 Mb/s i 40.000 conversacions). Aquest fou el vuitè cable transatlàntic.

El fet de posar fibra òptica permetia posar un repetidor cada 100 kilòmetres. Fantàstic! I crec haver llegit a algun lloc que avui dia es pot apurar fins a 400 km. Això són enllaços a força llocs sense ni un repetidor!

Aquí es pot veure un repetidor de la fibra, que hi ha per sota el mar:

Evidentment aquests repetidors necessiten una mica d’electricitat: amb el cable on hi ha la fibra òptica (normalment més d’una!) també hi ha l’electricitat, ja en corrent continua, per aquests repetidors.

Cables actuals

Aquí podem veure cables internacionals. Alguns tenen referència a la Wikipedia, alguns haurem de buscar-ho a algun buscador per tenir més informació (ample de banda, longitud, any, etc.)

En aquesta altre pàgina Web hi ha un llistat dels cables que no són entre països. Veure que per proximitat a Catalunya hi ha els PENBAL, són del Mediterrani i els té Telefónica. Aquí hi ha una mica d’informació sobre aquests i altres del Mediterrani (tenen la velocitat i longitud). El PENBAL 5 sembla que va de Gavà a Ses Covetes, té 309 Km. i la velocitat és 2×2.5 Gbit/s + 2×622 Mb. (redundant? tecnologies diferents?). Dels PENBAL, el propietari sempre és Telefònica.

Dels més llargs, hi ha el SEA-ME-WE. Aquest medeix entre 18.800 i 20.000 km, aquí podeu veure molt bé d’on va i a on va, la imatge en més petit:

A gairebé totes les pàgines que he enllaçat hi ha més referències. I si algú vol i busca a Google el nom “clau” dels enllaços trobarà molt més informació!

Ale, a esperar que no hi hagi cap vaixell que trenqui cables, ni que s’espatllin les coses, etc.

Per cert, que segons diuen a aquest video (2:30) (hi ha referències als cables trencats a finals de gener) hi ha uns 25 vaixells dedicats a arreglar els cables, entenc que només per la zona Europa-Àfrica.

Altres referències:
http://www.atlantic-cable.com/Maps/
http://www.iscpc.org/