Aprendre un llenguatge: llegir o escriure

Fa temps que havia pensat una cosa semblant, però al Fosdem algú ho va explicar encara millor (tristament no recordo qui): per escriure un llenguatge primer es llegeix. Per parlar primer s’escolta.

Bàsicament, primer llegim la lletra “a”, “e”, “i”… i quan sabem llegir una mica escrivim (sí, ja sé que en aquest cas hi ha el sistema motor per escriure que no val per llegir i altres «detalls»).

Abans d’escriure una novel·la els escriptor en llegeixen força.

Per algun motiu, no es fa el mateix amb els llenguatges de programació, almenys no a la universitat. Un pot acabar d’estudiar informàtica amb qualsevol de les seves variants i, normalment, i fins on he pogut investigar demanant a amics, la gent escriu molt codi i en llegeix poc. Bàsicament llegeix el d’algun company i poca cosa més. Si ho comparem amb els llenguatges normals seria que un nen de 5 o 6 anys l’únic que llegís abans d’escriure serien les lletres dels seus companys.

Està una mica tret fora de context, però llegir codi és important igual que llegir llibres és important per escriure’n.