Fa ja unes setmanes vaig canviar el disc dur del portàtil. Era de 80 GB, que estaria prou bé si no m’agradés portar les fotos amunt i avall, algunes pel·lícules i m’agrada no fer malabarismes amb discs USBs o borrar versions de codi font de programes per baixar-ne altres, etc.
Després de mirar vaig decidir comprar-me un de 500 GB, Hitachi també com que el que tenia. De moment n’estic molt content: la velocitat de transferència és gairebé el doble que l’anterior, no consumeix més Watts (segons l’especificació), no fa soroll, etc.
Ja vaig comentar que el maquinari no és una cosa que m’apassioni, actualment, massa. Però bé, cal disposar-ne per fer servir el programari o tenir dades.
Vaig obrir bé la porta del Thinkpad per posar i treure el disc dur. En aquests casos en general cal dir “que maco” i ben dissenyat el Thinkpad. Que fàcil i robust. Vaig treure el disc dur vell i vaig tenir el primer problema: amb el tornavís que tenia (un dels típics de rellotger) i tot i que la mida de la punta era l’adequada vaig ser incapaç de treure una protecció del disc antic, un marc que ajuda que es pugui treure millor. Temporalment vaig posar el nou sense la protecció, només amb unes gomes que entenc que són anti-vibració, fins que vaig aconseguir unes alicates per fer força amb el tornavís petit. Si hagués tingut un tornavís gran però amb punta petita segur que hagués pogut sense problemes.
Llavors faltava el tema de copiar el sistema: disc dur vell a la caixa USB, el nou a dins. Engegar un Linux (una KUbuntu que tenia per aquí) i fer les particions al disc nou, utilitzant cryptsetup i Luks per les que no són root (també ho podria fer per root, però no considero en absolut que faci falta).
Temps per copiar el sistema: 30 min. aprox. Temps per copiar el vell home: 30 min. més aprox. Reinstal·lar Grub2 (grub2-install –root-directory=/mnt/rootnou /dev/sda), tocar el fstab pel canvi de sistema de fitxers i numeració de les particions, reiniciar i… ops! m’havia deixat de canviar unes coses al Grub que vaig poder fer en el mateix moment sense reiniciar gràcies a la shell de Grub.
Un cop al nou sistema viag copiar altres dades (fotos, etc.) que no havia fet perquè no calen per utilitzar el sistema.
No és difícil, tot i no ser tampoc el sistema més fàcil. Però és flexible. He fet varis canvis de sistema així, i quin gust no haver de reinstal·lar!
Hola Carles,
Els del NCHC tenen una eina anomenada Clonezilla que s’encarrega de fer això. El meu amic Taiwanès hi treballa i diu que m’agradarà molt. Jo li vaig dir que tiro de línia Rsync, però ell em va dir que per a mil coses com: “actualitzo la distribució, no em funciona alguna cosa i vull tornar”, Clonezilla s’encarrega de tot.
D’aquí a uns dies aniré al NCHC a fer una xerrada de programari lliure. No el Linuxshow, faré aquell de “software libre por dentro y por fuera” alias “por delante y por detrás”
NCHC:
http://drbl.sourceforge.net/faq/fine-print.php?path=./1_Common/00_what_is_nchc.faq#00_what_is_nchc.faq
Clonezilla:
http://clonezilla.org/
També és molt interessant el DRBL:
http://drbl.name/
Respecte a la mida del disc dur, jo encara aguanto amb els 40GB inicials i tinc còpia de tot el que “produeixo”. Tinc 3 disc durs:
1 el del portàtil: 40GB on hi ha:
– el sistema
– arxius de la feina, coses de la tesi, la informació que creo i mantinc
– músiques mínimes per a sobreviure (11GB ara mateix)
2 extern de 80GB (petit: 2,5 polzades) hi ha:
– la còpia rsync de lo del sistema
– alguns multimèdies meus tipus videos meus… o videos de la tesi, que no hi caben en els 80 GB
– una mica de multimèdia extra: força música i algunes pelis
3 el de 1TB on hi ha:
– còpia dels multimèdies meus que tinc a 2
– tot de multimèdia extra que si es perd ja es gravarà en una party o similars (no cal còpia)
– una altra còpia de 1 de tant en tant
Les regles són:
– 1 i 2 no han d’estar mai junts excepte en el moment de tirar del rsync.
– fer el rsync sovint: 2 cops a la setmana mínim (tot i que depèn del que he fet es clar). També val a dir que els commits són una mena de rsync.
– si hi ha alguna eventualitat (marxar a taiwan 4 mesos) fer còpia també de 1 a 3, i deixar-lo a casa.
– els noms dels directoris arrel a cada disc dur han de deixar clar tot això (excepte en el de 1)
Bé, no hi ha res perfecte, però de moment aguanto.
Si em comprés un disc dur per al portàtil més gros, seguiria amb una estructura similar.
Adéu
Hola,
A mi m’agrada tenir el més delicat tot sempre a l’ordinador, per comoditat. Delicat normalment vull dir: fotos, mails, documents “privats” que no envio a internet. Els programes que faig solen ser delicats, però normalment els pujo a un servidor git/svn al cap de poc temps, així que està més o menys controlat.
El problema és que amb fotos tinc 49 G. Aquí es pot veure l’evolució de les càmeres digitals:
37M 2002
729M 2003
1,5G 2004
3,1G 2005
4,9G 2006
15G 2007
15G 2008
8,4G 2009
1,1G 2010
(el 2007 vaig tenir càmera nova i certa afició per fotos que el 2009 ha baixat una mica. El 2010 un amic m’ha passat 500 MB o així de fotos del Fosdem! Les del 2003 són fetes amb una càmera amb disquet!)
El multimèdia en tinc una mica al disc dur intern, però en tenia molt a fora. I cada cop que baixava coses al final ja tenia tant poc espais que havia de connectar el disc extern, i em feia mandra que per baixar pelis l’hagués de connectar, etc..
Jo tinc ara 3 discs externs en ús, tots xifrats (el portàtil també, la partició home). Un sempre va amb mi, porti o no el portàtil. Un altre al pis de Londres. Un altre gros a Manresa. Només està el portàtil i els dos discs junts al pis quan estic jo a dins. Quan anava entre Manresa i Barcelona doncs en tenia un a Manresa i un a Barcelona i feia les copies cada setmana.
Ah, i al disc intern tinc un directori que es diu “nobackup” amb coses que hi poso a dins i no es fa backup.
A la feina de Barcelona vaig prova una cosa semblant a clonezilla (client-servidor), va anar bé, però aquest cop amb un cp -a ja anava, i cap problema per canviar el tipus de particions, mides, etc. però em sento còmode fent coses a mà amb el Grub i demés. Sinó miraria de fer-ne servir un d’aquests.
FRase tetxual: “El 2010 un amic m’ha passat 500 MB o així de fotos del Fosdem! Les del 2003 són fetes amb una càmera amb disquet!)”
Sí, visca el fosdem i el Python!! Vaia noms que us inventeu. D’això se’n diu ser originals!!!
Ei ei, Python ve de Monty Python 🙂 així que va ser una copiada més que original.
Fosdem sí, ve de Osdem (sense el Free) però l’Stallman es va “queixar”… així que Fosdem, que de passada sona molt millor.
Però els noms que a mi m’agraden són del tipus GNU: GNU is not Unix, pine: pine is not Elm (recursius).
I mira que el teu nom, AnnaPy!! 🙂
Fins aviat,