M’hi he fixat diversos cops a diversos llocs, últimament ha estat per Gran Bretanya, que hi ha gent caminant pel bosc amb els auriculars posats. No sé si escoltant música o algun programa de ràdio.
En tot cas ho trobo curiós: a mi m’agrada sentir o escoltar el soroll del mar, els ocells, el vent… i no música. Ara està sonant música però estic al pis. No al bosc.
Penso que passa més amb passejades de poques hores aprop dels pobles. Típic cas d’anar a algun poble i caminar fins al següent, unes 3 hores. Espero que no passi massa fent el camí de St. Jaume (o camí de Santiago).
Altra cas és la gent que al metro, autobús, carrer… porten els auriculars posats. Recordo un cop que el conductor del metro va dir «la propera estació està tancada, no obriré les portes» (en aquest cas . Ho va dir diversos cops anant cap a l’estació, per baixar a la d’abans o a la de després, on calgui. I una persona evidentment es va aixecar quan el metro no obria la porta amb la sorpresa d’aquesta persona.
vacacega eisgcrué:Jo no el conec, però ja que l’has anomenat, l’he buscat al YouTube. A mi tampoc m’agrada, però no em sorprèn l’èxit d’un personatge així. M’he acostumat a sentir booms musicals que sobreviuen gràcies als milions invertits en publicitat, als videoclips d’alt contingut sensual i a les poques notes que no escombren ni mitja octava, sortides d’una veu púber arreglada amb filtres electrònics. Me’n vaig a escoltar Gustav Mahler (mencionat també al timeout del diumenge) per netejar-me les orelles. Per cert, estic molt content que els homosexuals tinguem un espai al diari ARA
GWr18H qjdrkwwvqkyo