Seguint alguna entrada e menjars curiosos (veure Durian): avui toca Marmite. El lema de Marmite és «You hate it, or you love it» (o you are a lover, hater, etc.).
Bàsicament és extracte de llevat. Les sobres del què feien la cervesa? Bé, no sé.
Normalment es menja untat al pa. És força salat, té un gust i olor molt característics. A mi m’agrada untar pa amb Marmite i llavors posar-hi melmelada a sobre, li dona un gust dolç/salat que a mí m’agrada. Sempre m’agrada el dolç/salat. La gent normalment em mira malament quan dic que faig això.
Bé doncs, jo faig el què dic el «Marmite test». Recordo força bé dos casos:
- Dos amigues (una russa, l’altre russa-estoniana): van escupir-ho
- Un noi rus: va menjar-se impassible mitja torrada de pa amb Marmite i llavors em va preguntar: «Però això, la gent per què ho menja?»
Normalment dic: Durian i Marmite, el menjar dels campions. No perquè vagi bé junt, sinó perquè junt ha de ser molt explosiu!
L’altra dia estava llegint l’entrada de la Wikipedia sobre gustos adquirits, que ve a voler dir que hi ha una sèrie de menjars que per a que ens agradin els hem de menjar durant un temps sense que ens agradin.
Hi ha una sèrie d’exemples (rocafort, cervesa… A qui li va agradar el primer cop el rocafort i la cervesa?) i, òbviament, també el Marmite XDDDDD
http://es.wikipedia.org/wiki/Gusto_adquirido
Jo recordo la primera vegada que em van donar Marmite. Vaig veure a venir un plat amb una torrada de pa i una substància marronosa molt fosca i d’una textura molt llefiscosa. Jo, tota innocent, vaig pensar que allò era melmelada, segurament de pruna. Però a la primera queixalada em van venir tots els mals de cop i volta. A mi no se’m va acudir la brillant pregunta “Per què la gent menja això?” sinó “Això és comestible?”.
He estat llegint algunes entrades i són realment interessants.