Visita a l’Observatori Astrònomic de Sabadell

Ahir vaig anar a l’Observatori Astronòmic de Sabadell. Alguns dies fan observacions del cel en directe, apart d’altres activitats com xerrades/conferències, etc.

Ahir tocava la Lluna. Hi va haver un problema: estava molt núvol, així que la Lluna no la vem poder veure.

Nota: l’altre costat del telescopi era més elegant, però no tinc foto. A l’altre costat hi havia diversos telescopis: el gran que es veu a la foto, un buscador, un altre que es fa servir també per veure el sol, etc. És a dir, tots els telescopis muntats sobre la mateixa peça 🙂

El pla d’una visita més o menys és:

• Arribar al lloc. Està dins Sabadell, cap problema destacable
  
• Esperar que la gent vagi arribant. Mentrestant hi ha una sala amb fotos grans amb explicacions de planetes, dates, etc. L’entrada val 6 Euros, i com que estava núvol ja ens van dir que si volíem podíem marxar sense cap compromís. Al final vàrem ser 10 a fer la visita, hi ha gent que va trucar que no vindrien. Normalment són 20.
  
• Una xerrada sobre el tema que s’observarà aquell dia. Ahir era la Lluna, però pot ser algun altre planeta o (diria) cel profund.
  
• Petita explicació de telescopis vells
  
• Explicació a la sala on treballen i hi tenen els ordinadors del què fan, com estan organitzats, etc.
  
• Anar a visitar el telescopi gran. S’està dins la cúpula, el telescopi es mou, etc.
  

Comento algunes curiositats que puc recordar:

La durada dels dies de la Terra

La Lluna sempre dona la mateixa cara a la Terra. Això és degut a l’efecte que fa la Terra sobre la Lluna. Com que la Terra és molt més gran, la Lluna ha estat capturada i ens fa l’efecte que no gira. Però el sorprenent per mi va ser que la Terra li passarà el mateix: cada dia girem una mica més lents (per tant cada dia és una mica més llarg). I amb milions d’anys un dia tindrà 25 hores, i amb molts més anys un dia serà d’un any!

Els miralls que van posar a la Lluna

Pels escèptics: el noi que parlava no va dubtar de l’arribada de l’home a la Lluna (sé que hi ha controvèrsia, no estic massa al dia del tema 🙂 )
Va comentar que havien deixat uns miralls a la Lluna. I que cada dia es disparava un làsser per comprovar amb molta precisió la distància Terra-Lluna.
També va comentar que havien deixat uns sismògrafs per detectar terratrèmols. Que n’hi ha hagut alguns, però molt petits (d’escala 1 com a molt). La Lluna, va explicar, és un planeta fred i això fa que no hi hagi moviments de plaques ni coses d’aquestes.

Apuntant a un punt…

Si apuntem amb molts augments a un punt del cel hi ha un problema: hem d’anar ajustant el telescopi perquè la Terra es mou (i si apuntem a un planeta, suposo que hem de calcular també el moviment que aquest planeta té). Avui dia es va fer l’ajust amb un motor elèctric. Però fa anys, quan l’electricitat no era tant comuna, es feia l’ajust amb un sistema de pesos: igual que els rellotges de pèndol però els pesos provoquen un moviment de del telescopi per seguir el planeta/punt. Impressionant!

On s’aguanta el telescopi

El telescopi no està recolzat al terra tot i que ho sembli. Està sobre un pilar de formigó fins al sòl de veritat i més avall. Això és per evitar que moviments de l’edifici (com els visitants caminant al seu costat) facin que el telescopi es mogui.

Acabant…

Va comentar molts temes més, era tot molt interessant. Segur que tot el què va comentar, a nivell informal, es pot trobar a Internet. Ara recordo almenys:

• La Lluna no té atmosfera. Si el sol no molesta (no mires cap al sol) es veuen les estrelles a ple dia
  
• La Lluna no té erosió, està “morta”. Així que es veuen molt bé els cràters, perduren molts anys. No com la Terra que hi ha més erosió i queden amagats força ràpid
  
• Temperatura: al sol, i com que no té atmosfera, s’està a més de 100ºC i amb raig UV molt forts (això fa que si hi hagués aigua s’evaporaria i marxaria de la Lluna, per la poca gravetat, etc.). En canvi, a la ombra s’està a molts graus negatius i a zones que sempre estan a la ombra és on s’ha trobat aigua congelada.
  
• Els paràmetres que es fan servir per objectius de la fotografia (longitud focal, obertura i algun més) també són aplicables als telescopis. Era d’esperar i a la vegada és curiós.
  
• Hi havia un telescopi que era només per fer fotos (és a dir, una càmera 🙂 )
  

Resumint: una visita molt recomanable. Feia anys que hi volia anar i mai trobava el moment (de fet també era qüestió de mandra). Però espero poder-hi tornar pròximament, a veure alguna cosa sense núvols i que no sigui la Lluna per tenir alguna altra xerrada.

PD: durant l’entrada parlo “d’ahir” i “observatori”. No és cert, és abans d’ahir 🙂 (però no vaig poder penjar l’entrada ahir tot i estar quasi escrita)