Música massa forta

M’estranya força que no hagi tocat aquest tema aquí a Pintant. És sobre la música massa forta a alguns locals (un altre dia potser tocarà sobre la gent que parla massa alt o fa massa soroll, hi ha gent «sorollosa»)

Bé, em costa molt estar a llocs on no pugui parlar amb un to de veu baix/normal. Quan dic normal vull dir sense cridar, ni haver de posar la boca a l’orella de l’altre persona. Especialment aquest últim cas (boca-orella) que es complica molt si volen parlar 3 persones. Crec que es pot aconseguir, posant dues orelles juntes i parlant allà, però no és massa usable. A més, amb música massa alta em costa molt pensar. Fins i tot em vaig comprar uns protectors auditius després d’una Euskal Party que la música estava tant forta que amb prou feines podia fer res de profit! (bé, el millor que feia era marxar de la zona de la música forta).

Però l’altre dia, després d’estar a un lloc amb música excessiva (i sense parlar, ni escoltar, ni consumir… feia d’estàtua!) vaig pensar com es podria solucionar el tema. Què tal un auriculars que donin a l’entrada del local, amb el seu receptor de música i el seu volum?

Imaginem: entrem a un lloc, i donen els auriculars amb receptor i volum. Cada persona se’l pot posar al seu gust! Més alt? Cap problema! Més baix? Cap problema! Seria un somni: qui vulgui sortir a ballar amb el receptor, ho pot fer! No és un problema! I qui vulgui seure i parlar: també ho pot fer! i sense cridar.

Per què no es fa? Bé, suposo que hi ha una part cultural -més que cultural, de costums-, però qui es posaria la música per rebentar-se les orelles? Jo crec que poca gent. Qui aguanta ara la música rebentant-se les orelles? En aquests llocs, quasi tothom. Alguna cosa no em quadra! O la gent, en general, posaria la música més alta del què penso o bé estem fem el passarell: fent el rebés del què la gent vol, i que a més objectivament molesta. Igual que passa amb les propines, tal com es pot veure als comentaris.

Ull! La idea no és nova! El novembre passat, al Simo (Madrid), a una conferència d’Asterisk, van explicar com havien fet la retransmissió d’un grup de música en directe i mitjançant Asterisk: la gent trucava a un número gratuït i escoltava la música. Un concert silenciós. Voldria el mateix a molts llocs, però més que amb mòbil amb els receptors. És més democràtic, no? I més agradable.

Ah! i de tant en tant penso en comprar algun mesurador de dB de so. Un altre cop estava a un restaurant, i em vaig quedar astorat al veure que no podia sentir el mòbil que estava sonant sobre la taula. No el tinc el màxim d’alt, però caram, hi havia d’haver molt soroll allà!