Servei d’impremta professional

Aquest diumenge em disposava -per fi- a iniciar el pòster de Chronojump que he de presentar a Laussane (Suïssa) el dijous. El problema està en que el dimecres tinc un Linuxshow a Madrid i això fa que el temps es redueixi.

Quan encara no sabia si el faria amb OpenOffice.org, LaTeX (consultar: 1, 2, 3), LyX, Scribus o XFig, i com els meus problemes amb la Wireless i l’Ubuntu Dapper encara no s’han arreglat, vaig decidir reiniciar amb una Molinux Live v.2.0 Sancho per a connectar-me a la xarxa. Un cop vaig haver configurat el Evolution, Gaim, i vaig fer que el Rhythmbox accedís a tota la meva música en un disc dur extern, vaig descobrir l’Inkscape, quina meravella!. Imagineu-vos fent un pòster en A0, 120x90cm, amb un sistema Live en un ordinador de tant poques prestacions com el meu, i tot funcionant a la perfecció. El disseny es guardava en el disc dur que havia muntat sense problemes.

Cap al vespre el pòster estava prou tancat, doncs el contingut partia de l’abstract que havia enviat mesos abans.

Aquesta tarda truco a una impremta que pel nom sembla que és la canya i els dic que tenia el pòster en SVG. Després de pronunciar les sigles diversos cops, i veient que no sabien el que era, els vaig dir que podia fer-lis un PNG ben gros a 300ppp. Després de pronunciar ‘p’, ‘n’, ‘g’, en català i en castellà més d’un cop, vaig haver d’aguantar com m’implorava per l’universal PDF. En aquell moment vaig recordar les impremtes d’abans, aquelles en que només s’acceptaven dissenys fets amb el Freehand per a Macintosh, pensava que la proliferació de formats els hauria arribat. El PDF no m’interessava doncs no és fàcil generar PDFs en A0. Llavors el tio em va dir que perquè no li enviava un JPG, cosa que no deixa de sorprendre, doncs es tracta d’imprimir un disseny, un pòster, un conjunt de línies i formes de pocs colors que poden ser convenient representades per vectors! com em demanava llavors un JPG que a més m’afegiria brossa als costats del meu nom?. El següent nom ha estat el TIFF, el benhaurat TIFF és la solució en boca de tots. El TIFF és tant gros que segur que té el que necessites, encara que hagis de canviar la RAM de la teva màquina només per a obrir un disseny que quan era XCF (format del Gimp) o PNG o GIF s’obria en segons. [Noteu que he posat els enllaços a pàgines on es parla dels formats, doncs no tothom té l’obligació de conèixer-los, però sí -en la meva opinió- els que treballen a una impremta].

Llavors m’he disposat a crear el PNG des de l’Inkspace i un cop al Gimp convertir-lo a TIFF -sí, ja sé que ho podia haver fet amb el ImageMagick des de la línia de comandes-. He triat “cap mena de compressió” no fos cas que sigui incompatible amb alguna cosa de la seva màquina. El SVG ocupava (les fotos estan vinculades) 48KB. El PNG ha passat a pesar 12MB, mal comptant: unes 250 vegades més. I el TIFF 533MB: 44 vegades més que el PNG i 11mil vegades més que el SVG original.

He gravat el PNG i el TIFF (que era gairebé impossible d’obrir) en un CD, i he anat fins al “magatzem de professionals”, on en primer lloc m’he trobat a un que SÍ que sabia el que era un PNG. Aquest, tot i que li he jurat que el TIFF s’havia creat a partir del PNG i que, per tant, no podia tenir més qualitat, ha volgut el TIFF. Uns 7-10 minuts més tard, el TIFF estava obert i hem pogut veure que es veia bé. Llavors li he demanat una impressió de prova en A3 per a poder treballar sobre el text -doncs el pòster no estava encara rematat-. Uns 40 minuts més tard he hagut de marxar perquè tenia por que la grua s’emportés el cotxe i la seva màquina encara no havia acabat de manegar aquell arxiu 11mil vegades més gran del necessari.

La conversa arrel del tiff obert en el “fotoshop” ha estat del més divertit. Primer el tio deia que allò era massa gros [en centímetres], que era molt més gros que un A0. El seu programa privatiu de 3000 euros havia obert el fitxer amb resolució de 72ppp quan jo l’havia creat a 300ppp. Només calia canviar aquest nombre i els centímetres quadrarien, però ell insistia en que “no tenia res a veure”. Finalment però, ha canviat el nombre i “sí ha tingut alguna cosa a veure”. Després li he preguntat si es veuria la font de mida 19 que havia usat per les referències bibliogràfiques, i ell, com qui ahir es va llegir el primer capítol del “fotoshop, paso a paso”, fent gala de l’eina de lupa, fa una ampliació 1:1 com si la mida de la pantalla tingués alguna cosa a veure amb la mida en el paper. Les lletres a pantalla es veien enormes, i ell ha dit satisfet: “es veurà així”. M’he esforçat en explicar-li amb educació que la resolució de pantalla és molt diferent de la resolució de la impremta, i que aquell 1:1 em mostrava tots els punts, però molt més separats que en el paper. Bé, no ho ha entès.

Perdoneu pel rotllo, potser a algú li serveix més endavant. M’agradaria tancar demanant-vos que sigueu sempre pacients amb els “professionals”, doncs massa cops es diuen així perquè cobren fent això, i no pas pel seu grau d’excel·lència. Sé que això sona prepotent, però ell no ha de fer gala només de que pot manipular unes màquines que nosaltres no tenim a casa, també ha de saber fer-ho de manera que solucioni problemes.

Per si algú està interessat ho presento aquí: 11th annual Congress of the EUROPEAN COLLEGE OF SPORT SCIENCE.
PD. No he penjat el TIFF a la web, ho sento 😀