pintant…

Us escric des de la Campus Party on avui s’ha destapat la febre del AIGLX, que per als que no ho sabeu és una alternativa al XGL. Bé, fora bromes, podem entendre aquests dos acrònims com a “sistemes per a que l’escriptori (informàtic) pugui manipular les finestres amb efectes 3D atractius”. Disculpeu si no s’enten alguna de les meves explicacions doncs són gairé les quatre de la matinada.
El XGL portava un temps en boca de tothom tot i que poca gent l’usava doncs tenien por de que no fos prou estable i requeria d’una targeta gràfica acceleradora de les de veritat, mentre que el AIGLX funciona en targetes gràfiques 3D de molt baixes prestacions i consumeix pocs recursos.

Així, ahir em vaig posar el AIGLX (l’altre no podria) i he seguit fent feina però l’escriptori m’ha anat inspirant de manera que han anat sortint diverses propostes i aquí a la Campus està creant furor. Hauríeu de veure la cara que se’ls posa als de Windows quan veuen el que surt de les nostres pantalles.

(més…)

(ve en part de l’entrada anterior sobre Estònia/Letònia)

El radiotelescopi va ser construït cap a l’any 1970 (ull, aprox!), per l’Unió Soviètica. El seu objectiu inicial era espiar les comunicacions a la guerra freda, de fet, l’Unió Soviètica tenia 2 o 3 telescopis més repartits en el seu territori, i comunicats entre sí amb antenes direccionals per passar-se l’informació. Aprop del radiotelescopi que parlaré hi ha també una antena direccional, més petita, que era la que s’havia fet servir per les comunicacions entre les diferents bases.

(més…)

 En memòria del Brossa (per la cadira, és clar !) (més…)

Breument: ja vaig tornar d’Estònia i Letònia, i avui he arribat a l’Euskal Party (a Barakaldo, al costat de Bilbao). Dilluns faig la xerrada de Python+Qt a l’Euskal, si hi ha algun lector de Pintant serà benvingut

Introducció (Estònia/Letònia)

He estat uns 10 dies per Estònia i Letònia. Estònia ja ho coneixia, clar que no tot. Com a dada curiosa, de la capital (Tallinn) a la ciutat més a l’est (Narva) hi ha només uns 200 Km. Fins a Riga, capital de Letònia, hi ha només 300 Km.

És un país petit, però encantador.. Ja n’havia parlat fa mesos. Una altra curiositat: quasi tot en Estonià. 1.4 milions d’habitants, i tenen les revistes en estonià, els prospectes dels medicaments, dels menjars, etc. Aquí en canvi, amb 7 milions d’habitants sembla que els prospectes han d’estar en castellà perquè sinó no surt a compte, les revistes es fan en castellà per tenir més lectors, etc.

(més…)

Vora la mar eternament inquieta

floreix immòbil la pomera blanca,

i el presseguer vermell, que riu i brilla

prop la mar inquieta aquietadora.

(més…)

Aquests dies estem de celebracions.

Ara fa un any, dues terceres parts del pintant, avui de vacances, em van enredar (vull dir, em van fer de suport) per instal·lar un linux a casa. Bé, he de dir que sóc fàcil d’enredar (i de suportar) si veig les coses clares. I si les veig una mica fosques, però amb possibilitats també, la veritat.
(més…)

(Sense accents)

Inicio una serie d’entrades al voltant del que mes em sorpren d’Israel. Hi ha moltes coses de les que parlar, aixi que anire afegint noves entrades fins al dia 25 de juliol que es quan torno. (més…)

En certa ocasió em vaig trobar dins d’una institució en què tots els seus departaments són sigles que en el seu origen eren paraules amb un significat ple.

Així que tenien: ARAS (Àmbit de Regions Africanes del Sud), ARAL (Àmbit Regions d’Amèrica Llatina), CROEs (Comitè Regional d’Organitzacions Educatives), PAOG (Personal Accés Eines Gràfiques), COSOAD (COnsell SOcial ADminstratiu), AROM (Àmbit Regions d’Orient Mitjà), etc.

(més…)

La setmana passada vaig anar a Madrid en tren i a Suïssa en avió, mentre que l’altra vaig estar per Galicia. En aquests dies he agafat múltiples mitjans de transport: tren, avió, taxi, autobús, vaixell i cames. En aquest escrit explico les aventures de cada un.

(més…)

Després de comentar-ho dues vegades en el blog (un mes i escaig abans, una setmana abans) ja s’han fet les V Jornades de PL.

Per curiositat, unes fotos de Catux i unes d’en Benjamí Villoslada (d’en Ricardo i del sopar, principalment)

Ara hauria de venir aquests moments de valoració (cosa que no faré, entre altres coses perquè no crec que sigui la persona més adequada ni tinc ara la informació d’altres jornades anteriors per poder comparar, etc.)

Sí que puc comentar com han estat les experiències més personals i com ho he viscut. Per començar, i després d’assistir-hi segur 3 anys (Vilanova, Manresa i Barcelona) em vaig animar a col·laborar amb l’organització (vaja, ser de l’organització). Això ha fet que visqués les Jornades de forma diferent, tot i que per sort les he pogut seguir gaudint. D’una forma una mica diferent però crec que he pogut assistir força a les xerrades que em feien gràcia.

(més…)