Aquest escrit és la continuació d’un text anterior. Del qual encara resta afegir algunes fotografies i tenia pendent escriure aquesta segona part. Recordem que són uns petits itineraris històrics per un seguit d’illes interiors de l’eixample de Barcelona.
I al final hi trobareu una recomanació: l’exposició del Museu d’Història de Barcelona sobre el GATCPAC.
En memòria del Brossa (per la cadira, és clar !) (més…)
VISTES AL MAR
Vora la mar eternament inquieta
floreix immòbil la pomera blanca,
i el presseguer vermell, que riu i brilla
prop la mar inquieta aquietadora.
Aquests dies estem de celebracions.
Ara fa un any, dues terceres parts del pintant, avui de vacances, em van enredar (vull dir, em van fer de suport) per instal·lar un linux a casa. Bé, he de dir que sóc fàcil d’enredar (i de suportar) si veig les coses clares. I si les veig una mica fosques, però amb possibilitats també, la veritat.
(més…)
En certa ocasió em vaig trobar dins d’una institució en què tots els seus departaments són sigles que en el seu origen eren paraules amb un significat ple.
Així que tenien: ARAS (Àmbit de Regions Africanes del Sud), ARAL (Àmbit Regions d’Amèrica Llatina), CROEs (Comitè Regional d’Organitzacions Educatives), PAOG (Personal Accés Eines Gràfiques), COSOAD (COnsell SOcial ADminstratiu), AROM (Àmbit Regions d’Orient Mitjà), etc.
Solidaritat és la relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d’una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns, segons el DGLC.
Sembla que una de les experiències vitals més difícils de compartir i que queda gravada sota la pell -sovint maltractada- és la migració. Entre aquestes es poden distingir graus i situacions, unes més punyents que d’altres. Queda clar que no és el mateix ésser un immigrant que una immigrada. Ni ésser-ho amb recursos culturals i/o econòmics que sense. Ni ser de pell clara (o més aviat clara) que fosca.
Sempre hi ha algun grup, que per les seves característiques més que no pas per les seves accions, es troben ben aviat front les lleis restrictives i les institucions repressives de l’estat.
Fa uns dies 2/3 parts de pintant vam assistir al primer sopar blocaire de Gràcianet. El sopar era un perfecte pretext per veure’ns les cares i xerrar una estona mirant-nos als ulls. Allò que ens unia, era que escrivíem a blocs de Gràcianet, o en el cas dels exiliats, que parlàvem de la vila als nostres escrits.
Entre uns pocs de nosaltres vam trobar algun lligam. Gràcia no és tan gran -d’extensió vull dir-.
(He d’anar amb compte perquè els amics de Gràcianet són malalts de Gràcia. Estan absolutament entusiasmats amb el barri, que anomenen vila, i així que Barcelona es descuidi la declaren independent.)
.cat és un domini que identifica totes les persones, entitats, associacions i institucions que fan servir i reivindiquen la llengua i la cultura catalanes.
És un domini cultural perquè no existeix cap regió administrativa reconeguda internacionalment que agrupi tots els territoris de parla catalana. Els catalans no tenim un estat que pugui demanar un domini, ni tenim una unitat territorial que ens identifiqui als ulls del món. El domini .cat no s’ajusta a cap frontera reconeguda actualment.
Un dels primers escrits del pintant va ser la descripció de la llibreria Sirga i de la nova Barraqueta que començarà a funcionar al barri de Gràcia.
Volia explicar-vos com avança el tema. Ara el tema són les obres, les reformes que cal fer per habilitar el local.
Fa unes setmanes que m’he fet el propòsit d’usar la bicicleta com a mitjà únic de transport. En el meu cas no és difícil. Aquest és l’únic vehicle que tinc. També és l’únic que em puc permetre.
-No fa soroll (que m’encanta)
-No contamina (que no està gens malament)
-Et fa estar alerta en el camí (que per mi és tot un repte)
-Et manté en forma (ideal per complementar la dieta del “bikini”)
-Et relaxa (cosa que m’agrada després de la feina)
-Et fa agafar consciència dels altres ciutadans (i prova la paciència amb els vianants)
-I et fa sentir part d’un col·lectiu: els “biciclistes” urbans
