pintant…

Em trobava a un Gaztetxe del País Basc on il·lusionats treballaven els okupes per a condicionar la casa per a un event de programari lliure quan vaig veure uns “moros” entrant per la porta. Aquests van començar a picar a la paret d’una habitació que s’havia de convertir en els sanitaris. Per un moment em vaig quedar perplex, aquests nous okupes, que okupen una casa però no dormen en ella doncs dormen a casa dels pares o a un pis d’estudiants, contracten als moros per a les tasques que no volen fer. Així m’imagino el pensament dels tres agents que intervenen:

(més…)

Ara fa un parell de setmanes vaig estar 9 dies a Brasil. Era la segona vegada que hi anava i també en aquesta ocasió vaig estar majoritàriament per Campinas i Americana. També vaig estar per Sao Paulo i un parell de dies a Rio Claro.

Per als que no hi heu estat mai, m’agradaria descriure les coses que em sorprenen de Brasil, sempre tenint en compte que és un país molt gran i que cada zona és un món. Les coses que em van cridar l’atenció són: espai, colors de les edificacions, diversitat de races, diversitat de cultures, menjar per pes, menjar dolç, noies més guapes, Campinas i altres universitats, caliu dels brasilenys.

(més…)

Volia respondre a l’entretingut article Aquest sí que és home!!!! Aquell no!, però la meva resposta es preveia tan llarga que he iniciat un article nou. Val a dir que per a entendre aquest, cal llegir aquell.

El cap de setmana es va iniciar amb un vol Air Nostrum (avió petit, ideal pels amants de les turbulències) Barcelona-San Sebastián (o Donostia, o Donosti). Quan faltaven 20′ van iniciar els turbulències, i no eren com les de cada vol, eren bèsties. Estàvem tots agafats a les cadires, tots agafats amb força, excepte un parell que tenia al costat que els agradava donar sensació de seguretat o que vivien això cada setmana (cosa que dubto), la resta estàvem tots acollonits. Passats uns llargs 3 minuts, la safata (una dona) es va aixecar i va anar caminant per a calmar a algú, ja m’ho podia haver fet a mi, que estava desitjant que algú em pegués, dormís o punxés. Finalment, veure-la a ella somrient, tot i que totalment agafada a un seient i una part dels equipatges superiors, ens va calmar a molts. L’avió va aterrar i després es van desviar la resta de vols cap a Pamplona, doncs feia massa vent.

(més…)

La setmana passada vaig ser convidat a l’ENEI, Encontro Nacional de Estudantes de Informática de Portugal. El programa comptava com a convidats de fora amb Dario Rapisardi, Jon “Maddog” Hall i un servidor. L’event es va fer a la Universitat d’Évora que és la “Universitat Linux” de Portugal, doncs totes les pràctiques de totes les assignatures i tots els ordinadors de tots els àmbits funcionen amb Linux (excepte una petita sala d’informàtica). És la segona universitat de Portugal que ha trencat contractes amb Microsoft, i els seus alumnes n’estan molt orgullosos fent de Linux un producte propi. Els alumnes no només preparen events com aquest, sinó que també munten una party-lan i per a la seva infraestructura compten amb més d’un vehicle propi -sí, de l’associació- entre els que destaco una Mercedes Vito.

(més…)

Ahir vaig anar al Campionat d’Espanya d’Atletisme a Pista Coberta a Donosti amb l’Alberto i en Robert. Ells hi anaven per a filmar i posteriorment analitzar biomecànicament a una saltadora de perxa i a una saltadora d’altura concretes. També ja que hi érem vam filmar les curses de 60 metres. Jo en canvi hi anava per a -amb l’ajuda de l’Alberto- tenir un primer contacte amb els experts que seran part del panell que configura la mostra de la meva tesi.

Van ser 24 hores molt divertides, a destacar el passeig d’un objecte control de 2*2*2 per tota la pista amb la gent mirant i anant tot coix, en que sembla que no va fallar res -ja és rar en aquests casos- i en que es van aclarir diversos dubtes que tenia sobre la tesi. L’ambient dels campionats d’atletisme era molt engrescador i més quan era dia de Carnaval i bona part del públic anava disfrassat. A nivell acadèmic, més interessant encara que poder fitxar experts per a la tesi, va ser el poder conversar amb ells, especialment amb els que tenien moltes coses a dir i van aprofitar per a revindicar-les.