Després de molt de temps d’usar GNOME i el Metacity, fa un parell de setmanes em vaig passar a XFCE 4 doncs volia alguna cosa ràpida i elegant. És per la paraula “elegant” que no vaig triar l’Ice que tant s’estima en Carles -ja ja, toma flame-, tot i que crec que el IceWM només és un gestor de finestres mentre que el XFCE és a més un gestor d’escriptori (aquí ho diferencia, ja que jo no he estat mai bo separant aquests termes).
Estic molt content amb XFCE, m’agrada molt. He canviat el tema, he posat la font petita, i he fet el menú semitransparent i posat ombres a les finestres activant el composite a X.org segons aquestes instruccions (només cal afegir 3 línies al arxiu de configuració del X.org). A més he instal·lat algun dels plugins via apt-get, i he agafat el fons de xfce-look. Com a punt negatiu, de moment només em costa entendre el seu gestor de fitxers Xffm (documentació de Xffm) cosa que em fa usar el nautilus o sobretot la terminal, com sempre.
Crec que a partir d’ara faré el Linuxshow des de l’XFCE doncs queda prou elegant. Això sí, potser canviï el tema, doncs 6 controls de colors a dalt de cada finestra crec que espanta una mica a l’usuari. No podria tancar sense la captura de pantalla -clic per a ampliar-
Sembla que haig de posar un comentari… 🙂
Fa mooooolts anys feia servir KDE (vaig començar amb el 1.0 Beta 3). En un portàtil que tenia anava massa lent (i ocupava massa, etc.) i vaig posar el Icewm (va ser el primer que em va venir). Em vaig sentir còmode… tan còmode que un dia el vaig posar a l’altre sistema on tenia el KDE.
No faig servir massa aplicacions de KDE (per tant, no necessito integració…). Altres gestors de finestres… els que he provat (poc) no em feien sentir tan còmode com l’Icewm. M’hi sento còmode :-), és lliure, fa el què necessito però no fa més, ocupa poc, poca memòria, és estable… i per això no he investigat altres. Però no faig flames d’això, perquè no conec els altres 🙂
Hola Carles
L’altre dia parlàvem de la pertinença de comentaris al blog. Com sabeu, jo defenc que “sempre fa il·lusió que un article tingui comentaris, però no tots tenen perquè tenir-ne”. En aquest cas he llançat el flame (provocació en els blogs) per a que n’aparegui algun, je je.
Per altra banda, com sé que tard o d’hora faràs un pinuxshow, i ho estic esperant, et cal un entorn ràpid i atractiu per a fer les teves presentacions, i et convido des d’aquí a que usis l’XFCE. També aprofito per a veure si en Jordi respon al flame parlant-nos del seu XGL, així em documento.
Per cert, imagino el pinuxshow amb tres ordinadors, un amb la base de dades, un altre el servidor web, i un de client, i imagino també una orgia de bits passant d’una banda a l’altra, de vegades amb limitacions i de vegades amb protocols totalment oberts.
Adéu
Si tens més idees sobre el pinuxshow digue-les 🙂 mmm… 🙂
Hola Carles
Quedem un dia per a sopar i en parlem, és important que tot el sopar i cervesa posterior sigui sobre el mateix tema. Si vols et deixo que em convidis amb els teus tickets 😉
No et costaria gaire i seria molt interessant. Ves pensant ja en muntar en viu una “sala d’informàtica” amb LTSP.
Parlant amb gent que em trobo que llegeix el blog, a alguns aquest article els ha semblat massa friki. Doncs per a que ho sabeu, aquest article és més friki encara del que sembla, doncs, hi ha un missatge amagat a la capçalera gràfica del blog, concretament al Soroban, i la imatge que uso com a mostra de XFCE crida a un suposat programa anomenat desencriptar_soroban.sh i el crida des de la terminal.
Vull afegir -continuant amb el frikisme- que a XFCE el fons d’escritori es mostra a l’iniciar la sessió i pot ser escollit aleatòriament d’una llista d’imatges. Aquesta imatge es pot canviar si es vol usant una interfície gràfica, o, el més divertit, es pot cridar al programa xfdesktop que també el canvia. Així, aprofitant la comanda watch que en Carles em va mostrar, podem fer que el fons canvii contínuament, si volem cada 3 segons usant:
watch -n 3 xfdesktop
Toma frikisme!