Estem salvats!

Quina sort! Ara ja no cal patir:

solució al problema del canvi climàtic, i a qualsevol altre problema, com la destrucció de la Terra, …

Més info d’ell i el seu tema.

Còpies de seguretat

Avui dia costa molt poc fer còpies de seguretat:

  • Esforç: màxim 2 o 3 hores (p. ex. comprar un disc dur USB, endollar-lo, formatejar, fer la còpia de seguretat, fer un script per fer-ho automàtic, provar-ho)
  • Diners: 100 Euros? 200 Euros?
  • Si es té gravador de CD’s/DVD’s, més lent però es pot fer amb CD’s/DVD’s re-escribibles

Continue reading Còpies de seguretat

Programari imprescindible

Veient aquest comentari, i citant-lo aproximadament diu que “algun programari -privatiu- és imprescindible per la feina o per ús casolà”. Voldria fer una altra lectura meva.

Primer de tot, qui només programari privatiu i es planteja a passar a lliure en troba a faltar. És possible, de fet hi ha coses que és així. Però normalment (dic normalment, i no sempre o en tots els casos!) és una barreja de costums i desconeixement del programari lliure, i de buscar substituts idèntics i no per realitzar la mateixa funcionalitat.

Però el què voldria remarcar, és que al revés hi ha els mateixos problemes. Jo diria que normalment encara més.

Continue reading Programari imprescindible

Agenollar-se per traduir al català

Llegeixo una entrada al blog d’en Jordi Mas que Adobe farà la versió catalana d’Acrobat Reader. Sembla que hi fins i tot hi va haver una petició online per aquest tema, i també que es va parlar o debatre al parlament, etc.

Fa anys (uns 9 o més) jo també havia participat a aquestes coses. I fins i tot estava content d’empreses que, després de suplicar, traduïssin productes al català.

Ara però estem al 2007, tenim una font de programari lliure MOLT potent. Qui vulgui un lector de PDF’s en català, ja té el Kpdf i altres. Ja no hem de suplicar a les empreses que facin versions en català, les podem fer nosaltres. Trobo denigrant suplicar a les empreses que facin versions catalanes (i encara més tenint bones alternatives o que siguin fàcils de potenciar per acabar d’arribar al nivell necessari).
Continue reading Agenollar-se per traduir al català

De llengues (segona part). Diferències

Entrada prèvia relacionada

A l’empresa a vegades em fan preguntes capcioses. Tipus “i el català i el castellà, són molt diferents? Quan de diferents?”. I després “és més diferent el castellà o el francès?”, etc.Normalment contesto el poc que sé: el francès, si és escrit, el puc entendre força bé. El castellà, penso que si algú només sap català el podria entendre “força bé”, i si algú només sap castellà el català ha d’entendre coses. Si vol, clar!

Un dia la pregunta era “però quin percentatge de paraules creus que són diferents?” i clar, un davant aquestes preguntes no es pot aguantar.

Uns dies més tard vaig posar-me a fer la feina: agafar els diccionaris que venen a Debian de català, anglés i francés i vaig posar-me a fer les proves.

Continue reading De llengues (segona part). Diferències

Llengües (primera part)

Algun cop ho he comentat: de llengües, no en sé, però m’agraden (així que escric això des de l’ignorància). Tinc unes curiositat entrellaçades que voldria comentar.

Primer de tot: fa molts anys, un professor d’anglès tècnic va comentar que entenent el 75% del text és quan s’entén de què va. Menys del 75% no. Per això, quan sabíem el 75% ens posava un aprovat just (menys d’això no era suficient).

Altra dada: a la Vanguardia havia vist un anunci de “Aprenda Inglés en 1000 palabras”. Segons explicaven, amb 1000 paraules s’entén més o menys tot (vida cotidiana!). Insistien en dominar molt bé aquestes 1000 paraules de base. I que havien fet estudis rigorosos per buscar les 1000 paraules més importants. Jo per curiositat també ho vaig fer (amb textes llargs i un programet) i justament amb 1000 paraules i textes normals es tenen entre el 70% i el 75% de les paraules (just per entendre, segons el professor d’anglès). Evidentment la dada no és gens acurada perquè no té en compte que una paraula pot tenir plural, temps verbals, etc. però ja dona una idea.
Continue reading Llengües (primera part)

Foguerons a Gràcia

Els mallorquins que viuen a Barcelona celebren la festa de St. Antoni a Gràcia el proper dissabte 27 de gener. Es fan foguerons i es mengen llonganisses i botifarres. És una festa d’orígen pagà antiquíssima que vol honorar la fertilitat i la terra.

A les places i cruïlles de la vila hi trobareu escampades les fogueres que serveixen de punt de trobada a les colles de mallorquins. Els veïns i les veïnes també es sumen a la festa.
Baixen per sopar vora el foc.

Continue reading Foguerons a Gràcia

Coses del consum abusiu.

Ja ha passat un mes des dels dies de compra compulsiva d’objectes de regal. Els darrers records que tinc del Nadal són dels obsequis que aniré fent servir més o menys fins que m’oblidi que els tinc o es facin quotidians i vellets. Alguns em faran servei. I m’encanta rebre’n.

Ara estem novament en dies de compra compulsiva amb les rebaixes. Per qui no estigui esgotat ni arruïnat esperant la paga del gener com qui espera l’aigua a l’abril són una bona cosa. I és que cada any any en fem un gra massa. En el meu cas és exponencial i no se m’acut com aturar-ho.

Continue reading Coses del consum abusiu.

Museus de la tècnica i telecomunicacions de Berlín

Segueixo amb les meves visites regulars a museus de la tècnica, ciència o telecomunicacions. De fet en tinc dos per explicar molt bàsics per nosaltres i molt bons: el de Barcelona i el de Figueres. Tot arribarà!

Bé, el què anava. Fa unes setmanes vaig estar uns dies a Berlín. Allà hi ha un museu de telecomunicacions i un museu de la tècnica.

Com sempre, hi ha algunes fotos (crec que massa, però ara ja hi són i no les trec)

Continue reading Museus de la tècnica i telecomunicacions de Berlín

.cat and the will of existence in the net.

Thanks to Fran Hermoso for the translation.

.cat is a domain that identifies all the people, entities, associations and institutions that use or claim the Catalan language and culture.

It is a cultural domain because there is no administrative internationally recognized region that groups all Catalan speaking territories. Catalan people don’t have an state that can ask for a domain nor a territorial unity to identify us to the eyes of the world. The .cat domain has no boarders at this time.

Continue reading .cat and the will of existence in the net.