[mode=”sarcasme” status=ON]
Ahir vaig volar segur. Quant de plaer! Podies mirar a banda i banda, perquè ningú portava cap mena de líquid que pogués provocar una explosió que incinerés l’avió. Com a mínim, ningú el va poder pujar, tot i que després les safates de vol els venien al mateix avió.
A Càdis em van regalar un lot de productes de la terra que va ser alertat per la màquina de l’aeroport de Sevilla com a “altament perillós”, és clar, era oli d’oliva verge!! Quina sort que vaig tenir que simplement llençant-lo a les escombraries o regalant-lo a algú altre ja n’hi havia prou. No em van processar ni despullar ni torturar, i això que portava instrumentació d’assassí en massa. Em va saber greu pel noi a qui li vaig regalar, potser ja no està viu, potser els seus familiars o propers ja no hi són.
Continue reading Volant… “en sec”
Igual que fa uns mesos vem publicar al diari/revista l’Accent un article meu. Igual que l’últim cop, el deixo penjat també aquí (amb els enllaços). Des d’aquí dono les gràcies a tot l’equip de l’Accent per publicar sobre temes com Dacco, d’aquesta manera fer-lo més conegut i per tant “gran”.
Com a novetat respecte l’Accent, ara té edició digital, en versió HTML i en versió PDF. Per exemple, l’article d’aquesta entrada també està disponible directe des de l’Accent.
Un fet curiòs és que m’han posat a la secció cultura. Crec que això no em sol passar! A veure si és que em faig culte…
Aquest cop el tema a l’Accent és sobre Dacco , i fa algunes setmanes vaig parlar de les novetats “més novedoses” de qdacco.
Continue reading Què és Dacco, article de l’Accent
Seguim amb museus, en tenia una petita llista per explicar!
Aquest cop és un museu de comunicacions, semblant al de Roma que ja vaig explicar l’estiu passat. Com normalment faig en aquests casos, posaré alguna foto de dins el museu que crec que és curiosa o interessant. De fet, en aquest cas hi ha força fotos 🙂
En situació: Haapsalu és una ciutat que està a uns 80 Km. de Tallinn, Estònia. Està cap al costat oest, i té mar. La ciutat, a nivell turístic clàssic té un castell, el museu de trens, unes platges amb un mirador,…
Com a comentari: el museu de trens de Vilanova i la Geltrú és més interessant (es viuen els trens de més aprop) que el museu de trens de Haapsalu. El castell és interessant, té una part externa i una part interna (que no vem entrar).
Continue reading Museu de comunicacions de Haapsalu
Fa ja quasi un mes que vaig anar des de Tallinn on estic fins a Tartu, la ciutat “d’estudiants” d’Estònia. A uns 200 Km. de Tallinn. Allà s’hi troba la universitat més antiga d’Estònia, apart d’haver-hi ambient estudiantil. Evidentment, com que hi vaig anar diumenge al matí no hi havia ambient estudiantil 🙂
Tartu és la segona ciutat d’Estònia, i després de Tallinn és la que té més temes tecnològics.
A Tartu hi ha varis museus. Vaig aprofitar per anar al museu de l’esport, museu de correus i museu de la zoologia (animals dissecats i una exhibició privada temporal d’aranyes que van venir de Polònia; semblaven mortes però imagino que es mouen quan els hi donen el menjar).
Continue reading Museu d’aviació a Tartu
Si un dia em vaig preparar per l’esdeveniment, ara escric per a mostrar el ús que faig d’aquest artilugi el –Nokia 770– que ens té enamorats a uns quants dels que llegeixen Pintant i a una bona part del món del programari lliure en general. En aquesta ocasió no escriure una de les meves clàssiques parrafades, sinó que em limitaré a llistar els programes que més uso, i especialment ara que alguns han avançat força.
Continue reading Aplicacions del 770
Fa uns dies vaig deixar algunes recomanacions sobre programació. En el mateix temps cronològic que vaig aprendre allò també vaig aprendre algunes coses d’optimització que deixo aquí.
Si és possible, “benchmarka”. Fer que funcioni i llavors optimitzar. No optimitzar el codi que no funciona
Segurament és fruit de la (mala) experiència d’aquest cop. Vaig mig fer una feina i havia d’anar MOLT més ràpid. Quan dic molt vull dir 10 o 100 vegades més ràpid. Em va passar dos cops: vaig fer una mitja implementació, lenta. Vaig optimitzar-la força. Un cop tenia la mitja-implementació optimitzada, resulta que l’enfoc de l’implementació no era correcte i no podia funcionar mai al 100% (o molt difícilment). En el meu cas, segurament hagués estat millor fer que funcionés i llavors optimitzar. A més a més, acabar d’afegir funcionalitat a un codi massa optimitzat pot ser dur (especialment si no es fa cas de la següent idea).Quan ho feia no veia manera de fer un benchmark per saber si podia ser suficientment ràpid, per això ho optimitzava sense ser funcional. En el meu cas no ho havia planificat massa bé, aquest tema.
Continue reading Unes idees d’optimització
Jo que vinc de família d’origen castellà no tenia l’afició, ni el costum, ni ho havia fet mai, ni els coneixia. I he de dir que em feia certa ràbia tanta moda de caçar bolets. Vull dir els programes de televisió, les guies dels diaris, i altres productes.
Ostres! però és que a banda del plaer de menjar-los, és un gust conèixer’ls, trobar-los, obsessionar-te i caminar i caminar pel bosc mentre passen les hores que ni te n’adones i ja has omplert mig cistell.
Continue reading De bolets i boletaires
Ahir el Xavi va fer el seu Linuxshow número 100. Es va fer a Vilafranca del Penedés, envoltat d’amics linuxeros. En acabar el show, que va durar ben bé dos horetes amb el seu habitual éxit de públic, es va celebrar l’esdeveniment amb un gran pastís de xocolata.
Per la propera celebració, la 200, la farem més grossa, mentrestant asistiu al Linuxshow quan pogueu i sigueu tot lo lliures que pogueu.
Andreu Ibàñez, amic del Xavi i mànager del Linuxshow”
A la feina que tinc actualment tinc una part molt important de programació. Em diuen quin ha de ser el resultat final però no em diuen com fer-ho, així que haig de pensar quina és la millor manera abans de fer-ho.
Apart, una cosa que normalment intento fer és intentar aprendre dels meus errors (siguin programant o amb el què sigui). Així cada cop tinc errors diferents, no els mateixos. És més divertit així!
Durant l’última tasca de programar he aprés diverses coses que podria escriure com a lemes o grans frases, igual que fan com a resum al llibre “The Practice of Programming” (frases tipus “Re-escriu el mal codi, no el comentis” o les molt bones també The Zen of Python (enllaç recomanat)
El què em vaig trobar i enumeraré no ho he vist directament a aquests llocs, segurament per ser molt bàsic o senzillament estar escrit de diferent manera. Ho comentaré aquí per si és d’ajuda a algú.
A més notar que la part d’aquesta entrada és aplicable a molts àmbits de la vida, no només a la programació. En serio!
A continuació escric quatre frases i desenvolupo una mica la idea que voldria explicar.
Continue reading Programant (o vivint), lliçons apreses
|
|