En molts camps de la informàtica es fa servir el principi de localitat i de temporalitat. Per exemple en sistemes de caché, se sol suposar que a continuació s’accediran a dades pròximes de les que s’han accedit últimament. Si ens imaginem un programa que s’està executant, sol passar això. Solen ser instruccions seqüencials, més que “salts” així que l’aproximació és bona (a bases de dades el mateix, etc.)
L’altre principi que se sol fer servir és el de “temporalitat”. Dades consultades fa poc tenen més probabilitats de consultar-se que dades consultades fa més. En la vida també: tenim una sèrie de telèfons que utilitzem més que molts d’altres, que els tenim però no els fem servir. El sistemes de buffer/caché de Linux en part funcionen així.
Continue reading Del principi de localitat, temporalitat i el turisme
Tot i que tinc un llistat llarg de coses per explicar, faré 5 cèntims del Fosdem, ja que va ser el cap de setmana passat i a més a més en Xavi m’ho demana. Si no ho faig ara, no ho faré mai… altres coses són més atemporals.
Aquesta entrada explicar una mica les conferències que vaig anar, tot i que s’en feien unes 5 o 7 a la vegada de diversos temes. Al final de tot hi ha unes conclusions, es pot anar directe allà… ha quedat una mica massa llarg.
Si voleu veure fotos, la gent les està enviant al Flickr, o a alguns altres llocs (veure enllaços del final d’aquesta pàgina). Va bé per captar la magnitud de l’esdeveniment.
El Fosdem és el “Free and Open Source Software Developers’ European Meeting”. El tema “Free” o “Opensource” sempre és controvertit. A l’entrada hi havia una enquesta (amb moltes preguntes) i una era si et senties més identificat amb la part “Free” (com a lliure) o “Opensource” (codi obert sense inclinació social/ètica/…). Malauradament no la vaig omplir, ho he vist al arribar a Barcelona… però a veure quins resultats hi haurà!
L’ambient del Fosdem va ser genial. Hi havia segur més de 15 catalans, alguns amb grups mig (des)organitzats però ja ens vem anar trobant. També cares conegudes del dia que vaig estar a la Debconf l’estiu passat, sobretot a la part de Debian, com no!
Continue reading Fosdem 2006
Una de les aficions que més m’estimo posar en pràctica és tafanejar. La tinc des de ben menuda i mai li he perdut les ganes. Cap refrany en què es reculli la saviesa dels avantpassats no ha servit per convèncer-me dels perills que suposadament comporta. Ben al contrari, crec que és una capacitat que tenim tots i ens alimentem del plaer secret que ens proporciona.
Ara estic preocupada amb la idea que m’estic perdent milers de calaixos per obrir -milers de pàgines web- perquè no se’m poden acudir les paraules en els diferents idiomes del món. Penso en els minsos dominis lingüístics: poc francès, poc anglès i un primer curs d’alemany a l’Escola Oficial, oooh em podria servir. Començaré per aquí doncs. Entro a l’institut Goethe de Barcelona miro si ofereixen cursos pel segon semestre…ja he fet tard. Potser un intensiu a l’estiu, o més endavant.
Des d’aquí, he anat saltant, a per pàgines (.de) i no gaire lluny se m’ha obert una de ben dolça (i amb un idioma universal) us convido a entrar-hi. És el mite de Pigmalió robotitzat si hi aneu tingueu preparats els altaveus, perquè la música és deliciosa: http://www.hippielook.de/P13.html
Continue reading Neugierig betrachten (Tafanejar)
Ahir vaig anar al Campionat d’Espanya d’Atletisme a Pista Coberta a Donosti amb l’Alberto i en Robert. Ells hi anaven per a filmar i posteriorment analitzar biomecànicament a una saltadora de perxa i a una saltadora d’altura concretes. També ja que hi érem vam filmar les curses de 60 metres. Jo en canvi hi anava per a -amb l’ajuda de l’Alberto- tenir un primer contacte amb els experts que seran part del panell que configura la mostra de la meva tesi.
Van ser 24 hores molt divertides, a destacar el passeig d’un objecte control de 2*2*2 per tota la pista amb la gent mirant i anant tot coix, en que sembla que no va fallar res -ja és rar en aquests casos- i en que es van aclarir diversos dubtes que tenia sobre la tesi. L’ambient dels campionats d’atletisme era molt engrescador i més quan era dia de Carnaval i bona part del públic anava disfrassat. A nivell acadèmic, més interessant encara que poder fitxar experts per a la tesi, va ser el poder conversar amb ells, especialment amb els que tenien moltes coses a dir i van aprofitar per a revindicar-les.
Ara ja fa uns dies, a Barcelona es es va fer la fira 3GSM, on es va veure (diuen) el futur de la tecnologia mòbil. El futur o el què volen que sigui el futur (els SMS deien que fracassarien, i triomfen. El WAP havia de triomfar… i no ha anat massa lluny).
No em sol agradar la gent de màrqueting emocionada endevinant les meves necessitats. Em posen nerviós. Els periodistes-tecnòlegs també! (molts repeteixen el què diuen els primers). A mi, a l’autobús, no m’agrada mirar la TV, ho sento. Sembla que mirar la TV a l’autobús és el futur (la gent així pensarà menys?)
Continue reading 3GSM, el futur i els ulls
En un post d’en Carles hi ha les fotografies del nou local de la Barraqueta que obrirà properament amb dos projectes nous. Avui us explico breument un d’ells, el de la llibreria SIRGA.
Prenem el nom de sirga per fer-li homenatge a en Jesús Moncada, escriptor de Mequinensa i gracienc d’adopció, a qui haviem vist passejant moltes vegades pel barri sense atrevir-nos a saludar-lo. És per ell aquest homenatge, li’n farem d’altres (un pendent del “comando” Leucofrina -ja en parleré en una altra ocasió-).
Sirga: Corda usada per fer avançar una xarxa o una embarcació a contracorrent, des de terra i en paral·lel a la riba.
Continue reading La llibreria Sirga, l’arrencada i els orígens.
L’eina que més m’agrada de la biomecànica esportiva -disciplina de la que en soc professor a la FPCEE Blanquerna, URL– és la mesura d’events amb vídeo. Si volem usar la càmara de vídeo per a cronometrar un moviment esportiu o per a comparar mesures temporals amb mesures espacials i calcular així velocitats lineals, angulars, acceleracions… necessitem d’una bona precisió, que en les dimensions espacials es tradueix en la resolució i en tractar de que l’enquadrament sigui bo (que no es vegi massa petit l’esportista), i en la dimensió temporal, en canvi, es tradueix en una elevada freqüència, o sigui, en que es vegin com més imatges diferents per segon, millor.
Les càmeres de vídeo tradicionals filmen a 25 fotogrames per segon, el que sembla que vol dir que en un segon es mostren 25 imatges diferents (freqüència de 25 Hertzs) i en que entre una imatge i la següent passen 0,04 segons. Malauradament, els moviments esportius són massa ràpids com per a que puguin ser analitzats amb una freqüència com la que he exposat.
Continue reading 50 imatges/s amb equipament de baix cost
Hola a tothom,
Què us deia? L’Eli per desconeixement ha posat el seu post d’agraiment en la categoria de Carles…paciència (II part). Mira que estava avisada.
Una abraçada
Hola,
Quin blog més original. De tres, oi? Aquest blog té una història que em comprometo a escriure breument, però no pas ara.
Encara estic assimilant la notícia i la sorpresa d’ahir. Quan el vaig descobrir. Me’l vau descobrir. (Ja ho explicaré només cal que agafi una mica de confiança). No entenc com em vau enganyar fins el darrer moment ni com treure’m el somriure d’encantada de la cara quan hi penso. Estic entusiasmada.
Volia dir-vos que el que més m’agrada és escoltar-vos un cop i un altre i un altre quan parleu sobre les virtuts dels llenguatges de programació, dels programes de codi obert, de les possibilitats de la tecnologia, dels projectes en què esteu treballant… Converses que per mi són intel·lectualment estimulants per un motiu fàcilment demostrable: el desconeixement immens de què parteixo. En part és per això que he insistit tant: “Hem de fer un blog!” o “això ho podries posar al blog”.
Doncs bé, després de parar l’orella i mirar d’apendre’n. Intento encaixar algunes d’aquestes coses que expliqueu en la meva pràctica diària. Sovint amb la vostra ajuda.
Ahir vaig intentar connectar-me per escriure un post, i va i escric blog amb “c”. Bloc, bloc així ho vaig posar !!! Paciència…tot necessita un temps de maduració com la pintura.
Ara posarem els colors a la paleta i farem una bona feina. Primer d’iniciació, després de mestratge. T’imagines?
Mil gràcies per crear aquest espai i la oportunitat d’omplir-lo junts. Entre tres tan diferents. Amb un mar de coses per explicar, caldrà endreçar-les. Em fa molta il·lusió.
Moltes gràcies.
Mooolt de temps després, havent-ho pensat molt bé, llargament, etc. JA TENIM BLOG!!!!
Aprofito el post per ensenyar unes fotos d’un local de Gràcia que tindrà molt d’èxit, ja que té gent molt bona darrera seu i un bon projecte.
Tot i el nom del ex-local (Bodega) el nou local no tindrà aquest nom. Tampoc serà un lloc de begudes alcohòliques, sinó que estarà relacionat amb cultura, programari lliure, entreteniment i més.
Continue reading Sorpresa ELI… ja tenim blog!!!!
|
|
