Fa uns mesos vàrem fer un vídeo de què és i per què serveix Mendeley:
What is Mendeley? from Mendeley on Vimeo.
M’agrada el vídeo 
No es van fer screenshots de productes perquè així no cal actualitzar el vídeo a cada versió. Intenta ser més general.
Trobo qui parla ho fa amb una entonació semblant a un altre vídeo que també m’agrada, és de programació en general:
Vaig veure la paraula «Cukey» en algun lloc, i m’agrada. Urbandictionary diu:
“”"
A combination of cute and geeky. Used in the iCarly episode: iSaved Your Life:
girl: “You’re cukey”
computer guy: “What’s that?”
girl: “A combination of cute, and geeky!”
“”"
To contact me: cukey@pina.cat
At Mendeley we have already done two hackdays. That’s quite interesting event: during a period of time (first one was on Friday until late night or overnight, second one Saturday and Sunday) we do whatever we want to do, it only needs to be a bit related with Mendeley.
On the last hack weekend I did a screensaver using Python, which one is integrated with KDE. Probably with some small changes would work in other systems.
In this entry I’ll cover the basic of the screensavers in KDE (how to integrate the new screensaver in KDE), and how KDE interacts with the screensaver. You should know a little bit of Python and Pygame, but if you don’t know you can still understand the code and do the same using other systems.
The code is in Git. Or if you want the quick example look here.
Fa uns mesos un company de feina va donar diferents llibres. Un és un llibre, editat per primer cop, el 1918, per aprendre castellà en 20 lliçons. El vaig agafar per curiositat, i val la pena mirar com fan la transcripció fonètica (tercera foto):
(més…)
Aquí unes traduccions entre Britànic i Europeu:
(més…)
Recordo que el 2009 vaig veure una entrada al blog d’en Xavi Caballé sobre com cordar-se les sabates. En aquest cas, explica com cordar-se les sabates perquè el cordó doni per més. Recordo que en aquella època tenia unes sabates amb el cordó curt, i que volia canviar el cordó. Gràcies a la seva entrada no va caler. La Web que en Xavi Caballé enllaça és d’en Ivars Peterson.
Bé doncs, enviat a la feina, relacionat: una mini xerrada TED que explica com fer el nus i llaç de les sabates. Podeu veure el vídeo. En aquest cas, fa el llaç al revés de l’habitual i això hauria d’ajudar a que no es desfés el llaç. Tenia (diria que ja no) uns cordons que sempre es desfeia el llaç, ho hauria de provar amb aquells.
I per últim, una Web molt completa sobre diferents maneres de passar els cordills. Comença dient: encara portes els cordons tal com van venir de la botiga?
Ja hi ha notícies, programa, inscripcions de les X Jornades de programari Lliure!
La informació a la Web, com sempre: http://jornadespl.org/.
Hi haurà xerrades per varis gustos: des de tècniques (programació amb QtQuick) a xerrades més d’àmbit legal -sempre relacionat amb el programari lliure. Tal com he dit, visiteu la Web.
M’encanta aquesta sortida d’emergència de la feina, amb un petit problema d’usabilitat:
No es llegeix bé a la foto, però a la dreta hi ha uns botons tal com:
Però si un vol sortir, què cal fer?
Llegir a la porta l’etiqueta de dalt, que posa:
«Sortida d’emergència – ha d’estar desbloquejat durant les hores d’oficina
Per desbloquejar gira el pom de sota amb sentit anti-horari»
I a sota la maneta.
La descripció diria que no és massa acurada, entenc que si es vol sortir cal girar la maneta, ja que sempre es pot sortir però no es pot entrar.
Espero que tothom sàpiga com sortir en cas d’emergència. Si més no és curiós.
A l’hivern vaig anar a Estònia. Des de començament del 2011 que tenen Euros com a moneda, enlloc de corones Estonianes.
Amb les corones tenien bitllets de molt poc valor. El bitllet de 2 corones era l’equivalent a 13 cèntims d’Euro, així que feien servir molts bitllets i no gaire monedes (també havien tingut el bitlet d’1 corona, uns 7 cèntims d’Euro). A més a més, tots els bitllets tenien la mateixa mida i quedaven molt ben endreçats.
Bé doncs, el què els preocupava, ja el 2006, és que amb l’Euro normalment es fan servir moltes monedes. Em deien que serien com el Robin Hood amb una bossa per monedes.
La solució d’alguns estonians és fer servir més les targes de dèbit o crèdit. També, una altra solució, és que tenen aquest dispositiu:
Llàstima que vaig fer la foto al porta-monedes que vaig veure senzill. Un altre amic en té un de pell més «pijo».
L’hivern passat vaig fer aquesta foto a l’aeroport de Tallinn (Estònia):
Diu que per fumar cal a fora, a 10 metres, a la muntanya de neu! (o al costat, vaja).
